Poble
Belchite és una vila d'una de les zones més àrides d'Aragó, capçalera de la comarca del Campo de Belchite, a la província de Saragossa, a la vora del riu Aguasvivas. Escenari d'una de les batalles més dures de la Guerra Civil espanyola, va quedar destruïda en els combats; el règim de Franco va aixecar al costat de les runes un poble nou i va deixar dretes les de l'antic com a record de la contesa, donant lloc a l'anomenat avui Pueblo Viejo de Belchite, abandonat i en part tancat al pas. Ostenta els títols de molt noble, lleial i heroica, i la Creu llorejada de San Fernando. Els seus orígens es remunten a un assentament celtiber, potser el Belgeda que esmenta Apià al segle I aC, i a un nucli àrab, Balsal, que va pertànyer fins al 1118 a la taifa de Saragossa. Té 1.495 habitants (INE 2025).
Curiositat
El Pueblo Viejo de Belchite és l'antic nucli urbà de la localitat, avui conservat com un conjunt de ruïnes. Va ser escenari de la batalla de Belchite, lliurada entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 durant la Guerra Civil espanyola, i va quedar destruït gairebé en la seva totalitat; després de la contesa es va aixecar un poble nou contigu, mentre alguns veïns van romandre entre les ruïnes fins a la dècada de 1960. Va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2002, amb la categoria de Conjunto de Interés Cultural i la figura de Sitio Histórico, i el 2025 les seves ruïnes es van incloure a la llista World Monuments Watch, que reuneix monuments en perill de tot el món; el 2026 el conjunt va ser a més declarat Espacio de Interés Turístico de Aragón (distinció turística oficial atorgada pel govern autonòmic).
Monument
Torre adossada al costat meridional de l'antiga església de San Martín de Tours, al Belchite Viejo, construïda en les primeres dècades del segle XV i reformada entre 1550 i 1560. De planta quadrada i estructura d'alminar almohade amb pilar central, s'aixeca sobre un basament de pedra picada i la resta en maó, dividida en tres pisos: el primer amb prou feines decorat, el segon amb motius mudèjars de ziga-zagues, esquinillas i rombes, i el tercer, destinat a campanar, el més malmès pels bombardejos de la guerra civil, tot i que conserva el seu xapitell piramidal. L'església, avui en ruïnes després de la batalla de Belchite i dècades d'abandonament, està declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Monument
Antic convent agustí construït entre els segles XVII i XIX en estil mudèjar i barroc, integrat avui a les ruïnes del Pueblo Viejo de Belchite (Zaragoza), destruït durant la batalla de 1937 a la Guerra Civil. El règim franquista va deixar les ruïnes sense reconstruir com a memorial de guerra; avui el conjunt està protegit i rep més de 10.000 visitants a l'any en visites guiades.
Natura
Extenses estepes cerealistes i de matoll, hàbitat d'aus estepàries protegides al centre d'Aragó.
Curiositat
Les rutes de la Guerra Civil del Campo de Belchite enllacen les petjades del front d'Aragón de 1937 entre Belchite, Fuendetodos, Codo i Plenas. Entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 va tenir lloc la batalla de Belchite, dins de l'ofensiva republicana a la zona; en els primers dies, les localitats properes de Quinto, Mediana i Codo, escassament guarnides, van caure en poder de l'exèrcit republicà el 26 d'agost.
Activitat
Les festes d'hivern de Belchite se celebren al costat de les ruïnes del poble vell, encerclat i pres per l'Exèrcit Popular entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en un combat casa per casa; el nou Belchite es va començar a aixecar el 1940 i es va inaugurar el 13 d'octubre de 1954.
Activitat
El mercat medieval de Belchite se celebra a l'abril (24 i 25 d'abril en l'edició de 2026) al costat de les ruïnes del poble vell, amb desfilades nocturnes amb foc, teatre de carrer i combats històrics simulats.
Monument
La casa consistorial de Belchite és la de l'anomenat "poble nou", construït entre 1940 i la seva inauguració el 1954 al costat de les ruïnes del Belchite vell; es va situar al centre cívic de la nova població, al costat de la plaça, biblioteca i casino, seguint l'estil de "cases tradicionals aragoneses amb maó vist" dins l'urbanisme racionalista inspirat en Piacentini.
Fita
El 18 de juny de 1809 les tropes espanyoles de Joaquín Blake, replegades després de la derrota de María, van ser batudes a Belchite per l'exèrcit francès de Suchet. La desbandada va posar fi a la campanya aragonesa d'aquell estiu i va refermar el domini francès sobre l'Ebre mitjà.
Fita
Entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 l'Exèrcit Popular va encerclar i prendre Belchite dins l'ofensiva sobre Saragossa. El combat casa per casa va deixar unes cinc mil baixes i va arrasar el nucli urbà, que va quedar inservible com a lloc habitable.
Fita
La primera pedra del nou Belchite es va col·locar el maig de 1940 vora les ruïnes del vell, amb presència del ministre Ramón Serrano Súñer. L'acte inaugural es va celebrar el 13 d'octubre de 1954, tot i que el trasllat del veïnat no va concloure fins al 1964.
Gastronomia
Guisat tradicional de la comarca elaborat amb carn de porc, cigrons, patata, pastanaga, ceba, tomàquet, all, llorer i pebre roig. Es cuina a foc lent i continua sent el plat de referència a les cases de menjars de la vila.
Gastronomia
Cicle comarcal en què els restaurants de diverses localitats ofereixen menús amb producte local: xai, embotit de matança, oli d'empeltre i hortalisses d'horta. Se celebra des de fa més d'una dècada en edicions anuals successives.