Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Valderrobres

Què veure i què fer a Valderrobres (Matarraña, Teruel): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 3 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

Pobles a prop de Valderrobres

Què veure a Beceite 6,3 km · 9 llocs
Què veure a Torre del Compte 6,8 km · 4 llocs
Què veure a Cretas 7,1 km · 7 llocs
Què veure a La Portellada 7,9 km · 3 llocs
Què veure a La Fresneda 8,1 km · 7 llocs
Què veure a Arnes 9,8 km · 6 llocs
Què veure a Fuentespalda 11 km · 6 llocs
Què veure a Ráfales 12 km · 5 llocs

Espanya › Aragó › Teruel › Matarraña › Valderrobres

Què veure i què fer a Valderrobres

Valderrobres
Poble
Valderrobres, en català Vall de Roures, és la capital administrativa del Matarraña, a Teruel, travessada pel riu que dona nom a la comarca. Té 2.555 habitants (INE 2025) i s'assenta en un turó envoltat de muntanyes i pinedes. Domina el paisatge la Peña Aznar, o La Caixa, d'1.014 metres i forma de taula, que ja el 1170, després de la reconquesta de la vall per Alfons II d'Aragó, apareix al document de donació a l'arquebisbat de Zaragoza. El terme conserva jaciments ibers, entre ells Torre Gachero, amb esteles sepulcrals del I-II abans de Crist, avui al museu de Teruel. Entre octubre i desembre de 1429 va acollir sessions de les Corts d'Aragó presidides per Alfons V. Pertany a Los Pueblos más Bonitos de España i conserva el seu castell-palau gòtic sobre el riu.
Castell-palau de Vall-de-roures
Monument
Castell-palau de Valderrobres, al Matarraña, considerat una de les grans joies del gòtic aragonès, amb vistes panoràmiques sobre el nucli antic i els Puertos de Beceite. Té el seu origen en una torre defensiva de finals del segle XII, que els arquebisbes de Zaragoza García Fernández de Heredia i Dalmacio de Mur y Cervellón van transformar entre els segles XIV i XV en un palau episcopal més senyorial que militar, construït al voltant d'una roca natural encara visible a la seva segona planta. Conserva estances com la Sala de les Corts, la Sala dels Lleons i la Cambra Daurada, al voltant d'un pati central. Declarat Monumento Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni espanyol abans de la creació del Bien de Interés Cultural) el 1931, va ser restaurat als anys vuitanta i de nou fins a culminar el 2021, i avui acull exposicions, congressos i música.
La Toscana aragonesa
Curiositat
Sobrenom amb què es coneix la comarca del Matarranya, a Terol, per als seus paisatges de pedra, oliverars i pobles monumentals, comparats amb la campanya italiana. La revista Vogue va descriure la natura i el patrimoni històric de la comarca com la Toscana espanyola, en un article de la seva secció d'estil de vida dedicat al turisme pausat de la zona.
Festes de Valderrobres
Activitat
Les festes patronals de Valderrobres se celebren del 14 al 19 d'agost en honor a San Roque, amb xupinazo, missa solemne a l'església gòtica de Santa María la Mayor, encierros a l'alba, exhibicions ramaderes i verbenes.
Ermita de la Virgen de la Fuente de Valderrobres
Monument
Ermita del terme de Valderrobres, a la comarca del Matarraña.
Festes de invierno de Valderrobres
Activitat
Valderrobres celebra les seves festes d'hivern sota el seu castell-palau gòtic del segle XV, una de les joies del gòtic aragonès, a la capital administrativa d'un Matarranya conegut com la Toscana aragonesa pels seus paisatges de pedra i oliverars.
Mercat medieval de Valderrobres
Activitat
El mercat medieval de Valderrobres se celebra anualment al nucli històric, al peu del castell-palau gòtic, amb parades d'artesania, gastronomia, tir amb arc i animació de carrer.
Senyoriu de la penya d'Aznar Lagaya
Fita
El document de donació d'Alfons II anomena el territori vall de la penya Aznar Lagaya. L'arquebisbe de Saragossa el va rebre en feu i el va lliurar a Fortun Robert amb carta de població; després del plet amb Jaume II va tornar a jurisdicció episcopal fins al segle XIX.