Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Calatayud

Què veure i què fer a Calatayud (Comunidad de Calatayud, Saragossa): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 3 Gastronomia

A quina distància del centre de Calatayud és cada lloc

Pobles a prop de Calatayud

Espanya › Aragó › Saragossa › Comunidad de Calatayud › Calatayud

Què veure i què fer a Calatayud

Calatayud
Poble
Calatayud, capital de la comarca de la Comunidad de Calatayud (Zaragoza), s'assenta vora el riu Jalón i té 20.158 habitants, quart municipi més poblat d'Aragó. El seu nom ve de l'àrab Qal'at Ayyub, ciutat fundada per un emir andalusí i conquerida el 1120 per Alfons I el Bataller. Conserva el recinte fortificat àrab més antic de la península, del segle IX, amb cinc castells units per muralles, i va tenir un call gairebé tan gran com el de Zaragoza. El seu patrimoni mudèjar, Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 2001, té com a peça principal la col·legiata de Santa María la Mayor, amb torre octogonal del segle XVI de 70 metres. Conserva també la Puerta de Terrer i una plaça de toros de 1877, segona de més aforament d'Aragó.
Col·legiata de Santa María de Calatayud
Monument
La Col·legiata de Santa María la Mayor, també anomenada de Mediavilla per la seva ubicació al centre de la vila medieval, és la principal església de Calataiud i una obra mestra del mudèjar aragonès, declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO el 2001. Segons la tradició es va aixecar sobre l'antiga mesquita major, purificada després de la conquesta d'Alfons I el Bataller el 1120, hipòtesi avalada per troballes arqueològiques sota l'absis actual. Un temple romànic la va substituir el 1249, i després de patir danys a la guerra dels Dos Peres va ser reconstruïda entre finals del segle XIV i principis del XV sota el patrocini del Papa Luna, incorporant la tradició mudèjar. D'aquest període es conserven el claustre i els cossos baixos de l'absis i de la torre, de més de 70 metres d'alçada.
Jaciment romà de Bílbilis
Natura
Ciutat celtibèrica dels lusons que August va elevar a municipi amb el nom d'Augusta Bilbilis. Conserva fòrum, un teatre per a uns 4.500 espectadors i termes decorades per tallers itàlics. Va entrar en decadència al segle II i va quedar despoblada al III.
Castell de Ayyub
Monument
Recinte fortificat andalusí aixecat al segle VIII, que va donar nom a la ciutat, Qal'at Ayyub o castell d'Ayyub, i un dels conjunts islàmics més antics conservats a la península. Agrupa diversos castells enllaçats per llenços de muralla sobre els turons que dominen el Jalón.
Garnatxes velles de la DO Calatayud
Gastronomia
Denominació d'origen reconeguda el 1990 que empara vinyes de 46 municipis repartits per les valls del Jiloca, Perejiles, Mesa, Manubles i Ribota. Prop del 80 % dels ceps se situa entre 650 i 900 metres d'altitud i la garnatxa ocupa el 62 % de la superfície.
Ternasco a la bilbilitana
Gastronomia
Xai de races autòctones aragoneses, sacrificat entre els setanta i els cent dies de vida, que aquí s'adoba amb all, llorer i farigola i es rosteix a poc a poc sobre un llit de patata panadera. El ternasco compta amb indicació geogràfica protegida des del 1999.
Cigrons amb congre
Gastronomia
Guisat de vigília amb segles d'arrelament a la ciutat, fet amb congre sec portat de la costa i rehidratat, cigrons i patata. El congre a la bilbilitana és un dels senyals de la cuina local i recorda l'antic comerç de peix salat terra endins.