Poble
Municipi de la comarca de Montes de Toledo, a la província de Toledo, nascut de la unió de Yébenes de Toledo i Yébenes de San Juan, separats pel Camí Reial de Sevilla, que van intentar fusionar-se el 1822 i no ho van aconseguir fins a una dècada més tard; al seu terme s'alça el castell de las Guadalerzas, fortalesa del segle XII amb doble recinte emmurallat vinculada a l'Orde de Sant Joan, i s'estén la finca pública de Quintos de Mora, unes 6.800 hectàrees dedicades a la conservació de la fauna silvestre.
Natura
Finca pública d'unes 6.800 hectàrees en ple cor dels Montes de Toledo, dins del terme de Los Yébenes, dedicada a la gestió i conservació de la fauna salvatge, amb importants poblacions de cérvol i senglar. Pren el nom d'haver pertangut tradicionalment a l'ajuntament de Mora, fins que el Patrimoni de l'Estat la va adquirir el 1942. El seu relleu, entre 1.000 i 1.200 metres d'altitud, s'organitza en dues alineacions muntanyoses separades per una raña central per la qual discorre el riu de las Navas, tributari del Guadiana. Gairebé la meitat de la superfície és matollar d'estepes, romaní i arboços, amb bosc de reboll, roure valencià i alzina, i zones repoblades amb pi pinastre i pi pinyoner. Al seu interior hi ha un habitatge on han acudit presidents del Govern per a reunions amb mandataris estrangers.
Monument
El castell de las Guadalerzas és una fortificació construïda pels àrabs en un punt estratègic per defensar la ruta comercial cap a Còrdova, a l'engorjat de la vall de las Guadalerzas, a divuit quilòmetres de Los Yébenes. Després de la presa de Toledo per Alfons VI es va convertir en plaça fronterera disputada entre cristians i musulmans, fins que al segle XII va passar a l'orde de Calatrava, que hi va fundar l'hospital de Godalferga; recuperat per a Castella després de las Navas de Tolosa el 1212, va continuar acollint tropes cap al sud. El recinte, avui deteriorat, tenia una muralla quadrangular amb una torre a cada cantonada i un pati d'armes central. Al segle XVI Felip II el va vendre al cardenal Silíceo, que hi va instal·lar el Col·legi de Donzelles Nobles de Toledo.
Monument
Conjunt de molins de vent a les altures que dominen Los Yébenes, des d'on s'obren àmplies vistes sobre els Montes de Toledo. Es conserven dos molins totalment restaurats, i a les immediacions, ja al terme d'Orgaz, un tercer i un quart en estat de ruïna. El municipi conserva també antigues infraestructures de regulació d'aigües vinculades als molins fariners de la zona.
Curiositat
El nom de Los Yébenes prové del llatí geminis, bessons, perquè el municipi va estar format històricament per dos nuclis diferents: Yébenes de Toledo, al nord i sota la jurisdicció de la ciutat de Toledo, i Yébenes de San Juan, al sud i governat per l'orde de Sant Joan, separats pel Camino Real. Després de diversos intents fallits d'unió, entre 1833 i 1835 es va aconseguir la unificació definitiva, que va posar fi a 564 anys de divisió jurídica i administrativa entre els dos pobles. L'escut municipal recorda avui aquesta antiga dualitat en la seva composició heràldica.
Activitat
Festes majors de Los Yébenes en honor a la seva patrona, la Mare de Déu de Finibusterre, que se celebren del 10 al 14 de setembre amb fires, processó, actes religiosos i festejos populars.
Fita
La línia de Madrid a Ciudad Real va arribar al terme el 1879 i va arribar a comptar amb cinc baixadors dins el municipi, que treien fusta, carbó i bestiar cap a la capital. El servei es va suspendre el gener de 1988.
Fita
L'any 930 el califa Abd-ar-Rahman III va acampar amb les seves tropes vora el riu Algodor, a l'actual terme de Los Yébenes, durant una de les campanyes per sotmetre la Toledo rebel. És la primera referència documental a la presència andalusina en aquestes muntanyes.
Fita
Yébenes de Toledo i Yébenes de San Juan, separats només pel Camí Reial de Sevilla, van intentar fusionar-se durant el Trienni Liberal el 1822. La reacció absolutista va desfer l'acord l'any següent i es va haver d'esperar una dècada més.
Gastronomia
Trossos de carn de porc o de xai fregits en el seu propi greix i després refregits amb all, pebre vermell i vinagre. És plat de matança i de venda ambulant, i es menja calent i amb pa a les tavernes dels pobles de la serra.