Poble
Municipi de la comarca de la Alcarria Conquense, a la província de Conca, al qual Joan II va concedir el títol de ciutat el 26 de juliol de 1428, quan era cap d'un extens territori alcarreny amb convents, hospitals i una fira que el convertien en el gran mercat d'aquesta part de Conca; la seva aljama jueva figurava al repartiment del 1290 entre les més poblades de la zona i va desaparèixer amb l'expulsió del 1492. El seu major edifici és el monestir de la Merced, fundat a finals del segle XIII i amb claustre barroc traçat per Cosme de Peñalacia entre 1645 i 1647, avui seu de l'ajuntament i de tres museus, al qual acompanya la Torre del Reloj, aixecada cap al 1805 sobre traces de Fernando López.
Monument
Fundat, segons les cròniques més antigues, el 1272 -a finals del segle XIII- sobre l'ermita de Santa Quiteria, tot i que els documents conservats més antics són del segle XIV, va ser un dels convents més importants que l'Orde de la Mercè va tenir a Castella, amb una sala capitular de gran prestigi. La seva grandiositat s'atribueix a fra Marcos de Salmerón, nascut a Buendía el 1588 i resident a Huete des de petit, que va arribar a mestre general de l'orde el 1642. L'església, d'estil barroc, es va aixecar entre 1648 i 1684 segons projecte de José de Arroyo, i el claustre el va traçar Cosme de Peñalacia entre 1645 i 1647. Durant la Guerra Civil va ser hospital de les Brigades Internacionals i, després de la contesa, camp de concentració de presoners republicans; avui acull l'ajuntament i tres museus.
Monument
Col·lecció de pintura, obra gràfica i escultura d'artistes del darrer segle, instal·lada al convent de la Mercè. Part dels fons s'exposa a l'anomenat Saló de Columnes o de Profundis.
Monument
Edifici renaixentista de Huete (Cuenca) construït entre 1554 i 1576, singular pel seu campanar de planta triangular, un dels pocs d'aquest tipus que existeixen al món. El va fundar Marcos de Parada, ardiaca d'Alarcón, com a casa de recolliment per a donzelles virtuoses i panteó de la seva família, sobre el solar de l'antiga ermita de Santa Lucía, la campana de la qual es va reaprofitar a la torre nova; en concloure's les obres, el van ocupar monges de l'orde de San Lorenzo Justiniano procedents de Cuenca. És un dels millors edificis del segle XVI conquenc, articulat entorn d'un claustre d'arcs de mig punt sobre pilars quadrats encaixonats, novetat a la diòcesi, i llueix una portalada manierista atribuïda a l'arquitecte Andrés de Vandelvira, amb execució d'Esteban Jamete. Després de la desamortització de 1835 l'església va passar a acollir la parròquia de Santa María de Castejón, i el conjunt va ser declarat Monumento Histórico-Artístico Nacional (categoria de protecció patrimonial vigent abans del BIC) el 1983.
Monument
L'església de Santo Domingo de Huete pertany a un convent fundat a finals del segle XIV per Catalina de Lancáster; el temple actual va ser dissenyat el 1620 pel carmelita fra Alberto de la Madre de Dios, de caràcter auster, ordre toscà i proporcions àuries, amb planta de creu llatina, cúpula sobre el creuer i cinc capelles laterals. La seva façana, d'ordre gegant, es remata amb un ampli frontispici i dues torres laterals coronades per espadanyes. Declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2004, avui la mantenen les germandats de San Antonio Abad, Nuestra Señora de Loreto i San Juan Evangelista, que celebren una important festa el segon cap de setmana de maig.
Monument
Església gòtica del segle XIII amb absis poligonal i esveltes vidrieres, un dels temples històrics del nucli monumental de Huete, avui en ruïnes, de la qual es conserven les restes de l'absis. Va ser declarada monument historicoartístic de caràcter nacional el 12 de novembre de 1982, mitjançant reial decret publicat el 29 d'aquell mateix mes al Boletín Oficial del Estado, amb la signatura del rei Joan Carles I i de la ministra de Cultura Soledad Becerril Bustamante. Actualment està catalogada com a bé d'interès cultural, amb la categoria de monument.
Monument
El castell de Huete, també anomenat castell de Luna o alcassaba de Wabda, s'alça al nord-oest de la ciutat, en un turó que domina el territori entre la serra d'Altomira i la Serranía de Cuenca. En aquest emplaçament s'hi van establir abans els romans, que al segle VI aC hi van situar Julia Opta, lligada a l'explotació del guix especular local; sobre aquestes restes, el rei taifa de Sevilla Al-Mutamid va fundar al segle IX l'alcassaba de Wabda. La fortalesa va caure en mans cristianes el 1150 amb les tropes d'Alfons VII, i el 1174 va resistir el setge almohade a Huete. Avui es conserva en ruïnes, amb alguns murs drets, restes de la muralla que envoltava el poble i una torre reconstruïda a l'extrem sud-est; és de propietat municipal i accés lliure.
