Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Santa Coloma de Gramenet

Què veure i què fer a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès, Barcelona): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 2 Activitats · 1 Fites històriques

Quan anar a Santa Coloma de Gramenet: calendari de festes

Setembre: Festa Major d'Estiu de Santa Coloma de Gramenet (4-7 de setembre)
Desembre: Diada de Santa Coloma (31 de desembre)

A quina distància del centre de Santa Coloma de Gramenet és cada lloc

Can Roig i Torres 150 m
Torre Pallaresa 1,3 km

Pobles a prop de Santa Coloma de Gramenet

Què veure a Sant Adrià de Besòs 2,7 km · 5 llocs
Què veure a Badalona 2,9 km · 12 llocs
Què veure a Montcada i Reixac 4,1 km · 5 llocs
Què veure a Santa Perpètua de Mogoda 5,2 km · 3 llocs
Què veure a Montgat 5,8 km · 4 llocs
Què veure a Tiana 5,9 km · 2 llocs
Què veure a Sant Fost de Campsentelles 6,3 km · 1 lloc
Què veure a Ripollet 6,7 km · 3 llocs

Espanya › Catalunya › Barcelona › Barcelonès › Santa Coloma de Gramenet

Què veure i què fer a Santa Coloma de Gramenet

Santa Coloma de Gramenet
Poble
Santa Coloma de Gramenet és una ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona, a la comarca del Barcelonès, situada a l'est del riu Besòs, entre la Serralada de Marina i el pla de Badalona, a només 9 quilòmetres de la plaça de Catalunya. Es va anomenar Gramanet del Besós entre 1937 i el final de la guerra civil. La seva topografia és accidentada: tres serres perpendiculars al Besòs formen les valls de Carcerenya i de Sistrells, per on abans discorrien les seves rieres. El punt més alt del municipi, a 303 metres, és l'antic poblat ibèric de Puig Castellar. La ciutat està connectada amb Barcelona per quatre ponts sobre el Besòs i pel metro, que hi va arribar el 1983. Ciutat de l'àrea metropolitana a la vora del Besòs, conserva a Puig Castellar el jaciment ibèric que dona nom al seu punt més elevat.
Torre Pallaresa
Monument
La Torre Pallaresa, o Castell Carcerenya, s'alça a la vall reclosa de Carcerenya de la Serralada Litoral, a Santa Coloma de Gramenet. Està documentada des de 1012 al Llibre de les antiguitats de la Catedral de Barcelona, que el 1057 recull com els comtes Ramon Berenguer I i Almodis van cedir a la Seu les esglésies de Santa Maria de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, entre les quals se situa la propietat. Remodelada per complet al segle XVI en estil goticorenaixentista pel bisbe Joan de Cardona, que la va convertir en casa forta, presenta dues torres desiguals unides per galeries d'arc rebaixat; l'emperador Carles V li va concedir el 1543 el títol de castell. Va ser declarada monument historicoartístic d'interès nacional el 1931.
Torre Baldovina
Monument
La Torre Balldovina és un conjunt monumental de Santa Coloma de Gramenet situat a la plaça Pau Casals, amb una torre d'origen als segles X-XI que complia funció de guaita i defensa en una època d'inestabilitat política. Al seu costat es va alçar una casa senyorial del segle XVIII, d'estil modernista en part de la reforma que va impulsar a començaments del segle XX Ferran de Sagarra i de Siscar, que va ampliar la casa amb un cos modernista i un gran jardí; entre 1914 i 1918 s'hi va afegir a més una ala neogòtica a cavall entre el modernisme i el noucentisme. Declarat bé cultural d'interès nacional, el conjunt acull des de 1987 el Museu Torre Balldovina, la primera fase del qual es va inaugurar el juny d'aquell any després d'un projecte iniciat el 1982.
Can Roig i Torres
Monument
Can Roig i Torres és una casa senyorial construïda entre 1910 i 1913 per encàrrec de Rafael Roig i Torres, cònsol de l'Uruguai a Barcelona, en estil modernista afrancesat; va servir d'hospital durant la Guerra Civil i després de seu de Falange, fins a convertir-se el 1987 en l'Escola Municipal de Música de Santa Coloma de Gramenet. El 2007 se li va afegir un auditori semisoterrat que s'adapta al desnivell del terreny mitjançant rampes i escales, amb una façana que combina l'aplacat blanc amb grans obertures envidrades d'alumini fosc; la coberta plana, transitable, es recolza en una llosa flotant de formigó que aïlla l'interior de vibracions i sorolls exteriors, mentre que a l'exterior la fusta de pi i la vegetació suavitzen el conjunt.
Jaciment ibèric de Puig Castellar
Natura
El poblat ibèric del Puig Castellar és un assentament fortificat al cim de la muntanya homònima, de 303 metres, sobre Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni cultural a Catalunya). Fundat pels laietans cap al segle VI aC i abandonat entre els segles III i II aC, és un dels poblats ibèrics més ben conservats de l'entorn de Barcelona. El seu traçat el·líptic comptava amb tres carrers longitudinals i més de trenta cases, per a una població d'una mica més de tres-cents habitants dedicats sobretot a l'agricultura i la ramaderia. Descobert el 1904 per Ferran Sagarra, propietari dels terrenys, va ser excavat completament entre 1922 i 1958, campanyes en què van aparèixer un capçal de ferro, un cap de terracota de la deessa Tanit i un crani clavat de tradició celta. Avui es visita lliurement, amb plafons explicatius i una casa reconstruïda amb un molí.
Festa Major d'Estiu de Santa Coloma de Gramenet
Activitat
Festa Major d'estiu de Santa Coloma de Gramenet, que se celebra el primer cap de setmana de setembre amb un centenar d'activitats descentralitzades per tota la ciutat. Té el seu origen el 1895, quan es va crear a petició de les famílies benestants que estiuejaven a la localitat, com a ocasió per rebre-les i acomiadar-les. Al costat d'aquesta, el municipi celebra també una Festa Major d'hivern, el 31 de desembre.
Diada de Santa Coloma
Activitat
Festa Major d'hivern de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), en honor a la patrona de la ciutat, Santa Coloma. Té com a dia central el 31 de desembre, festivitat de la santa; la ciutat celebra a més una Festa Major d'estiu el primer cap de setmana de setembre.
La gran migració dels anys cinquanta i seixanta
Fita
El municipi va passar d'uns quinze mil habitants a mitjan segle XX a superar els cent mil el 1970, amb l'arribada massiva de famílies del sud peninsular. Barris sencers van néixer de l'autoconstrucció i de la lluita veïnal pels serveis.