Poble
Mataró és la capital del Maresme, al litoral mediterrani a uns 30 km al nord-est de Barcelona, amb 131.683 habitants (INE 2025). El seu origen es remunta a la ciutat romana d'Iluro, sobre la qual s'aixeca el centre històric, i durant segles va destacar en el comerç marítim i la construcció naval, fins a rebre el títol de ciutat el 1702. Pionera de la revolució industrial catalana gràcies al tèxtil de punt i la metal·lúrgia, el 1848 va acollir el primer trajecte de tren de la península, entre Mataró i Barcelona, impulsat per Miquel Biada. Conserva un ric patrimoni modernista, amb edificis com la Casa Coll i Regàs o la Nau Gaudí, i ha estat bressol de figures com l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch o el músic Peret.
Monument
La Cooperativa Obrera Mataronina, també anomenada Casa Asensio, va ser un projecte de conjunt fabril i residencial de l'arquitecte Antoni Gaudí a Mataró, del qual només es conserven la nau de blanqueig, avui coneguda com a Nau Gaudí, i un edicle de serveis, declarats Bé Cultural d'Interès Nacional. Gaudí va treballar en l'encàrrec entre 1878 i 1882, poc després de graduar-se, en una de les seves primeres obres importants, que reflecteix el seu apropament juvenil al socialisme utòpic. La cooperativa havia estat fundada el 1864 a Barcelona per l'industrial reusenc Salvador Pagès, un dels principals impulsors del moviment cooperativista català del segle XIX, i va iniciar la seva activitat el 1869 en un local llogat a Gràcia.
Monument
La Torre de Can Palauet és un casal del centre històric de Mataró, capital de la comarca del Maresme, protegit com a bé cultural d'interès local. Construït al segle XV sobre estructures anteriors, conserva una torre medieval i un celler voltat del segle XVI, mentre que la façana, del segle XVII, incorpora un finestral gòtic del XV; al pis noble destaquen sales del XIX amb pintures murals al·legòriques. Va ser residència de la família Palau —un dels seus membres, Joan de Palau, va ser rector de Santa Maria de Mataró i bisbe electe d'Elna— i el 1626 va acollir a la seva capella el casament de Luis de Haro, nebot del comte-duc d'Olivares, amb Catalina de Córdoba. Restaurat el 1996, des del 1997 és la seu de l'Arxiu Comarcal del Maresme.
Monument
L'antiga Presó de Mataró és un edifici protegit com a bé cultural d'interès nacional, situat a la Riera, davant del Cercle Catòlic. La seva façana, d'aspecte entre palau i castell fortificat, respon a una planta composta per un cos rectangular, destinat a dependències administratives, i un cos semicircular on se situen el pati i les cel·les, en planta baixa i pis. L'obra, de maó vist, va ser construïda el 1851 per l'arquitecte Elies Rogent, autor també de l'edifici neoromànic de la Universitat de Barcelona i de la restauració del monestir de Ripoll. Rogent hi va aplicar el sistema panòptic, per aconseguir la visió completa de les cel·les des del pati. L'edifici va deixar de funcionar com a presó el 1967.
Monument
La basílica de Santa Maria, a Mataró, és un temple l'existència del qual es documenta ja el 1008, tot i que l'edifici actual es va aixecar a partir de 1675 i es va acabar al segle XVIII, segons projecte de l'arquitecte milanès Ercole Turelli, que va allargar cap a llevant l'espai de l'església gòtica del segle XV; d'aquell temple només es conserven el fonament del campanar i les claus de volta de la nau central. De planta de creu llatina, acull el retaule del Roser, obra de finals del segle XVII de l'escultor mataroní Jaime Serrallonga, i el conjunt dels Dolors, un dels millors exemples del barroc català, decorat amb frescos i escultures d'Antoni Viladomat a partir de 1722. És seu de la Germandat de Nuestro Padre Jesús Cautivo i Nuestra Señora de los Dolores de Mataró.
Monument
Edifici modernista de Mataró (Maresme), projectat el 1898 per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch per encàrrec del fabricant tèxtil Joaquim Coll i Regàs. Declarat Bé d'Interès Cultural el 2000, és avui propietat de la Fundació Iluro. La façana del carrer d'Argentona, de ritme neogòtic, incorpora un sòcol, un gran mirador al pis i finestrals de pedra de Montjuïc esculpits per Eusebi Arnau, col·laborador habitual de Puig i Cadafalch; sobre el portal destaca l'escultura 'La filadora', convertida en símbol de la ciutat. Els esgrafiats, les rajoles decorades i les reixes de la planta baixa incorporen motius de la flor del cotó i de la roda dentada, en al·lusió al negoci tèxtil del propietari.
