Poble
Cardona és una vila ducal del Bages, a la província de Barcelona, coneguda pel seu castell, la muntanya de sal i el nucli antic emmurallat, amb 4553 habitants. El castell, construït el 886 per Guifré el Pilós, inclou la Sala Daurada i la torre de la Minyona, del segle XI, de 15 metres, a més de l'església romànica de Sant Vicenç de Cardona; avui funciona com a Parador Nacional. Al segle XV els ducs de Cardona van ser la família més important de la Corona d'Aragó després de la Casa Reial, coneguts com «els reis sense corona» pels seus dominis a Catalunya, Aragó i València. Després d'un setge que va destruir bona part de les muralles, Cardona va ser el 1714 l'últim reducte català a rendir-se a les tropes de Felip V.
Monument
El Pont del Diable, o pont Trencat, és un pont inacabat sobre el riu Cardener, a l'entrada de la vila de Cardona, i forma part del Camí de Sant Jaume. Declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1962, el formen dos arcs de diferent amplada i alçada recolzats sobre les roques del llit del riu, per la qual cosa descriu un angle obtús; la seva construcció, en carreus disposats en filades horitzontals, es data cap al segle XV. La primera notícia documentada és de 1424, quan un concili va ordenar recaptar almoines per a l'obra, davant el perill que suposava travessar el Cardener per als pelegrins camí de Montserrat, Saragossa o Santiago de Compostel·la. Segons la tradició popular, el pont va poder tenir fins a cinc o sis arcs.
Monument
La canonja de Sant Vicenç de Cardona és l'església romànica situada dins el recinte del castell de Cardona, al Bages, i es considera una de les obres mestres del romànic europeu. La seva construcció, encarregada pel vescomte Bermon I amb el consell de l'abat Oliba, es va dur a terme entre 1029 i 1040, any en què va ser consagrada pel bisbe d'Urgell. Cap al 1090 va adoptar la Regla de Sant Agustí com a canonja agustiniana. La secularització de 1592 i la conversió del castell en caserna el 1794 van marcar el seu declivi, fins que el 1931 va ser declarada Monumento Histórico-Artístico (antiga figura espanyola de protecció del patrimoni) i el 1952 es va restaurar; des de 1976 el conjunt acull un parador de turisme.
Monument
Fortalesa medieval considerada la més important de Catalunya, situada sobre un turó que domina la vall salina i la del Cardener, en un meandre d'aquest darrer a 585 metres d'altitud. Construïda l'any 886 per Guifré el Pilós, combina estils romànic i gòtic i inclou la Sala Daurada; el seu element més valuós és la torre de la Minyona, del segle XI, de 15 metres d'alçada i més de 10 de diàmetre, al costat de l'església romànica de Sant Vicenç de Cardona. Durant el segle XV, els ducs de Cardona van ser la família més poderosa de la Corona d'Aragó després de la Casa Reial. El 18 de setembre de 1714, després d'un setge que va destruir bona part de les seves muralles, va ser un dels darrers reductes catalans a rendir-se a les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió.
Monument
Les muralles de Cardona formaven el perímetre defensiu aixecat al voltant de la vila durant el segle XIII, en part per delimitar-la del seu entorn agrari, ja que fins aleshores la proximitat del castell de Cardona havia bastat per donar refugi als veïns. El recinte original es va reforçar amb diverses torres als punts dominants, com la Bestorra i la Fortesa; a partir de la segona meitat del segle XIII, el creixement demogràfic de la vila va desbordar aquest primer cinturó i va obligar a tancar cinc nous ravals, obra que es va perllongar durant tot el segle XIV i no va concloure fins al 1420. El conjunt va arribar a tenir uns 1500 metres de longitud, entre un i dos metres d'amplada i entre tres i sis d'alçada. S'accedia a la vila per quatre portals majors, a més d'altres quatre de menors.
Monument
Fortí cilíndric de planta circular que va reduint el seu diàmetre amb l'alçada, construït el 1837-1838 per ordre del baró de Meer, militar d'origen flamenc, per protegir les salines de Cardona dels atacs carlins de Tristany durant la Guerra dels Set Anys, mentre el castell de la vila romania en poder dels cristins. Presenta a mitja alçada alguna espitllera i una obra basta que, malgrat tot, transmet idea de robustesa. Està protegit com a Bien Cultural de Interés Nacional.
