Quadern de bitàcola · 3 indrets

Què veure i què fer a Pajares de la Laguna

Què veure i què fer a Pajares de la Laguna (La Armuña, Salamanca): 3 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Natura · 1 Gastronomia

Pobles a prop de Pajares de la Laguna

Què veure a La Orbada 2 km · 2 llocs
Què veure a Arcediano 4,4 km · 3 llocs
Què veure a Villaverde de Guareña 4,8 km · 3 llocs
Què veure a Aldeanueva de Figueroa 5 km · 3 llocs
Què veure a Tardáguila 5,6 km · 3 llocs
Què veure a Pedrosillo el Ralo 5,8 km · 3 llocs
Què veure a Pitiegua 5,9 km · 3 llocs
Què veure a La Vellés 6 km · 2 llocs

Espanya › Castella i Lleó › Salamanca › La Armuña › Pajares de la Laguna

Què veure i què fer a Pajares de la Laguna

Pajares de la Laguna
Poble
Pajares de la Laguna és un municipi de la comarca de La Armuña, a la província de Salamanca, amb 110 habitants. Fundat pels reis de Lleó a l'edat mitjana, va quedar enquadrat al quart d'Armuña de la jurisdicció de Salamanca amb el nom de Pallares, al qual es va afegir per reial decret el cognom de la Laguna el 1916, en record d'una llacuna que va existir al costat del poble fins al segon terç del segle XX. A mitjan segle XIX tenia 215 habitants, segons el Diccionari de Pascual Madoz. La seva església parroquial medieval, d'estil romànic, es va enderrocar el 1943, i al mateix solar es va aixecar l'actual, obra de l'arquitecte Francisco Gil y González, inaugurada el 26 de maig de 1946.
La llacuna que va donar nom al poble
Natura
El municipi es va dir Pallares a l'Edat Mitjana i només el 1916, per reial decret, hi va afegir «de la Laguna» en al·lusió a una llacuna que va existir vora el caseriu i que va acabar dessecada al segon terç del segle XX.
La llentia de La Armuña
Gastronomia
Pajares de la Laguna, a la comarca salmantina de La Armuña —terra de la submeseta nord tradicionalment dedicada al cultiu de cereal—, acull la seu del consell regulador d'aquesta indicació geogràfica protegida, que agrupa els productors de llentia de la comarca. Empara la varietat lens culinaris medicus, de color verd clar, de vegades jaspiada, de fins a nou mil·límetres i amb un elevat contingut en proteïnes, ferro i calci, cultivada en una zona de producció que supera les 70.000 hectàrees.