Poble
Lillo és un municipi de la comarca de Mesa de Ocaña, a la província de Toledo, amb 2.519 habitants (INE 2025), assentat en un pla esquitxat de llacunes residuals, amb el turó de San Antón (818 m) com a única elevació destacada; el seu nom podria derivar del llatí liliv, «lliri». Va obtenir el títol de vila el 1430 de mans de l'arquebisbe de Toledo i va passar el 1584 al senyoriu dels comtes de Fuensalida. El seu terme acull les reserves naturals de les llacunes d'El Longar, Altillo Grande i Altillo Chica, amb gran varietat de fauna, i la llacuna hipersalina de La Albardiosa. Compta a més amb la pedania de Carahorma, i el seu aeròdrom esportiu va acollir el 2001 el Campionat del Món de Vol a Vela.
Monument
L'església de Sant Martí Bisbe, a Lillo (Toledo), va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), amb la categoria de monument, el 26 de novembre de 1991. Segons el Diccionari de Pascual Madoz, el temple va ser consagrat sota aquesta advocació pel cardenal Francisco Jiménez de Cisneros; la seva fàbrica, amb capelles i sagristia adossades, es data entre els segles XV i XVI, bon exemple del gòtic toledà de la seva última fase, i més tard se li va afegir una torre-campanar reformada el 1609 i el 1877. És un edifici de carreu amb planta de tres naus i sis capelles adossades, tres a cada costat, i un absis que sobresurt en planta; a l'interior, cada nau es divideix en sis trams amb pilars fasciculats que sostenen voltes de creueria ogival.
Monument
El convent de San Pedro Bautista de Lillo, a la comarca de la Mesa de Ocaña, es va fundar després de l'arribada dels primers frares franciscans el 1611 i va ser inaugurat oficialment el 26 de juliol de 1644. Amb el pas del temps va canviar de funció: va arribar a acollir la seu del partit judicial, el Jutjat de Primera Instància, la Sala d'Audiència, oficines municipals i una presó, fins al 1966. Després d'una reforma va passar a ser Casa de Cultura i avui funciona com a hostatgeria, coneguda com a Hospedería El Convento, un dels edificis històrics més destacats del nucli urbà de Lillo.
Monument
Imponent picota de pedra de més de sis metres d'alçada que recorda el títol de vila obtingut per Lillo el 1430, concedit per ordre del prelat toledà Juan Martínez de Contreras, i la jurisdicció pròpia de la localitat.
Natura
Complex de llacunes endorreiques salines característic del paisatge manxec. El Longar acull una de les millors colònies d'ocells aquàtics de la zona, envoltada d'extensos espartals halòfils considerats dels més ben conservats de la província de Toledo.
Natura
Llacuna endorreica hipersalina de caràcter estepari que ocupa prop de vuitanta hectàrees al terme de Lillo. La seva marcada estacionalitat i la seva ràpida evaporació formen una complexa crosta de sal a l'estiu.
Natura
El complex lacunar de Lillo, a la Mesa de Ocaña toledana, està format per les llacunes d'El Longar, Altillo Grande i Altillo Chica, protegides com a reserva natural des de 2006 i declarades Lloc d'Importància Comunitària i Zona d'Especial Protecció per a les Aus dins dels Humedales de La Mancha. A les seves ribes creixen albardinars d'espart amb espècies vegetals amenaçades, i entre les seves aus hi ha el curroc, la camasarda, el bec d'alena, la grua comuna, el corriol camanegre, la fredeluga, l'ànec blanc, el xibec i diverses arpelles vulgars. A la llacuna d'El Longar es va instal·lar el 2008 un refugi-observatori amb plafons interpretatius des d'on contemplar aquestes aus aquàtiques i estepàries entre els espartars.
Curiositat
L'aeròdrom esportiu de Lillo va acollir el 2001 el Campionat del Món de Vol a Vela, una cita internacional insòlita per a un municipi de la seva mida. A més d'aquesta competició de planadors, a les seves instal·lacions es practiquen també el vol sense motor, l'aviació lleugera amb avionetes i el paracaigudisme, activitats habituals del recinte.
Fita
Lillo va dependre administrativament de La Guardia fins que el 1430 l'arquebisbe de Toledo Juan Martínez de Contreras li va concedir el títol de vila amb jurisdicció pròpia. La plaça de la Puerta de La Guardia recorda una de les entrades del recinte emmurallat.
Fita
El 1584 Pedro López de Ayala, quart comte de Fuensalida, va comprar la vila i els seus vassalls, que van passar així de la jurisdicció eclesiàstica a un senyoriu nobiliari. El canvi va marcar la vida del consell fins a l'abolició dels senyorius al segle XIX.
Fita
L'última gran epidèmia de còlera que va recórrer Espanya va colpejar Lillo el 1885, quan el municipi voltava els sis-cents veïns. El brot va deixar empremta als llibres parroquials i a la memòria d'un poble aleshores en ple creixement agrícola.