Poble
Santibáñez de la Peña, municipi d'uns 900 habitants a l'Alt Carrión palentí, va néixer a l'ombra del monestir benedictí de San Román de Entrepeñas, sota l'advocació de Sant Joan Baptista. Cap a l'any 940 el monestir ja renovava la seva església, i el priorat de Santibáñez, en comunicació amb els grans centres de reforma eclesiàstica, va acceptar aviat la regla de Cluny. D'aquella església romanicocistercenca només queda avui una torre semienderrocada, emblema del poble, perduda arran de la desamortització de Mendizábal. L'actual ajuntament es va constituir el 1934 en segregar-se de Respenda de la Peña. Va ser a més centre de la conca minera palentina i va passar de 3.760 veïns el 1940 als actuals.
Natura
El castro de la Loma és un oppidum fortificat de l'edat del ferro situat en un altiplà que domina la vall del riu Valdavia, al sud de Santibáñez de la Peña, a la Montaña Palentina, atribuït als càntabres camàrics i arrasat per les legions d'August; podria tractar-se de la capital dels tamàrics, la mítica Tamarica. Descobert el 2003 per l'investigador Miguel A. Fraile, tanca un enclavament de 10 hectàrees envoltat per un fossat de fins a 4 metres de profunditat. Les excavacions dirigides per Eduardo Peralta van treure a la llum la seva porta principal i el cinturó de campaments romans que el va encerclar durant el setge. Malgrat estar protegit, el jaciment figura a la Lista Roja del Patrimonio (llistat de béns del patrimoni en perill) per les amenaces d'una pedrera propera.
Fita
Durant les Guerres Càntabres (29-19 a.C.) l'exèrcit romà va aixecar al voltant del castro diversos campaments d'estiu, amb uns cinc mil homes, units per un mur de circumval·lació que va aïllar els indígenes, i el va batre amb fletxes i projectils incendiaris; les excavacions han recuperat més de sis-centes puntes de fletxa. Es considera el setge més ben documentat de tota aquella contesa.
Curiositat
Entorn del castre s'han identificat fins a cinc recintes de castra aestiva enllaçats per una línia de setge. D'ells procedeixen tatxes de caliga, claus dels vents de les tendes i puntes de fletxa que daten l'operació militar.
Monument
La torre és l'únic vestigi dempeus del monestir de San Román de Entrepeñas, aixecat al segle X, lligat des dels seus inicis als Beni Gómez i considerat el bressol de la repoblació de la comarca; la seva primera menció és de 940, any del diploma fundacional. El 995 va patir una aceifa d'Almansor, amb gran matança i captius, i cap al 1118 Pedro Ansúrez el va donar a l'abadia de Cluny, passant d'abadia a priorat. El Becerro de las Behetrías registra onze poblacions que li pagaven tribut; el seu arxiu no va funcionar fins al 1572, després de les reformes de Trento. A mitjan segle XV es va annexionar al monestir de San Zoilo de Carrión de los Condes, i la desamortització de Mendizábal de 1836 en va provocar l'abandonament. Només queda aquesta torre romànica, a la Lista Roja del Patrimonio (llistat de béns del patrimoni en perill); és avui l'emblema del municipi.
Fita
Un document conservat a l'Arxiu Històric Nacional recull l'any 940 la renovació de l'església del cenobi de San Román de Entrepeñas, la menció més antiga de l'enclavament que va donar origen a Santibáñez de la Peña.
Monument
El santuari de la Virgen del Brezo, a Villafría de la Peña, s'alça a 1.450 metres d'altitud en plena Sierra del Brezo, dins del parc natural de la Montaña Palentina, i venera la patrona de la Montaña Palentina, l'aparició de la qual situa la llegenda el 1478 a dos pastors extremenys. Hi ha constància escrita de peregrinacions des de 1535, i el 1607 una butlla de Pau V va autoritzar la fundació de la Cofradía del Brezo; la imatge, una talla romànica del segle XIII, va ser coronada el 1961. El conjunt actual, d'estil neoclàssic en pedra de carreu i construït al segle XVIII, consta de tres edificis: l'església de nau única, la capella de confessions i l'hostatgeria. La romeria, el 21 de setembre, és la més important de la comarca.
