Poble
Villacañas és un municipi de La Mancha de Toledo, al sud-est de la província; el seu terme, el sisè de la província per extensió, alterna la plana manxega amb la serra del Romeral, de 878 m, i un complex lacunar. El nom es documenta el 1229 com a Villar de Cañas, en fixar-se les fites amb el mestratge de l'orde de Sant Joan; va obtenir el títol de vila el 1557. El seu element més singular són els silos, habitatges excavats fins a quatre metres sota terra on vivien les famílies més humils fins a mitjan segle XX, avui declarats Conjunto de Interés Histórico (figura de protecció del patrimoni). L'economia, lligada al vi i l'agricultura, va girar després cap a la fabricació de portes de fusta; avui destaquen també els dansaires del Cristo de la Viga, festa de l'1 de maig. Té 9.411 habitants.
Monument
Habitatges excavats sota terra declarats Conjunto de Interés Histórico (figura de protecció espanyola per a conjunts històrics) i considerats un conjunt arquitectònic únic a Europa. Documentats des del segle XVII, es van utilitzar com a habitatge habitual fins a mitjan segle XX, afavorits per un sòl calcari que mantenia una temperatura agradable malgrat els estius extrems de la comarca. L'excavació del silo començava tradicionalment amb el nuviatge d'una parella, que comprava un solar d'un celemín —470 metres quadrats a Villacañas— per obrir dormitoris, cuina i quadra sense més suport estructural que la mateixa terra, amb l'accés i les parets recobertes de calç per mitigar la calor. El 1950 hi havia 1.700 silos censats al nucli urbà; avui en queden accessibles poc més d'una dotzena.
Monument
El Museo Etnográfico del Silo recrea un dels habitatges subterranis típics de Villacañas, dels quals el 1950 va arribar a haver-n'hi 1.700 al poble. La decoració reprodueix fidelment com era un habitatge humil d'aquest tipus, amb les seves eines agrícoles, mobiliari i estris domèstics, i permet al visitant experimentar la sensació de viure sota terra.
Curiositat
Els silos arribaven a quatre metres de profunditat i acollien dormitoris, cuina, menjador i fins i tot quadres, paller i galliner. Les seves parets anaven encalades de blanc per aprofitar al màxim l'escassa llum.
Curiositat
A partir del 1853 la localitat es va convertir en un important nus ferroviari amb tres línies, totes desmantellades amb el temps: l'última va deixar de prestar servei el 1985.
Curiositat
D'una economia basada en el vi i l'agricultura, Villacañas va passar a concentrar una potent indústria de fabricació de portes de fusta que el 2008 va arribar a ocupar prop de quatre mil treballadors.
Natura
Aiguamoll manxec inclòs a la Xarxa Natura 2000 i declarat lloc d'importància comunitària. Manté aigua durant tot l'any i acull poblacions de flamencs.
Natura
La laguna de Peñahueca és un aiguamoll hipersalí situat al sud del terme de Villacañas (Toledo), al costat de la carretera cap a Villafranca. A l'estiu l'aigua es retira i deixa sobre el fons crostes de sal de fins a un centímetre de gruix, tret que li dona el seu valor natural i paisatgístic. En el seu entorn es poden observar grues, flamencs i altres ocells aquàtics propis de les llacunes manxegues.
Natura
Itinerari senyalitzat que enllaça les llacunes manxegues i que compta amb un ramal curt cap a Laguna Larga des de l'etapa que arrenca a Villacañas.
Activitat
Danzantes del Cristo de la Viga de Villacañas, danses històriques declarades d'Interés Turístico Regional (distinció regional per a festes d'interès turístic) que acompanyen des de fa més de tres-cents anys la festa del Santísimo Cristo de la Viga, cada 1 de maig. El repertori consta de disset peces de ball acompanyades de dulzaina i tamboril, amb els dansaires vestits amb la seva indumentària especial; un d'ells, el dansaire de la Porra, anima el públic amb versos parlats de to humorístic mentre els altres ballen. La preparació de la festa arrenca ja el 19 de març.
Activitat
Processons declarades Fiesta de Interés Turístico Regional (distinció regional per a festes d'interès turístic) el 18 de desembre de 2018, un dels moments centrals del calendari festiu de Villacañas. Hi participen diverses confraries, entre elles la del Santísimo Cristo del Coloquio, la més antiga, fundada el 1749, i la de Nuestra Señora de los Dolores, de 1770, juntament amb la Hermandad de San Juan Evangelista, la del Santo Sepulcro i la de Nuestro Padre Jesús Nazareno, que reuneix uns 460 confrares. Al llarg de la setmana se celebren vuit processons, amb imatges entre les quals figuren talles de l'imaginer Tomás Parés realitzades en la dècada de 1940.
Fita
El nom apareix el 1229, en fixar-se la delimitació de termes entre l'arquebisbe de Toledo i l'Orde de Sant Joan, amb la forma Villar de Cañas. Ja consta com a consell el 1230, encara que no va obtenir el títol de vila fins al 1557.
Gastronomia
Farina de guixes torrada i treballada a la paella amb oli, all i pebre vermell fins que espesseix, servida amb torreznos i menjada directament del recipient. És el plat d'hivern de les cases de pagès i dels antics sitges.