Monument
Recinte emmurallat d'origen andalusí que va conèixer diverses reformes després del pas de Huete al regne de Castella al segle XII. Es va emprar una combinació de tècniques i materials -tàpia, maçoneria i carreu- dels quals es conserven trams en diversos punts del nucli antic. La porta d'Almazán, amb heràldica reial, és la més important del recinte emmurallat conservat. On abans hi havia un tram de muralla es va aixecar, entre 1795 i 1805, l'actual Torre del Rellotge.
Monument
El Palau Episcopal de Huete es va aixecar en tres fases successives. La primera, on es pot veure l'escut del bisbe Solano, va ser dissenyada per l'arquitecte Antonio María Carabella a finals del segle XVIII; la segona es va construir en època del bisbe Palafox, ja a principis del segle XIX, segons projecte de Mateo López. El cos central de l'edifici va quedar sense acabar. És un dels monuments principals de Huete, vinculat a la presència episcopal a la ciutat.
Natura
Les Cuevas del Sanabrio són un important complex miner romà de lapis specularis situat prop de Saceda del Río, pedania del municipi de Huete, i un dels referents patrimonials de la mineria històrica d'aquest mineral a la província de Cuenca. Aquí s'extreia el guix cristal·litzat que els romans feien servir com a vidre de finestra. Dues de les seves galeries, la mina dels Cuchillos i la mina de Máximo Parrilla, es poden visitar; s'hi destaquen la transparència i els magnífics cristalls que els romans van deixar sense explotar. La visita és guiada i s'ha de reservar prèviament a l'oficina de turisme.
Fita
El juliol de 1172 la ciutat va resistir un setge almohade de deu dies. La tradició va atribuir la salvació dels defensors a la intercessió de les santes Justa i Rufina.
Activitat
Fira tradicional de Huete que se celebra al mes de setembre, antany centrada en el comerç de bestiar i avui convertida en la principal cita festiva de la ciutat. Pren el nom de la Virgen de la Merced, la imatge de la qual es conserva a la localitat i en honor de la qual se celebren les festes, vinculades a l'antic monestir mercedari de Huete, un dels més importants que va tenir aquest orde a Castella.
Activitat
Festes de San Juan Evangelista de Huete (Cuenca, La Alcarria Conquense), celebrades entorn del 6 de maig per la Germandat de San Juan Evangelista, que el 1795 va aixecar una capella d'estil academicista atribuïda a l'arquitecte Mateo López. A la processó desfila la Creu de Santa María de Atienza, labrada el 1618 pel plater Miguel Martínez de Arta i considerada una de les millors creus castellanes del segle XVII.
Fita
L'estiu de 1164, en el context de la minoria d'edat del rei Alfons VIII, els camps d'Huete van ser escenari del xoc entre les cases de Castro i de Lara, que es disputaven la tutela del rei infant després de la mort del seu pare, Sanç III de Castella. Fernando Rodríguez de Castro, senyor de la Casa de Castro, havia reunit tropes al castell d'Huete, procedents sobretot de Toledo i de Zorita de los Canes, quan va ser perseguit fins allà pel comte Manrique Pérez de Lara. Manrique va exigir el lliurament del castell, cosa que Fernando va refusar invocant una ordre del difunt Sanç III, i va ordenar al seu germà Nuño posar a salvament el rei infant a Zorita de los Canes davant el perill. Els Castro es van imposar en aquella jornada decisiva de la pugna nobiliària.
Fita
El repartiment de 1290, que fixava el que havia de tributar cada aljama jueva de Castella, situa la de Huete entre les més poblades de la zona. El barri s'estenia per la vessant del castell i va desaparèixer amb l'expulsió de 1492.
Fita
Joan II va concedir a Huete el títol de ciutat el 26 de juliol de 1428. Era aleshores cap d'un extens territori alcarreny i comptava amb convents, hospitals i una fira que la convertien en el gran mercat d'aquesta part de Conca.
Monument
Torre exempta aixecada cap al 1805 sobre traces de Fernando López, al cor del nucli antic. Va substituir el vell campanar del consell i durant dos segles va marcar els horaris de mercats, oficis i feines agrícoles de la ciutat.
Gastronomia
Dolç d'arrel andalusina fet amb mel, ametlla, nou i pa ratllat, premsat entre dues neules fines. Es consumeix sobretot per Nadal i és una de les postres més característiques de la província de Conca i de les seves comarques alcarrenyes.