Curiositat
La imatge venerada al santuari de la serra és una petita talla romànica del segle XIII que representa la Mare de Déu asseguda amb el Nen sobre els genolls; es conserva com la peça més valuosa de tot el conjunt.
Fita
La tradició situa el 1478 l'aparició mariana a dos pastors extremenys enviats a buscar una imatge oblidada a la muntanya; van trobar una ermita arruïnada amb una talla romànica a dins i allà es va decidir aixecar el santuari.
Fita
Des del 1535 hi ha constància escrita de peregrinacions al santuari de la serra del Brezo, cosa que el converteix en un dels focus devocionals de continuïtat més llarga documentada de tot el nord palentí.
Activitat
Cada 21 de setembre la pujada al santuari de la Virgen del Brezo, a Villafría de la Peña, dins el municipi de Santibáñez de la Peña, reuneix romeus arribats de Palencia, Cantàbria i Astúries; està considerada la romeria més concorreguda de la província i omple completament la campa de la serra. Segons la llegenda, la Verge es va aparèixer el 1478 a dos pastors extremenys en aquest paratge de la Sierra del Brezo, a 1.450 metres d'altitud, dins el parc natural de la Montaña Palentina; hi ha constància escrita de peregrinacions des de 1535, i el 1607 una butlla papal va autoritzar la fundació de la Cofradía del Brezo. La imatge, una talla romànica del segle XIII, va ser coronada el 1961 pel bisbe de Palencia.
Monument
Temple romànic del segle XII d'una sola nau, restaurat el 1996. La seva portalada obre quatre arquivoltes sobre capitells amb figures humanes, animals i motius vegetals, i a l'interior guarda dues talles de Mare de Déu amb Nen del segle XVI.
Curiositat
A l'absis romànic de San Adrián Mártir s'hi va obrir més tard una rosassa flamígera tardogòtica que avui apareix tapiada, testimoni visible d'una reforma posterior practicada sobre el mur original del segle XII.
Monument
La torre i els dos trams finals de la nau són la part més antiga, de romànic tardà, mentre que l'absis i el tram que el precedeix es van refer en gòtic a finals del segle XV; el lloc es documenta des del segle XII.
Monument
L'església parroquial de Viduerna de la Peña conserva una espadanya romànica de remat triangular, un dels pocs campanars d'aquella època que sobreviuen íntegres entre els pobles de la vall de la Peña.
Monument
Temple de línies classicistes cobert amb voltes de creueria, un dels edificis religiosos més ben conservats dels dotze pobles que formen el municipi de Santibáñez de la Peña a la Montaña Palentina.
Monument
Ermita barroca del poble de Las Heras, rematada per una espadanya del segle XVIII, que manté el culte al Cristo en un dels llogarets més petits de la vall i continua sent el centre de la festa local.
Monument
Única construcció que queda dempeus d'un poblat desaparegut, l'ermita de San Pedro de Guantes s'alça al terme de Villaoliva de la Peña i assenyala avui l'emplaçament d'aquell llogaret perdut.
Monument
Parroquial del petit nucli d'Aviñante de la Peña, dedicada a santa Maria Magdalena, una de les tretze esglésies que esquitxen els pobles del municipi i que marquen el paisatge del vessant de la serra.
Monument
Temple d'una sola nau dedicat a sant Adrià Màrtir a Pino de Viduerna, el més alt dels llogarets del municipi, amb l'advocació repetida que ja apareix a l'església romànica veïna de Villalbeto.
Natura
Alineació calcària que corre d'est a oest des de Cantoral de la Peña fins a Guardo, amb vessants de roureda i fageda i cims que freguen els 2.000 metres; forma la vora meridional de la Montaña Palentina. També anomenada sierra del Brezo i de la Peña, actua com a muralla natural entre la plana i el parc natural de Fuentes Carrionas i Fuente Cobre-Montaña Palentina, on neixen rius com el Valdavia, el Boedo i el Burejo. Els seus cims més alts són Peña Redonda, amb 1.993 metres, i el pico del Fraile, amb 2.025. Conserva boscos singulars com el pinar de Peña Mayor, supervivent dels antics pinars de pi roig de la zona, la teixeda de Tosande, de l'era terciària, i el savinar de Peña Lampa, el més septentrional de la península ibèrica. Als seus vessants es troba el santuari de la Virgen del Brezo.
