Poble
Municipi de la comarca de Señorío de Molina, a la província de Guadalajara, constituït cap al 1139 en senyoriu independent sota Manrique de Lara i que va adoptar el cognom d'Aragó després de jurar fidelitat a aquella corona el 1366, mantenint fur propi i administració diferenciada fins al 1813; el seu territori es va organitzar en quatre sesmas —del Campo, del Sabinar, del Pedregal i de la Sierra— agrupades a la Comunidad del Real Señorío y su Tierra, que encara existeix, i la seva cuina es reconeix per la caldereta de cabrit perfumada amb tòfona negra i per dolços com les patas de vaca i els huevos de dulce.
Monument
El castell de Molina de Aragón, que domina la localitat des d'un antic assentament celtibèric, va tenir origen com a alcàsser andalusí als segles X-XI i va ser conquerit i reconstruït el 1129 per Alfons I d'Aragó. Amb un perímetre de 800 metres, compta amb dos recintes defensius: l'interior va arribar a tenir vuit torres, de les quals es conserven restes de dues i altres quatre en bon estat, muralles emmerletades amb adarve, cinc portes d'accés i l'església de Santa María del Collado. Declarat Monumento Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 3 de juny de 1931, es visita avui en estat de ruïna consolidada.
Monument
El monestir de San Francisco de Molina de Aragón va ser un monestir franciscà fundat el 1284 per Blanca Alfonso de Molina, senyora de Molina i Mesa, néta del rei Alfons IX de Lleó, que va disposar ser enterrada davant l'altar de Santa Isabel de l'església, on ja reposava la seva filla Mafalda. Es va aixecar al raval de San Francisco, extramurs de la ciutat. A començaments del segle XVI, el guardià fra Gonzalo de Tarancón es va oposar a la reforma franciscana dels Reis Catòlics i el cardenal Cisneros, i es va tancar amb els seus frares a l'edifici; el 1525 Carles I va ordenar la seva expulsió forçosa per lliurar-lo als frares de l'Observança Regular de Toledo. Avui acull, sota el penell conegut com el Giraldo, visible des de tota la ciutat, una residència de la tercera edat i el Museu Comarcal.
Monument
El Puente Viejo de Molina de Aragón, anomenat també pont romànic, creua el riu Gallo en aquesta localitat del Señorío de Molina (Guadalajara). Es va construir entre els segles XII i XIII, en l'època de la repoblació del burg, amb carreus de pedra arenisca rogenca. Té tres arcs escarsers, el central més gran que els altres dos, amb talladors que separen els ulls i petites torretes en un dels seus costats. Uneix el raval de San Francisco, on hi ha el monestir del mateix nom, amb el nucli històric, davant la Puerta de la Cava. Felip V va costejar la seva reparació en visitar la localitat, i en època recent va ser restaurat, enllosat i dotat de pilones que impedeixen el pas de vehicles.
Monument
L'església de San Gil, el nom complet de la qual és Santa María la Mayor de San Gil, va ser un dels primers temples edificats a Molina de Aragón després de la reconquesta del senyoriu, als segles XII o XIII; la primitiva església era un senzill edifici romànic amb una torre tan esvelta i inclinada que va arribar a comparar-se amb la de Pisa. Cap al 1524 es va començar a aixecar el temple actual, d'estil gòtic tardà amb influència renaixentista, ja construït als seus murs i capella major a mitjan segle XVI. Al segle XVII va rebre l'advocació de Santa María la Mayor, que conserva, i es va convertir en el temple més important de la vila: nombroses famílies nobles hi van fer donacions, hi van edificar capelles i el van triar com a lloc de sepultura, dotant-lo d'altars i retaules, entre ells el notable retaule que encara conserva.
Curiositat
Jaciment arqueològic d'un assentament jueu medieval a Molina de Aragón, amb excavacions visibles que recorden les seves antigues juderies i moreries. El municipi conserva bona part del seu patrimoni medieval, entre ell les restes d'una sinagoga i de la juderia històrica que va existir dins del nucli urbà.
Curiositat
Conquerida per Alfons I d'Aragó el 1128, Molina es va constituir com a senyoriu independent cap al 1139 sota Manrique de Lara, i va adoptar el cognom «de Aragón» després de jurar fidelitat a la Corona aragonesa el 1366.
Activitat
La Fira Medieval de Molina de Aragón se celebra el tercer cap de setmana de juny, al casc històric al peu del seu castell.
Activitat
Les festes patronals de Molina de Aragón en honor del Crist de las Victorias se celebren del 30 d'agost al 5 de setembre.
Activitat
Les Festes del Carme de Molina de Aragón (Señorío de Molina, Guadalajara) es celebren el 16 de juliol en honor a la Mare de Déu del Carme i estan declarades d'Interès Turístic Regional (una declaració turística d'interès regional).
Fita
Des de l'edat mitjana, després de constituir-se el senyoriu de Molina cap al 1139, el seu territori es va organitzar en quatre sesmas —del Campo, del Sabinar, del Pedregal i de la Sierra— agrupades en la Comunidad del Real Señorío y su Tierra. La institució administrava monts i pastures comunals i encara existeix amb els alcaldes dels seus pobles.
Fita
A la mort de Blanca Alfonso de Molina, el 1293, el senyoriu va quedar vinculat per testament a la corona castellana. El 1321 el títol va passar a formar part del patrimoni reial de manera definitiva, tot i que conservant el seu fur i la seva administració pròpia.
Fita
El territori va mantenir el seu fur medieval i la seva condició jurídica diferenciada fins al 1813, quan va quedar dissolt i incorporat a la província de Guadalajara. L'Estatut d'Autonomia de Castella-la Manxa encara l'esmenta com a territori històric singular.
Gastronomia
El caprí i l'oví són la base de la cuina molinesa, i a l'hivern la caldereta de cabrit es perfuma amb la tòfona negra que es cull als alzinars i rouredes de l'entorn. Es guisa a poc a poc, amb ceba, pebrot i vi.
Gastronomia
La rebosteria molinesa es reconeix per les patas de vaca, uns brioixos de massa dolça, pels huevos de dulce i per la llet fregida. Són postres de festa i de matança, lligades al forn de llenya, que les fleques de la vila continuen elaborant per encàrrec.