Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Abengibre

Què veure i què fer a Abengibre (La Manchuela, Albacete): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats

Quan anar a Abengibre: calendari de festes

Setembre: Moros i Cristians d'Abengibre (29 de setembre)

A quina distància del centre de Abengibre és cada lloc

Rierol d'Abengibre 5,5 km

Pobles a prop de Abengibre

Què veure a Jorquera 4,4 km · 10 llocs
Què veure a La Recueja 5,9 km · 5 llocs
Què veure a Fuentealbilla 6 km · 7 llocs
Què veure a Golosalvo 9 km · 6 llocs
Què veure a Alcalá del Júcar 9,7 km · 14 llocs
Què veure a Villavaliente 12 km · 6 llocs
Què veure a Casas-Ibáñez 12 km · 11 llocs
Què veure a Casas de Juan Núñez 12 km · 7 llocs

Espanya › Castella-la Manxa › Albacete › La Manchuela › Abengibre

Què veure i què fer a Abengibre

Abengibre
Poble
Abengibre és un municipi de la comarca de La Manchuela, a la província d'Albacete, amb 753 habitants (INE 2025), entre les valls dels rius Júcar i Cabriel, el nom del qual prové de l'àrab ibn Ǧabr, 'fill de Yabr'. Va pertànyer a l'Estat de Jorquera, del qual es va segregar com a municipi independent al segle XIX; el seu nucli urbà es va formar al voltant de l'església de San Miguel i del de Casas de Torres, independent fins a aquella mateixa època. Al febrer de 1934 un pagès va trobar per casualitat, al Vallejo de las Viñas, un conjunt de plaques de plata ibèriques de més de dos mil cinc-cents anys, avui al Museo Arqueológico Nacional i decisiu per a l'estudi de l'escriptura ibèrica. Conserva una església barroca amb una pintura de San Miguel del XVII i celebra moros i cristians.
Església parroquial d'Abengibre
Monument
Temple barroc de nau amb volta de canó amb llunetes i capçalera poligonal. Conserva una pintura de sant Miquel del segle XVII, tot i que la major part del seu patrimoni artístic, incloses obres atribuïdes a Salzillo, es va perdre a la Guerra Civil.
Rierol d'Abengibre
Natura
El rierol d'Abengibre, també anomenat rierol de la Ledaña, és un curs d'aigua hivernal que neix al municipi conquense d'El Peral i recorre en direcció sud-est les províncies de Cuenca i Albacete fins a desembocar al riu Júcar, del qual és afluent. Travessa el terme municipal d'Abengibre de nord a sud passant al costat de la vila, i continua fins al paratge de Los Rulos, on s'endinsa al terme de Jorquera. En el seu curs, acompanyat de fonts i pel singular Pino de Juan Molinera, passa també pels municipis d'Iniesta, Ledaña, Cenizate i Fuentealbilla abans d'arribar a Abengibre.
Moros i Cristians d'Abengibre
Activitat
Representació popular en honor a Sant Miquel Arcàngel, patró d'Abengibre, que se celebra el 29 de setembre. El seu text, els Alardes, va ser escrit per Bernardino Pérez Iniesta, que va signar el 18 de setembre de 1879 la Relación en verso de Alardes para Moros y Cristianos dedicada al sant. La representació s'articula en quatre parts: la súplica, en què el general i l'ambaixador cristians demanen ajuda a Sant Miquel contra els moros; un primer enfrontament en què els moros vencen i s'emporten la imatge del sant per cremar-la; un segon en què els cristians triomfen, recuperen la imatge i la processonen entre el repic de campanes; i el comiat, amb la conversió final dels moros al cristianisme.
El Tresor d'Abengibre
Curiositat
L'octubre de 1934 l'agricultor Sebastián Pérez López va trobar per casualitat, al paratge Vallejo de las Viñas, un ric conjunt de vaixella de plata ibèrica produïda entre els segles IV i II abans de Crist. Format per fonts circulars, plats i bols treballats a torn i decorats a cisell amb motius vegetals i figures de guerrers ibers i animals, sis dels seus plats conserven a més inscripcions votives en alfabet ibèric meridional. Es creu que va pertànyer a l'aixovar cerimonial d'un santuari, acumulat com a ofrenes successives i personalitzat amb inscripcions al·lusives als seus propietaris, més que a un ús quotidià. Conservat avui al Museo Arqueológico Nacional, va aportar informació decisiva sobre l'escriptura ibèrica.