Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Beceite

Què veure i què fer a Beceite (Matarraña, Teruel): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 2 Natura · 2 Activitats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Beceite és cada lloc

Pobles a prop de Beceite

Què veure a Valderrobres 6,3 km · 8 llocs
Què veure a Fuentespalda 10 km · 6 llocs
Què veure a Cretas 11 km · 7 llocs
Què veure a Arnes 11 km · 6 llocs
Què veure a La Portellada 12 km · 3 llocs
Què veure a Torre del Compte 13 km · 4 llocs
Què veure a Ráfales 14 km · 5 llocs
Què veure a La Fresneda 14 km · 7 llocs

Espanya › Aragó › Teruel › Matarraña › Beceite

Què veure i què fer a Beceite

Beceite
Poble
Beceite és una vila medieval de la comarca del Matarranya, amb 572 habitants (INE 2025), al peu dels Puertos de Beceite, la serralada més destacada del nord-est de la província de Terol, on neixen els rius Matarranya, Ulldemó, Algás i Pena. El seu nucli conserva cinc dels portals de l'antic perímetre emmurallat, entre ells el Portal de Villanueva, i la Casa de la Vila, amb una llotja gòtica del segle XV. L'església de San Bartolomé, de portalada barroca amb columnes salomòniques, incorpora una capella del segle XII d'un temple templer anterior, i el pont sobre el Matarranya va ser també obra templera del segle XII. Completen el conjunt l'ermita de Santa Ana, el Palau del Arzobispo i torres defensives, entre elles el Fuerte de Cabrera, destacat a les guerres carlines.
Portal de Vilanova de Beseit
Monument
Antic portal del castell de Beceite, integrat al nucli històric de la vila.
Ports de Beseit
Natura
Els Puertos de Beceite, també anomenats puertos de Tortosa-Beceite, són un massís muntanyós situat a cavall entre les províncies de Tarragona, Teruel i Castellón, en el punt de trobada entre la serralada Prelitoral catalana i el sistema Ibèric, de gran valor paisatgístic. Els seus barrancs i roquissars calcaris, propis d'un relleu càrstic, acullen pinedes, rouredes, alzinars i un bosc de faigs declarat reserva natural parcial. És refugi de la colònia més gran de cabra hispànica de la península, a més de teixons, genetes, llúdrigues i aus rapinyaires com el voltor comú o l'àguila reial. El seu cim més alt és el monte Caro, amb 1.441 metres, el punt més elevat de la província de Tarragona.
Passarel·les del riu Matarranya a Beseit
Natura
Ruta de passarel·les penjades sobre el canó del riu Matarraña al seu pas per Beceite, un dels recorreguts més espectaculars del parc dels Puertos de Beceite.
Festes de Beceite
Activitat
Festes patronals de Beceite del 23 al 27 d'agost en honor a San Bartolomé i San Eutropio; a la segona quinzena d'octubre se celebren a més les Jornadas Micológicas dels Bolets.
Ermita de Beceite
Monument
Ermita al terme de Beceite, vila medieval dels Puertos de Beceite que conserva el Portal de Villanueva i el Palau de l'Arquebisbe. Les seves aigües van moure fins a sis molins paperers que van arribar a proveir de paper la casa Heraclio Fournier, indústria apagada a començaments dels anys setanta.
Festes de invierno de Beceite
Activitat
Les festes d'hivern de Beceite se celebren en una vila les aigües de la qual van moure fins a sis molins paperers que van proveir de paper la casa Heraclio Fournier, indústria apagada a començaments dels anys setanta.
Fàbriques de paper i naips
Fita
Entre els segles XVIII i XX les aigües del Matarranya, a Beceite, van moure fins a sis molins paperers que fabricaven paper de qualitat, cartró i cartes de joc; d'aquí va sortir el paper que va abastir la casa Heraclio Fournier. El tancament de les últimes fàbriques a començaments dels anys setanta va buidar la localitat.
Ametlla dels vessants de secà
Gastronomia
Juntament amb l'olivar, l'ametller és el conreu tradicional dels vessants del terme, al límit dels Ports. L'ametlla s'empra en torrons i guirlatxes casolans i en les picades que espesseeixen els guisats de xai i de caça propis de la cuina de muntanya.