Monument
El nucli antic de Cardona, al Bages, protegit com a Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya, BCIN 1898-CH), va néixer a l'empara del castell, ocupat l'any 798 per Ludovico Pío per organitzar-hi una plaça forta que es va perdre amb la revolta d'Aissó i no es va tornar a poblar fins que Guifré el Pilós la va ocupar de nou. El comte Borrell II va atorgar el 986 una important carta de població, i la vila va créixer amb força al voltant de la primera església de Sant Miquel. El 1398 es va consagrar la nova església de Sant Miquel i Santa Eulàlia, alhora que s'ampliaven l'Hospital de Sant Jaume i el mateix castell, dels comtes de Cardona, títol concedit el 1375 i elevat a ducat el 1491. El nucli conserva avui carrers i edificis de caràcter gòtic d'aquella època.
Activitat
La fira, integrada a la Fira Medieval de Cardona i celebrada el primer cap de setmana de juny, commemora el passat saliner de la vila amb un sopar al carrer, diversos actes festius i un mercat medieval amb artesans, entorn del patrimoni de la Muntanya de Sal que va donar fama comercial a Cardona.
Activitat
La Festa Major de Cardona (Bages, Barcelona), vila ducal, se celebra el segon cap de setmana de setembre. Entre els seus actes més populars hi ha el correbou, en què els joves fan córrer un toro en una plaça improvisada davant de l'ajuntament, i la cargolera, un cove de vímet des del qual una persona experimenta les envestides de l'animal. Es completa amb ball de bastons, concerts, audicions i un castell de foc final.
Activitat
Itinerari de 40 km pel patrimoni miner i els antics camins del transport de la sal, entre Cardona, Navàs, Sant Mateu de Bages, Fonollosa, Súria, Callús, Sant Joan de Vilatorrada i Manresa.
Curiositat
La Muntanya de Sal de Cardona és un diapir que creix cada any, situat al peu de la serra de les Garrigues, a la riba dreta del riu Cardener i al sud del nucli urbà de Cardona. Ocupa una depressió el·líptica allargada de 1.800 metres de llarg per 600 d'ample i unes 100 hectàrees, inclosa al Pla d'Espais d'Interès Natural pels seus valors geològics. Va ser coneguda antigament com el Salí, avui Vall Salina, i s'hi troben principalment tres minerals salins: halita o sal gemma, silvina i carnal·lita. La seva composició fràgil la fa susceptible d'alterar-se davant qualsevol intervenció humana, i els processos erosius lligats a la dissolució de les sals han donat lloc a profundes incisions que constitueixen una unitat paisatgística de gran valor, lligada a la història de la vila.
Natura
Jaciment arqueològic excavat al camp de futbol de Cardona, amb restes vinculades a l'explotació salinera històrica.
Fita
La carta de poblament de Cardona va ser atorgada el 23 d'abril de 986 pel comte de Barcelona Borrell II als habitants del terme del castell de Cardona, per atreure colons a aquesta frontera. Escrita en llatí, confirmava i ampliava les franquícies dels anteriors comtes Guifré I i Miró I, posava els habitants sota el patronatge del vescomte Ermemir i els reconeixia el dret de resistència armada, a més de protegir el mercat públic, permetre el pagament amb moneda legal i dotar la comunitat de recursos propis com el quart del peatge i la sal dels dijous. Per la seva solemnitat i amplitud, més grans que les d'altres privilegis coetanis, es considera un dels documents més importants de la Catalunya medieval; es conserva a l'arxiu de la vila i va ser restaurada el 1995.
Fita
Des que el comte Borrell II va atorgar a Cardona la carta de població de 986, els vescomtes i més tard ducs de Cardona van aixecar la seva fortuna sobre el monopoli de la sal i van arribar a dominar entorn del sis per cent del territori català, cosa que els va valer el sobrenom de reis sense corona dins la Corona d'Aragó.
Fita
Després de la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714, la fortalesa de Cardona va resistir una setmana més i va capitular el 18 de setembre. Va ser l'últim reducte a rendir-se i amb ell va acabar la Guerra de Successió a Catalunya.
Gastronomia
El diapir salí de Cardona es va explotar des d'època ibèrica i romana fins al tancament de les mines el 1990. D'aquell jaciment surt una sal gemma molt pura que durant segles va conservar carns i peixos i que avui s'envasa per a la taula.