Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Lécera

Què veure i què fer a Lécera (Campo de Belchite, Saragossa): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 2 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Lécera és cada lloc

Ermita de Lécera 50 m

Pobles a prop de Lécera

Què veure a Lagata 8,9 km · 5 llocs
Què veure a Letux 9,6 km · 5 llocs
Què veure a Samper del Salz 10 km · 4 llocs
Què veure a Almonacid de la Cuba 11 km · 6 llocs
Què veure a Belchite 12 km · 14 llocs
Què veure a Vinaceite 13 km · 8 llocs
Què veure a Moneva 13 km · 6 llocs
Què veure a Codo 15 km · 6 llocs

Espanya › Aragó › Saragossa › Campo de Belchite › Lécera

Què veure i què fer a Lécera

Lécera
Poble
Lécera és un municipi de la comarca del Campo de Belchite, a la província de Saragossa, situat a uns 530 metres d'altitud a la depressió de l'Ebre, a prop del límit amb Terol, i avui segon en població de la comarca amb 578 habitants. El 1520 va morir a la vila Alonso de Aragón, arquebisbe de Saragossa i virrei d'Aragó, fill natural de Ferran el Catòlic, les restes del qual van ser traslladades a Saragossa per rebre sepultura. Va ser vila de senyoriu, capçalera al segle XVIII del Ducat de Lécera sota el Duc d'Híjar. Conserva l'església de Santa María Magdalena, de tres naus amb creuer i capçalera poligonal de cinc costats. Les seves festes patronals honoren Santo Domingo de Guzmán la primera setmana d'agost, amb processó fins a l'ermita dedicada al sant.
Església parroquial de Lécera
Monument
L'església parroquial de Lécera, dedicada a Santa María Magdalena, és el principal referent arquitectònic del municipi. Construïda en estil barroc sobre una base mudèjar, conserva tres naus amb transsepte i una capçalera poligonal de cinc costats tancada per una cúpula sobre el creuer. La decoració interior, d'estuc i esgrafiat barrocs, cobreix gairebé completament els elements mudèjars originals. A l'exterior destaca una torre de quatre cossos, el primer de planta quadrada i els següents octogonals. El 1686 es va afegir al costat sud del creuer la capella de Santa Cenobia.
Festes de Lécera
Activitat
Festes patronals de Lécera en honor a Santo Domingo de Guzmán, la primera setmana d'agost, amb encierros, balls populars, concursos gastronòmics i processó religiosa fins a l'ermita dedicada al sant.
Festes de invierno de Lécera
Activitat
Les festes d'hivern de Lécera se celebren a la vila on el 1520 va morir Alonso de Aragón, fill natural de Ferran el Catòlic i arquebisbe de Saragossa, les restes del qual van ser traslladades després a la capital per rebre sepultura.
Paisatge estepari de Lécera
Natura
Estepes cerealistes del terme de Lécera, hàbitat d'aus estepàries.
Ermita de Lécera
Monument
Ermita del terme de Lécera, vila on el 1520 va morir Alonso de Aragón, fill natural de Ferran el Catòlic i arquebisbe de Saragossa, les restes del qual van ser traslladades després a la capital.
Tradició cerealista del Campo de Belchite
Curiositat
Tradició de cultiu de cereal de secà al terme de Lécera, dins el Campo de Belchite (Zaragoza), base econòmica històrica de la comarca. Una descripció de mitjan segle XIX recull com a principals produccions el blat, l'ordi, la civada, el safrà i la barrella, juntament amb la cria de bestiar llaner i la caça de conills, llebres, perdius i algun llop. El terreny, tot i ser de secà, es descrivia aleshores com a abundant en aigües subterrànies.
Mort de l'arquebisbe Alonso de Aragón
Fita
Alonso de Aragón, fill natural de Ferran el Catòlic i arquebisbe de Saragossa, va morir a Lécera el 1520. Les seves restes van ser traslladades a Saragossa per rebre sepultura, i l'episodi va quedar fixat en la memòria històrica de la vila.
Ternasco d'Aragó del secà belchità
Gastronomia
Xai de races autòctones aragoneses, entre elles la rasa aragonesa, sacrificat entre els setanta i els cent dies de vida i emparat per indicació geogràfica protegida. A la comarca se serveix rostit al forn de llenya o guisat en xilindró.