Activitat
Ruta d'uns 12 quilòmetres i prop de 900 metres de desnivell que arrenca a Santibáñez de la Peña i remunta la serra del Brezo fins al cim del Fraile; és de dificultat mitjana-alta i desaconsellable en època de neu.
Natura
Dos ressalts calcaris que dominen la vall de la Peña vora el Pico del Fraile. Entre les seves parets brollen fonts i s'obren coves que jalonen els senders senyalitzats del municipi i serveixen de referència als pastors.
Fita
El 1934 Santibáñez es va segregar de Respenda de la Peña i va constituir ajuntament propi, agrupant els pobles de la vall just en el moment de més embranzida demogràfica de la mineria del carbó a la comarca.
Fita
L'última explotació d'antracita del terme va cessar la seva activitat el 1990 i va tancar gairebé un segle de mineria que, des de finals del segle XIX, havia multiplicat la població dels pobles del vessant de la serra.
Curiositat
A més de la capital, el municipi agrupa dotze localitats: Villalbeto, Villanueva de Arriba, Villaoliva, Villafría, Viduerna, Velilla de Tarilonte, Aviñante, Cornón, Villaverde, Las Heras, Tarilonte i Pino de Viduerna, cadascuna amb la seva església.
Curiositat
El patró se celebra el 25 de juny amb sant Joan i el 20 de juliol s'honora sant Jeroni; el cicle festiu del municipi culmina el 21 de setembre amb el multitudinari romiatge al santuari del Brezo.
Gastronomia
El xai de llet de raça churra rostit en forn de llenya, emparat per la indicació geogràfica Lechazo de Castilla y León, és el plat major de les festes dels pobles de la Peña i se serveix en cassola de fang.
Gastronomia
Guisat de verdures de temporada ofegades amb pernil que es va assentar a la província des de la postguerra fins a convertir-se en un dels seus plats més recognoscibles; es prepara amb les hortalisses dels horts de la vall.
Natura
El castre de la Loma és un jaciment arqueològic situat a la Montaña Palentina, al paratge conegut com la Loma, al sud de Santibáñez de la Peña i vora el riu Valdavia. És un recinte fortificat de l'edat del ferro d'unes deu hectàrees, amb dues muralles superposades i un fossat d'uns quatre metres de profunditat excavat a la roca; s'atribueix als camàrics i podria correspondre a la mítica Tamarica de les fonts clàssiques. El jaciment, descobert el 2003 per l'investigador Miguel A. Fraile, conserva també les restes de diversos campaments romans aixecats durant el seu setge a les guerres càntabres. Catalogat com a Bien Integrante del Patrimonio Cultural (figura de protecció del patrimoni cultural de Castella i Lleó) des de 2006, continua amenaçat per una pedrera propera i ha entrat a la llista vermella de Patrimoni.
Natura
La serra que dona nom a la comarca deu el seu a la bruguera que tapissa els seus vessants; hi destaquen el Pico del Fraile i la Peña la Virgen, amb brolladors com el de Villafría i coves encara sense explorar.
Curiositat
El municipi reparteix tretze petites parròquies entre les seves pedanies, d'Aviñante i Cornón a Tarilonte, Viduerna o Villaverde de la Peña, un rosari de temples rurals excepcional per a un terme de la muntanya palentina.
Fita
Santibáñez va ser durant el segle XX un dels nuclis principals de la conca carbonera palentina, amb diverses explotacions simultànies; l'última va tancar el 1990 i el municipi va iniciar aleshores la caiguda demogràfica que encara no ha frenat.
Monument
Va néixer com a església sufragània del monestir de San Román de Entrepeñas i va donar nom al poble, Sanctus Ioannes. Molt reformada, té dues naus de sostre pla, pòrtic d'arc de mig punt i un retaule major de la segona meitat del segle XVII amb un crucifix del XVI.
Monument
A la pedania de Villanueva de Arriba l'església parroquial és de traça gòtica, amb planta de creu llatina, i va ser reformada al segle XVII: un contrapunt tardà davant del romànic que domina les esglésies de la resta dels pobles de la Peña.