Poble
Badalona és una ciutat costanera del Barcelonès, al nord de Barcelona, d'origen romà —l'antiga Baetulo—, amb un ric patrimoni modernista i romà; la seva fundació se situa cap a l'any 100 a. C., tot i que restes trobades a Llefià i Sistrells remunten la seva història al Neolític. Amb 231.542 habitants (INE 2025), és la quarta ciutat més poblada de Catalunya, obtingué el títol de ciutat el 1897 i se situa a 10 quilòmetres del centre de Barcelona, ocupant part del delta del Besòs i els contraforts de la serra de la Marina, la turó de la qual, la Coscollada, de 466 metres, és el punt més alt. Gaudeix d'un clima mediterrani subhumit, i la serra de la Marina, que l'envolta pel nord-oest, actua com el seu principal pulmó verd, amb alzinars, pinedes i boscos de ribera al costat de les seves rieres.
Monument
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra, també anomenat de Nostra Senyora de la Vall de Betlem, s'alça a la vall de Poià, a la serra de Marina, dins del barri del Canyet de Badalona. Antic cenobi de l'orde dels jerònims, d'estil gòtic, va ser declarat monument historicoartístic d'interès nacional el 1975 i, el 2014, Bé Cultural d'Interès Nacional juntament amb tota la vall de Poià, que inclou també les ermites de Sant Climent i Sant Onofre, l'antiga ermita de la Miranda i l'aqüeducte de Dosrius. Ocupa el primer lloc entre els anomenats set tresors del patrimoni cultural de Badalona, escollits el 2010 amb motiu de la capitalitat de la cultura catalana de la ciutat, i la tradició local situa aquí la recepció de Colom pels Reis Catòlics.
Monument
El castell de Godmar, també conegut com Cal Comte, és una masia fortificada situada al barri de Pomar de Dalt, a Badalona, catalogada com a bé cultural d'interès nacional. Probablement construït sobre una antiga vil·la romana, està documentat com a alou des de 1030, data relacionada amb l'adquisició del lloc pel bisbe de Girona, Godmar III, el 989. Conserva elements romànics dels segles XII-XIII, tot i que el seu aspecte actual correspon sobretot al segle XV, quan s'hi van incorporar elements gòtics i funcionava com a recinte fortificat amb torre de defensa; al segle XIX va ser reformat amb un estil historicista neomedieval, amb muralles, merlets i torres. A l'interior es conserven el pati i la capella del Sant Crist, amb una talla atribuïda a Ramon Amadeu.
Monument
La Torre Vella és un edifici del barri de Dalt de la Vila de Badalona, al costat de l'església de Santa Maria, que durant segles va ser residència dels senyors de Badalona i que des de 1939 acull el Col·legi Cultural. El seu origen es remunta al segle XIII, quan va pertànyer als Montcada; el 1260 l'alou va passar als Sentmenat i el 1280 als Santcliment, família barcelonina que la va convertir en la casa feudal més important del terme, gràcies sobretot a Pere de Santcliment, notari i secretari de Pere el Gran, autor de la base de la construcció actual. Amb els anys va passar als Pinós, marquesos de Barberà, que van donar nom a la plaça on s'alça. Conserva elements gòtics, com una sala del segle XIII i un celler del XV amb cinc voltes de canó de maó, juntament amb reformes dels segles XVI al XIX; la torre defensiva es va enderrocar el 1967 per urbanitzar el carrer del Temple.
Monument
Masia dels segles XV-XVI del barri de Montigalà, a Badalona, antiga casa pairal de la família Busquets, catalogada com a Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). El seu element més característic és una torre de defensa quadrada de tres plantes amb gàrgoles de canó, alçada quan la pirateria dels segles XVI-XVIII va obligar a fortificar masies com aquesta; la casa té planta baixa i pis, amb portal dovellat i finestres amb espitlleres. Va quedar deshabitada als anys setanta pel Pla Parcial de Montigalà-Batllòria, i el vandalisme la va reduir gairebé a runes. El 2015 l'ajuntament la va cedir a la Fundació Privada Llegat Roca i Pi per a projectes d'inserció social. Segons la llegenda, Cristòfor Colom hi va descansar en tornar d'Amèrica, camí de ser rebut pels Reis Catòlics.
