Poble
Gomezserracín, a la província de Segovia i travessat per l'autovia de Pinares, va ser fundat al segle XIII pel noble burgalès Gómez Sarracín, establert a la vila de Cuéllar, que va donar nom al lloc; va ser pare de Fernando Sarracín, que va arribar a bisbe de Segovia. A mitjan segle XIX comptava amb 364 habitants, gairebé la meitat dels 614 actuals. La seva església està dedicada a Santa María Magdalena, patrona festejada el 22 de juliol amb les festes més grans de l'any, que se sumen a les de San Antonio de Padua, patró del poble, el 13 de juny, i a la processó de San Isidro Labrador el 15 de maig, quan es passeja la imatge del sant guarnida amb rams i flors. Entre els seus veïns notables figura l'escriptor i procurador a Corts Francisco Guillén Salaya.
Fita
Gomezserracín, a la província de Segòvia, va néixer al segle XIII i va prendre el seu nom de Gómez Sarracín, noble castellà d'una família burgalesa de ricoshombres establerts en l'àmbit religiós: els seus oncles van ser ardiaca, abat i prior, i els seus germans canonge i degà de la catedral de Burgos. Establert a la vila de Cuéllar, on va néixer el seu fill Fernando Sarracín, va fundar en aquelles terres el lloc que portaria el seu nom. Emparat pel seu oncle el degà, Fernando Sarracín va ascendir a l'Església fins a ocupar la seu episcopal de Segòvia entre 1301 i 1318; el 1313 va fundar a l'església de Santa María de la Cuesta dos aniversaris per l'ànima dels seus pares, per la qual cosa és possible que Gómez Sarracín i la seva esposa, de nom desconegut, fossin enterrats allà.
Monument
El temple parroquial està dedicat a Santa Maria Magdalena, patrona del municipi, la festa de la qual se celebra el 22 de juliol; és l'edifici de referència d'un poble de poc més de sis-cents habitants.
Curiositat
L'escut municipal aprovat el 2016 reuneix quatre símbols de plata: un campanar, una vaca, una tenca i un pi, un resum heràldic de l'església, la ramaderia, les llacunes i el bosc que defineixen el poble.
Activitat
El calendari festiu es reparteix entre Sant Isidre Llaurador el 15 de maig, Sant Antoni de Pàdua el 13 de juny, patró del poble, i Santa Maria Magdalena el 22 de juliol, la patrona a qui està dedicada la parròquia.
Monument
El presbiteri de Santa Maria Magdalena es cobreix amb una sostrada mudèjar dels segles XVI i XVII, de llaceria estrellada de vuit puntes policromada en vermell, blau i or, executada amb les tècniques constructives musulmanes.
Monument
A l'exterior del temple destaca l'espadanya aixecada el 1699, amb un balcó de ferro forjat sota el petit campanar; la seva silueta platejada es va convertir en emblema del poble i figura a l'escut municipal.
Monument
De la fàbrica original del temple, del segle XIII, sobreviu una portalada que combina maçoneria i maó, la tècnica mixta característica de les esglésies de la Tierra de Pinares aixecades després de la repoblació.
Monument
L'església conserva diversos retaules barrocs amb talles de qualitat: Santa Maria Magdalena, Sant Roc, Sant Nicolau de Bari i el Cristo de la Guía, repartits per les tres naus del temple.
Monument
A les afores del poble, dins del recinte del cementiri, s'aixeca l'ermita del Santo Cristo del Humilladero, el segon edifici religiós del terme i punt de parada dels seguicis fúnebres.
Curiositat
A l'interior de Santa Maria Magdalena es conserva una pica baptismal romànica de forma semioval decorada amb gallons, la peça més antiga del temple i testimoni de l'església anterior a l'actual.
Natura
El terme conserva diverses llacunes d'origen sorrenc: la del Señor, a la canyada de la Reina, la de La Juncosa i la de Navalengua, aiguamolls estacionals que esquitxen el paisatge entre pinedes i camps d'horta.
Natura
A 803 metres d'altitud, el terme s'estén sobre grans superfícies de sorra en què s'han format nombroses navas i llacunes; aquests sòls solts expliquen tant les pinedes com l'horta actual.
Natura
El rierol Parroñas recorre el terme i rega els bons prats que sostenien el bestiar boví i les ovelles de llana churra descrites al segle XIX, en un paisatge de pinedes petites i terres de conreu.
Fita
Fernando Sarracín, fill del noble burgalès que va fundar el lloc al segle XIII, va ocupar la seu episcopal de Segòvia entre el 1301 i el 1318, un ascens que explica el pes d'aquesta família a la comarca de Cuéllar.
Curiositat
Els veïns de Gomezserracín no s'anomenen gomezserracinencs sinó corbatos i corbatas, un gentilici popular d'origen incert que ha desplaçat per complet el derivat del topònim en la parla de la comarca.
Curiositat
D'aquest poble de poc més de sis-cents habitants va sortir Francisco Guillén Salaya, periodista, escriptor i dirigent sindical que va arribar a ser procurador en Corts, el veí més conegut fora del Carracillo.
Gastronomia
El diccionari de Madoz elogiava al segle XIX les exquisides tenques que es pescaven a les llacunes del terme; el peix continua sent el mos més identitari del lloc i figura, en plata, a l'escut municipal.
Gastronomia
La comarca del Carracillo, a la qual pertany Gomezserracín, dedica unes 840 hectàrees a la producció de planta mare de maduixa i n'abasteix amb ella una mica més de la meitat del mercat nacional de maduixot.
Activitat
El 22 de juliol, dia de la patrona, se celebra la festa grossa del poble, la més gran del calendari, que se suma a la de Sant Antoni de Pàdua del 13 de juny i a la de Sant Isidre amb els carrers enramats el 15 de maig.