Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Alfajarín

Què veure i què fer a Alfajarín (Comarca Central, Saragossa): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Activitats

A quina distància del centre de Alfajarín és cada lloc

Pobles a prop de Alfajarín

Espanya › Aragó › Saragossa › Comarca Central › Alfajarín

Què veure i què fer a Alfajarín

Alfajarín
Poble
Alfajarín és un municipi de la comarca Central d'Aragó, a 20 km de Saragossa, assentat a 199 metres d'altitud al costat de l'Ebre, sobre dipòsits quaternaris del riu; part del seu terme entra a la reserva natural de los Sotos y Galachos del Ebro. El seu nom àrab s'ha traduït com 'els terrissaires' o 'els picapedrers', i també com al-Ḥajarayn, 'les dues penyes', ja que el poble s'assenta al peu de dues: en una s'alça el castell musulmà, aixecat al segle X per vigilar el riu, i a l'altra el santuari de la Mare de Déu de la Peña, del segle XVI, ambdós amb restes andalusines. Jaume II va atorgar el senyoriu a Pedro Cornel el 1293; la seva família va fortificar la vila i va reformar el castell fins que el 1437 Alfons V el va transferir a Juan de Mur.
Església de Alfajarín
Monument
Església de San Miguel Arcángel, resultat de successives reformes sobre l'antiga mesquita mudèjar de Zagri (segle XII), de la qual encara conserva elements; al costat de l'advocació a San Miguel conviu el culte a Santa María Magdalena. Va ser declarada bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) en la categoria de monument el 6 de novembre de 2001.
Festes de Alfajarín
Activitat
Alfajarín celebra les seves festes patronals en honor a la Virgen de la Peña el 8 de setembre, amb una durada de quatre o cinc dies, i festeja també San Miguel Arcángel, el seu patró, el 29 de setembre.
El castell d'Alfajarín i la baronia dels Cornel
Monument
El castell d'Alfajarín corona un dels turons que voregen la vall de l'Ebro, al costat de l'ermita de la Verge de la Peña, i va formar part del cinturó defensiu que protegia les rutes comercials de la Saraqusta andalusina; es va poder aixecar al segle X o l'XI per vigilar el pas de l'Ebro. Pres per Alfons I el Bataller el 1119 i de nou el 1131, va tornar a mans musulmanes fins a la seva reconquesta definitiva el 1141 sota Ramon Berenguer IV. Els Cornel van governar el lloc des de 1293, per donació de Jaume II d'Aragó, i el van fortificar; el 1437, en extingir-se la baronia, va passar a diferents propietaris, entre ells Ramón de Espés i la família d'Alagón, fins a quedar abandonat i en ruïnes cap al segle XIX.