Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Lerma

Què veure i què fer a Lerma (Arlanza, Burgos): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Activitats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

Pobles a prop de Lerma

Espanya › Castella i Lleó › Burgos › Arlanza › Lerma

Què veure i què fer a Lerma

Lerma
Poble
Lerma és una vila ducal burgalesa de 2.629 habitants, sobre un turó que domina la vega del riu Arlanza, declarada conjunt històric i catalogada com un dels pobles més bonics d'Espanya des del 2018. El seu desenvolupament està lligat al mecenatge de Francisco de Sandoval y Rojas, primer duc de Lerma i valido de Felip III, que va convertir la vila entre 1601 i 1606 en un Valladolid cortesà, amb un conjunt arquitectònic herrerià el palau i la gran plaça major del qual, de gairebé 7.000 m², una de les més grans d'Espanya, es van aixecar amb traces de Francisco de Mora. Conserva tres convents de clausura amb més d'un centenar de religioses, i des de 1960 acull la Feria de Maquinaria Agrícola, la mostra agrícola més important del nord d'Espanya.
El palau ducal i les seves quatre torres
Monument
Francisco de Sandoval y Rojas, valido de Felip III, el va aixecar sobre traces de Francisco de Mora. Va demanar llicència al rei per a dues torres sense aclarir que serien dues més de les habituals, i va acabar amb quatre; avui és parador.
La Plaça Major de set mil metres quadrats
Monument
Una de les places majors més extenses d'Espanya, porticada en el seu origen pels quatre costats. Va servir de mercat, de plaça de toros i de teatre; Lope de Vega la va descriure com una bonica plaça que semblava una pintura.
Els orgues de 1615 de la col·legiata de San Pedro
Monument
La Col·legiata de San Pedro de Lerma, traçada el 1613, es va consagrar el 1617 amb grans festes per a la cort i la noblesa que es van prolongar vint-i-un dies; el duc de Lerma va aconseguir que l'abadia depengués directament de Roma. D'exterior senzill, amb una torre de quatre cossos i portada amb els escuts dels Sandoval i els Rojas, el seu interior contrasta per les voltes gòtiques i per la pica baptismal romànica del segle XIII, decorada amb centaures, lleons i grius entre vegetació. El retaule major barroc que presideix el presbiteri, iniciat el 1690, substitueix l'original, del qual només es conserva el sagrari, en marbre i bronze. La col·legiata té tres naus amb girola i sense transsepte, i conserva dos dels orgues més antics que encara sonen a Espanya, datats el 1615 i el 1616.
El Festival Barroc de Lerma
Activitat
A primers d'agost la vila programa concerts que aprofiten els orgues històrics de la col·legiata i els espais del conjunt ducal, recuperant el repertori que va sonar aquí quan la cort es traslladava al poble.
La caiguda del valido
Fita
El duc de Lerma va perdre el 1618 el favor de Felip III i es va retirar després d'haver obtingut el capel cardenalici. La seva caiguda va deixar a mig camí l'ambiciós projecte urbà que havia convertit aquesta vila de l'Arlanza en una cort.
El pastís de sucre de Lerma
Gastronomia
La rebosteria de la vila arrossega el gust refinat que va deixar la residència ducal, i la seva peça més coneguda és la torta de azúcar: massa fina de full coberta de sucre caramel·litzat que es ven per les confiteries del nucli.