Monument
La casa Enric Pavillard, protegida com a Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni cultural a Catalunya), és un dels edificis modernistes més destacats de Badalona. S'aixeca a l'eixample de la ciutat, on es va instal·lar a començaments del segle XX la nova burgesia industrial, i va ser una de les primeres obres de l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga, construïda el 1906 per encàrrec d'Enric Pavillard, industrial francès que dirigia una fàbrica de tints a la ciutat. Concebuda com a habitatge residencial amb jardí tancat, segons el crític Oriol Bohigas el modernisme hi resideix més en els detalls que en la composició; destaca la tribuna de ferro i vidre emplomat i la forja dels seus balcons. Declarada monument el 1981, avui alberga les oficines d'una òptica.
Monument
Masia fortificada del barri de Canyadó, a Badalona, que va ser finca agrícola fins a mitjan segle XX i avui acull un centre cívic de cultura tradicional. Està documentada des d'una donació de terres del 5 de maig de 1483; la casa actual va adquirir el seu aspecte de dues plantes en una reforma de 1595 i se li van afegir una torre el 1648 i un celler el 1661. Va pertànyer a la família Canyadó fins al 1718, i va passar després als Salavert, els Tàpies i els Ventós Mir; els últims masovers, els germans Camps Grau, en van ser expulsats el 1956 quan els propietaris van projectar, sense èxit, enderrocar-la. Declarada monument el 1974, l'ajuntament la va adquirir el 1987 i des de 1995 és centre cívic. Hi destaca la torre de defensa de 12 metres, amb matacans, merlets i gàrgoles de canó, i una reixa de forja del segle XVIII.
Natura
El litoral urbà de Badalona (Barcelonès), al nord de la desembocadura del Besòs, es reparteix en nou platges diferents. La més llarga és la de Barca Maria, amb 660 metres, al barri de Manresà, tocant al límit amb Montgat; la segueixen la del Pont d'en Botifarreta (620 m), amb el Club Nàutic Bétulo, i la de la Mora (585 m), la més meridional, tancada des de 2019 per contaminació de metalls pesants de l'antiga fàbrica Cros. La platja de Pescadors, la més cèntrica, va ser la primera a aconseguir la Bandera Blava, distintiu que avui comparteixen cinc de les nou platges.
Activitat
La Festa Major de Badalona és una de les festes patronals de la ciutat, juntament amb les Festes de Maig i les festivitats de Sant Roc i Sant Sebastià. Se celebra al voltant del 15 d'agost, dia de l'Assumpció de la Mare de Déu, patrona de Badalona. Durant molts anys va ser l'esdeveniment principal del calendari festiu, fins a finals dels setanta, quan va començar a perdre força amb el nou model d'oci del tardofranquisme. Aquest declivi va coincidir amb l'auge dels actes vinculats a Sant Anastasi i a les Festes de Maig, com la Cremada del Dimoni, que van guanyar protagonisme sobretot a partir de la democràcia. Tot i així, la Festa Major continua sent la segona celebració de l'any a Badalona, amb menys activitats i més curta que les Festes de Maig.
Natura
Parc històric de Badalona amb jardins i un antic edifici modernista, al barri de Casagemes, considerat avui el gran pulmó verd de la ciutat tant per la seva mida com pel seu valor històric, paisatgístic i la seva riquesa vegetal i faunística, dins la xarxa de parcs metropolitans. Ocupa 10,8 hectàrees repartides entre les antigues finques de Can Solei, documentada ja el 1565, i Can Arnús, que van canviar de propietari en nombroses ocasions al llarg dels segles. Al seu interior es distingeixen els jardins històrics, l'antiga zona d'horts avui sense ús, una esplanada superior emprada per a actes populars i un passeig central flanquejat per plataners centenaris que comunica ambdues finques.
Fita
Fundada cap a l'any 100 abans de la nostra era vora la Via Augusta, Baetulo va exportar vi en àmfores per tot el Mediterrani. Sota el nucli antic es conserven el decumà, les termes i la botiga de vi excavats des de 1954.
Gastronomia
L'Anís del Mono és una marca d'anisat fundada a Badalona el 1870 pels germans Vicente i José Bosch i Grau, que van instal·lar la seva fàbrica vora el mar i la van convertir en una de les destil·leries més importants d'Espanya. S'elabora de forma artesanal, amb matafaluga, aigua, xarop de sucre refinat i alcohol, destil·lats en alambins de coure del segle XIX, en varietat seca, d'etiqueta verda, i dolça, d'etiqueta vermella. L'edifici modernista, amb mobles d'època de l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga, va ser declarat patrimoni històric el 2007. Sobre el mico de l'etiqueta, popularitzat per un cartell de Ramon Casas, circulen diverses teories: que va ser mascota de la fàbrica, o que al·ludia a les teories de Darwin, publicades tot just onze anys abans de fundar-se la destil·leria.