Poble
Orgaz és un municipi de la comarca de Montes de Toledo, a la província de Toledo, situat en una vall al peu de la serra de Yébenes, a la zona tradicionalment anomenada La Sisla, i inclou la pedania d'Arisgotas. Documentat des de 1183, quan apareix citat el port d'Orgaz en un acord entre l'arquebisbe de Toledo i el mestre de Calatrava, va ser bressol del llinatge que va donar títol al comtat d'Orgaz, que la tradició atribueix a El Cid en casar-se a Burgos amb Jimena. El seu monument principal és l'església de Santo Tomás Apóstol, temple de carreu projectat per Alberto Churriguera a mitjan segle XVIII; conserva a més el pont dels Cinco Ojos, de temps de Carlos III, i el Museo de Arte Visigodo d'Arisgotas. Té 2639 habitants (INE 2025).
Monument
El castell d'Orgaz, o castell dels comtes d'Orgaz, s'aixeca a l'oest de la població, a la província de Toledo. És una fortalesa tardomedieval construïda al segle XIV per ordre d'Alvar Pérez de Guzmán, senyor d'Orgaz, sobre una edificació anterior del segle XII, i reformada al segle XV. Va ser residència dels Ruiz de Toledo i els Pérez de Guzmán i, durant l'aixecament comuner, va servir de refugi als veïns, motiu pel qual les tropes de Carles I la van incendiar. De planta rectangular, la seva torre de l'homenatge arriba als 20 metres d'alçada, amb garites de carreus a les cantonades i una porta adovellada sota l'escut dels Guzmán. Construït amb maçoneria i maó, va ser restaurat i condicionat com a habitatge després de vendre's a la família Llopis.
Monument
L'església de Sant Tomàs Apòstol d'Orgaz és obra d'Alberto Churriguera, que es va traslladar a la ciutat on va morir abans d'acabar-la; la seva construcció, interrompuda en nombroses ocasions, es va rematar el 1763, a mitjan segle XVIII. Es va aixecar aprofitant el solar d'un temple anterior, de finals del segle XVII, l'aforament del qual resultava insuficient per als feligresos els dies de festa. Les obres van començar el 1738, després d'enderrocar la torre de l'antic edifici, i Churriguera va optar per reconstruir completament l'església; la capella major del temple primitiu, però, es va conservar i continua formant part de l'actual. Interrompudes repetidament per problemes econòmics del capítol, el temple es va inaugurar al culte el 23 de gener de 1763, per iniciativa de l'infant Lluís i amb aprovació del Consell de Castella.
Monument
Pont de pedra sobre el rierol Riánsares que es va fer construir en temps de Carles III per facilitar les caceres reials camí de Los Yébenes. Va ser restaurat el 2001.
Monument
Dues de les quatre portes que donaven accés al recinte de la vila medieval d'Orgaz, conservades dins del nucli històric. L'Arc de Sant Josep és un arc de mig punt emmarcat per dos pilars de maçoneria, que podria datar del segle XV. L'Arc de Betlem presenta també un buit de mig punt, amb una matacà en un dels seus costats i remat emmerletat; va ser reconstruït amb pedres irregulars disposades entre filades de tova, imitant les muralles toledanes tradicionals. De les quatre portes medievals, només es conserva el nom de la situada al sud-est, la Porta de Mora.
Monument
Museu situat a la pedanía d'Arisgotas que reuneix relleus i peces escultòriques visigodes trobades a la zona, procedents d'un important conjunt monàstic altmedieval.
Natura
Formacions granítiques en què grans blocs queden aparentment en equilibri sobre uns altres, un paisatge característic dels berrocales de l'entorn. L'article d'Orgaz les situa entre els monuments megalítics disseminats pel terme municipal i cita com a exemples d'aquestes pedres oscil·lants la Peña de la Levadura, la Peña del Huevo i la Piedra que se Anda.
Activitat
La Festa de la Primavera d'Orgaz se celebra el tercer cap de setmana de maig i va ser declarada Fiesta de Interés Turístico Regional (distinció que reconeix festes d'especial interès turístic) el 2019. El programa reuneix desfilades, música i actes populars amb què el poble anuncia l'arribada de la primavera, una de les cites més assenyalades del calendari festiu local.
Fita
El lloc apareix documentat des de 1183 i s'ha proposat identificar-lo amb la Barnices que Ptolemeu va situar a la Carpetània. D'aquell nucli medieval va sortir el llinatge que va donar títol al comtat d'Orgaz, un dels senyorius històrics dels Montes.
Gastronomia
Mongeta gran cuita llarga estona amb perdiu roja, llorer i pebre vermell, plat d'hivern que combina el rebost del cereal amb la caça menor dels plans. Apareix a les cartes dels hostals de la vila juntament amb la sopa de picadillo.