Poble
Casas-Ibáñez és un municipi de La Manchuela, a Albacete, amb 4.616 habitants (INE 2025), a l'eix principal de la comarca, delimitada pels rius Júcar i Cabriel, al límit amb la Comunitat Valenciana. Fins al 1833 va formar part del marquesado de Villena, depenent de Jorquera, any en què va aconseguir la seva autonomia en crear-se la província d'Albacete; avui és capçalera d'un partido judicial de disset municipis. El seu terme presenta dues zones, la plana manxega al sud, amb el cerro de San Jorge, i un descens abrupte cap al Cabriel al nord, i paratges com La Ceja, La Terrera i La Hoya Gualí, amb restes de l'edat del bronze. Té una església barroca del XVII amb un Crist de vori i la capella rococó dels Ochando, i celebra una romeria a l'ermita de la Mare de Déu de la Cabeza.
Monument
Església parroquial de Casas-Ibáñez (Albacete), dedicada a San Juan Bautista i construïda a finals del segle XVII i principis del XVIII en estil barroc, obra de Sebastián Pérez de Ris i Juan Ruiz de Ris. Té planta de creu llatina, amb creuer cobert per cúpula, capelles laterals i capçalera plana. Destaca la capella dels Ochando, d'estil rococó, decorada amb estucs i una llanterna. Entre les obres artístiques que custodia sobresurten un Crist de vori de finals del segle XVII i quatre llenços dels evangelistes, pintats al segle XIX.
Monument
El santuari de la Virgen de la Cabeza, patrona de Casas-Ibáñez, és una construcció senzilla situada a uns dos quilòmetres del nucli urbà, envoltada d'una zona de parc. Cada últim diumenge d'abril acull la romeria més multitudinària del municipi: la imatge és traslladada en processó des del santuari fins a l'església parroquial del poble, on és rebuda entre aplaudiments, els acords de l'himne nacional i mostres d'emoció dels veïns.
Natura
El Balcón del Ensueño és un dels miradors més panoràmics sobre la vall del riu Cabriel, al terme de Casas-Ibáñez, comarca de La Manchuela. La zona és coneguda popularment entre els veïns com la Derrubiada, nom amb què també es designa aquest tram de la vall. Des de la vora de l'altiplà manxec, el mirador ofereix una de les vistes més àmplies i reconegudes de la comarca sobre el llit del Cabriel.
Natura
Paratges del terme de Casas-Ibáñez: La Ceja és un mirador sobre la plana manxega i La Hoya Gualí una depressió oberta cap a la vall del Júcar, amb poblament documentat des de l'edat del bronze.
Activitat
La romeria de la Virgen de la Cabeza, patrona de Casas-Ibáñez (Albacete), es celebra l'últim diumenge d'abril amb la peregrinació fins a l'ermita, situada a les afores de la població, obra senzilla envoltada de parc, a uns dos quilòmetres del poble. Aquella mateixa tarda-nit la imatge és traslladada en processó fins a l'església parroquial, on és rebuda al so de l'himne nacional. L'endemà es celebra la Missa Major en honor a la Verge i, a la tarda, l'ofrena de flors i una processó pels carrers del municipi. La nit del 30 d'abril, la Tuna local canta els mayos a la patrona, una de les tradicions més arrelades del calendari festiu local.
Activitat
Festes majors de Casas-Ibáñez, celebrades del 24 al 29 d'agost en honor a San Agustín, que combinen actes religiosos amb fires comercials i programació cultural. Van tenir un origen més comercial que festiu, amb jornades de tractes amb mules i compra d'estris agrícoles; avui tenen caràcter lúdic, amb cavalcada d'obertura el dia 24, curses de braus i vaquilles, revetlles, exposicions i música, referent festiu de la comarca.
Activitat
Festa del Cristo de la Salud de Casas-Ibáñez, celebrada el dissabte més proper al 14 de setembre amb fogueres, processó i la característica ofrena d'alábega, l'alfàbrega que els veïns lliuren a la imatge.
Curiositat
El municipi, que depenia de Jorquera dins el Marquesat de Villena, va obtenir la seva autonomia el 1833 i avui és cap d'un partit judicial que agrupa disset municipis.
Fita
El decret de divisió provincial de Javier de Burgos va crear la província d'Albacete i va culminar el desgajament de Casas-Ibáñez del vell Estado de Jorquera; l'antic llogaret va acabar heretant la capitalitat comarcal que la vila matriu va perdre el 1874.
Gastronomia
Els viticultors de les terres altes entre el Júcar i el Cabriel van recuperar l'any 2000 la denominació d'origen Manchuela, que empara negres de bobal i cencibel i blancs de macabeu nascuts en vinyes situades per damunt dels 600 metres.