Poble
Alella és una vila vitivinícola del Maresme, a uns 2 quilòmetres del mar i 18 de Barcelona, amb denominació d'origen pròpia i diverses torres de vigilància rurals. Té 10.262 habitants (INE 2025) i està documentada des de l'any 975, sota el comtat de Barcelona; els seus drets senyorials van passar per les famílies Banyeres, Desplà, Gralla, Montcada i Fabra, que va obtenir el marquesat d'Alella el 1889. L'església parroquial de Sant Feliu conserva el campanar romànic amb arcuacions llombardes i una façana renaixentista de 1611; Gaudí, que va passar llargues estades a la població, va projectar sense construir la capella del Santíssim. Al voltant del nucli hi ha masies, algunes del segle XIV. La festa major és l'1 d'agost, i al setembre la festa de la verema.
Monument
Sant Feliu d'Alella és l'església parroquial d'Alella, declarada bé cultural d'interès nacional. La seva primera pedra es va col·locar el 9 de setembre de 1454 i les obres van concloure el 1463, ampliant-se entre 1611 i 1613 en quedar-se petita. Després de l'enderrocament el 1878 del palau de la Virreina de Gràcia, les seves campanes es van traslladar al campanar d'aquesta església; el 1886 es va construir la capella del Santíssim i el 1975 es va reformar l'altar major, segons projecte de Lluís Bonet i Garí, amb motiu del mil·lenari del topònim d'Alella. És d'una sola nau amb absis pentagonal i sis capelles laterals, amb una façana de portalada barroca i, al costat, una portalada gòtica dovellada que avui dona accés a la capella del Santíssim.
Monument
Torre gòtica situada al terme d'Alella, al Maresme, declarada bé cultural d'interès nacional; és l'única torre de planta cilíndrica que existeix al municipi. S'alça al costat dret de la masia a la qual pertany, sobresortint en alçada per servir de punt de guaita i defensa, i consta de quatre plantes: a l'exterior s'aprecien una petita finestra de pedra a la part baixa, dues finestres gòtiques d'arc conopial als cossos centrals i tres matacans al pis superior. Per dins, els quatre nivells estan coberts amb volta, i tota la construcció, de maçoneria, remata en merlets.
Monument
Creu de terme gòtica d'Alella, al Maresme, declarada bé cultural d'interès nacional, situada al passeig del mateix nom, sobre el traçat de l'antic camí Reial que conduïa al nucli històric del poble. S'alça sobre quatre esglaons circulars de pedra; el fust, de secció octogonal, s'assenta sobre un basament decorat, també de vuit cares. En una de les cares de la creu apareix representada la Mare de Déu amb les quatre figures del Tetramorf a cadascun dels seus braços, i a l'altra, la figura de Crist crucificat; al nus, a la part superior de la columna, hi ha esculpides vuit figures, possiblement de sants. Actualment la creu ja no correspon al punt d'entrada o inici del terme municipal.
Monument
Can Magarola és una antiga masia fortificada d'Alella, al Maresme, catalogada com a bé cultural d'interès local, amb una torre adossada declarada bé cultural d'interès nacional. Documentada des de 1359 com a Mas Oller, va passar per diverses famílies fins que el 1625 va arribar a Pere de Magarola i Fontanet, president de la Generalitat i bisbe d'Elna, Vic i Lleida, els descendents del qual li van donar nom. De planta rectangular, destaca la torre quadrada del costat sud-oest, coronada per merlets esglaonats, amb arcada en planta baixa i balcó amb capella al pis noble; sota l'edifici hi ha un celler amb grans arcades. Adquirida per l'Ajuntament d'Alella el 1969, va allotjar el museu municipal fins al 2004 i avui és seu de la Denominació d'Origen Alella.
Monument
La torre de Can Boquet, del segle XVI, s'aixeca a l'avinguda de Sant Josep de Calassanç d'Alella (Maresme, Barcelona) i està declarada bé cultural d'interès nacional (BCIN). Forma part del conjunt de Can Boquet, catalogat com a bé d'interès local, les construccions més antigues del qual, d'estil gòtic i obra popular, es remunten al segle XV.
Monument
Can Calderó és un mas fortificat d'Alella, al Maresme, catalogat com a bé cultural d'interès local, amb una torre de defensa declarada bé cultural d'interès nacional. Els seus orígens es remunten a l'antic Mas Oliver o Font, que a finals del segle XIII va passar a la família Dauder. El 1655 la propietat va arribar per matrimoni al jurista Miquel de Calderó i de Masdovelles, catedràtic de dret civil i regent de l'Audiència Reial, que va reformar la masia com a residència senyorial i va construir la capella, beneïda el 1682; per la seva fidelitat a l'arxiduc Carles, els borbònics el van destituir i li van confiscar els béns després de la Guerra de Successió. La casa, de planta baixa, pis noble i golfes, conserva un celler amb dues premses de vi originals.
Monument
Cal Doctor és una masia d'Alella, al Maresme, catalogada com a bé cultural d'interès local. Antigament es deia Can Pujades de Munt i era la casa pairal dels Pujades, una de les famílies més antigues del municipi, documentada des del segle XIII; entre els segles XVII i XVIII va ser residència de tres generacions de metges, d'aquí el seu nom actual. Té planta baixa i un pis, amb un gran portal adovellat possiblement del segle XIV i una finestra coronella a l'eix central, a més d'un balcó de ferro forjat amb paviment de rajola. A la part posterior s'alça una torre quadrada rematada amb merlets. La façana, restaurada, conserva un rellotge de sol esgrafiat, tot i que molt alterat respecte a l'original.
Gastronomia
Una de les denominacions més petites de Catalunya, encaixada entre Barcelona i el Montnegre, sobre sòls de sorra granítica anomenats sauló. El seu raïm característic és la pansa blanca, que dona blancs lleugers, secs i d'acidesa marcada.
Gastronomia
Peres farcides de carn picada de vedella o porc i cuinades amb espècies, amb la canyella com a aroma dominant. És un plat de festa que combina dolç i salat i que se serveix acompanyat del vi blanc del terme.