Monument
Can Tria de Mata és una masia de Mataró, a l'antic veïnat de Mata, declarada bé cultural d'interès local; la seva torre de defensa, unida avui a la casa per un passadís tot i que originalment separada, està declarada bé cultural d'interès nacional. La torre, de planta quadrangular amb quatre pisos sobre la planta baixa, destaca pels seus finestrals renaixentistes amb pilastres i capitells, i per la galeria d'arcs de mig punt que corona l'últim pis; a la façana principal i en una lateral es conserva un matacà. La masia, més senzilla i també renaixentista, conserva finestres amb llindes, ampits i brancals de carreu, i un portal d'arc de mig punt adovellat. Tot apunta que totes dues es van construir al segle XVI, amb reformes del XVII, i van pertànyer a la família Tria.
Monument
Restes de la muralla que va envoltar el nucli antic de Mataró entre els segles XVI i XVII, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Les obres, dirigides per l'enginyer reial Jorge de Setara, van començar el 1569 pel tram de ponent i es van rematar el 1602 pel de migdia. De planta poligonal, la muralla tancava tot el nucli antic amb set portals i protegia la població d'atacs de pirates i corsaris i d'epidèmies com la pesta. Va perdre la seva funció defensiva al segle XVIII, quan diversos trams es van integrar en edificis privats, i entre els segles XIX i XX se'n van enderrocar d'altres per permetre el creixement urbà. Intervencions arqueològiques entre 1990 i 2008 han tret a la llum diferents fragments, avui coberts en la seva majoria sota el paviment actual.
Monument
Restes de l'antiga ciutat romana d'Iluro, conservades sota el nucli antic de Mataró. La ciutat es va fundar ex novo a la primera meitat del segle I a.C. sobre un turó de 28 metres, succeint un assentament ibèric anterior, Ilduro, conegut per monedes de bronze dels segles II-I a.C. El seu traçat queda en part fossilitzat en alguns carrers del centre històric actual. S'hi han documentat la muralla perimetral, el fòrum, una gran cisterna, el mercat o macellum, clavegueres, necròpolis urbanes i suburbanes, una casa senyorial amb mosaics sota la plaça Gran i restes de termes públiques a Can Xammar. Va tenir continuïtat fins a començaments del segle VII, amb moments de més activitat als segles II i IV.
Activitat
Festa major de Mataró (Maresme, Barcelona) en honor a les màrtirs cristianes Juliana i Semproniana, nascudes a l'antiga Iluro a finals del segle II. Se celebra del 25 al 29 de juliol, amb el 27 com a jornada central, i en la seva forma actual va començar el 1979. Inclou la Nit Boja d'obertura, correfocs amb el Drac de Mataró i les Diablesses, matinades de gralla i les actuacions de la família de gegants Robafaves. Va ser declarada fiesta patrimonial de interés nacional (la distinció que reconeix les festes més rellevants del patrimoni festiu de Catalunya) el 2010.
Curiositat
Restes arqueològiques disperses de l'antiga ciutat romana d'Iluro, conservades sota diversos punts del centre històric de Mataró i declarades bé protegit el 7 de novembre de 1995. La ciutat es va fundar a la primera meitat del segle I abans de Crist entre les rieres de la Riera i el Rierot, ocupava unes 6 hectàrees i va assolir la condició de municipi sota August, amb ocupació continuada fins a començaments del segle VII. S'hi han trobat restes de muralles, fòrum, carrers, habitatges, un gran aljub, un mercat o macellum, clavegueram i necròpolis, a més d'una casa senyorial amb mosaics d'opus signinum i el conjunt de Can Xammar, que probablement va acollir les termes públiques.
Fita
El 28 d'octubre de 1848 es va inaugurar la línia de Barcelona a Mataró, primera via fèrria de la península ibèrica, impulsada per l'indià Miquel Biada. Els vint-i-vuit quilòmetres de traçat litoral van canviar l'economia de la comarca.
Fita
El 1883 Antoni Gaudí va aixecar per a la Cooperativa Obrera Mataronense una nau de blanqueig coberta amb arcs parabòlics de fusta. És la primera obra seva realment construïda i anticipa les solucions estructurals de la seva maduresa.