Poble
Calanda és una vila de la comarca del Bajo Aragón, a la província de Teruel, amb 3.745 habitants (INE 2025), situada al peu del sistema Ibérico i regada pels rius Guadalope i Guadalopillo. El seu nom deriva del poblat celtiber de Kolenda, i per les seves terres van passar després romans, visigots i àrabs; l'afició local a tocar tambors i bombos es remunta a les lluites amb aquests últims, al segle XII, quan servien per avisar dels seus atacs. La reconquesta de Calanda la va iniciar Alfons I el Bataller el 1119, tot i que no es va completar fins al bienni 1169-1170, sota Alfons II. Vila cèlebre pel seu préssec amb Denominació d'Origen i per la Ruta del Tambor y el Bombo, conserva al costat del poble el pinar conegut com a desierto de Calanda.
Monument
La casa natal del cineasta Luis Buñuel Portolés, a Calanda (Terol), on va néixer el 22 de febrer de 1900, funciona avui com a centre d'interpretació dedicat a la seva figura. Era fill de Leonardo Manuel Buñuel González, natural del mateix poble, militar a Cuba i propietari d'una ferreteria i una empresa naviliera, i de María Portolés Cerezuela; la família es va traslladar aviat a Saragossa, però va continuar passant a Calanda la Setmana Santa i els estius. Considerat un dels cineastes més influents de la història, Buñuel va realitzar la major part de la seva obra a Mèxic i França a causa de la censura franquista, tot i que a Espanya va rodar fites com Viridiana, de 1961, i Tristana, de 1970.
Curiositat
Tocs de tambors i bombos a la Setmana Santa del Bajo Aragón, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2018, amb epicentre a Calanda, Alcañiz i Alcorisa.
Curiositat
El Melocotón de Calanda és una Denominació d'Origen Protegida (DOP) del Prunus persica cultivat al Bajo Aragón, a la província de Terol, sobretot a Calanda i la seva rodalia, i senyal d'identitat gastronòmica de la vila; la seva producció es remunta a l'edat mitjana, quan apareix descrita en documents sota les formes de présec o priscos. Es tracta d'un préssec tardà, de la varietat autòctona groc tardà, cultivat entre les províncies de Terol i Saragossa mitjançant la tècnica tradicional de l'embossat individual del fruit entre juny i juliol; es reconeix per la seva mida, el seu color groc uniforme sense estries i el seu sabor dolç característic. El conreu es va expandir des dels anys cinquanta i va assolir la seva màxima extensió, propera a les 3.000 hectàrees, als anys setanta i vuitanta.
Activitat
Festes patronals de Calanda entorn del 12 d'octubre, en honor a la Virgen del Pilar, amb ofrena floral; a l'agost se festeja també San Roque. La Setmana Santa de tambors i bombos de Calanda va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 29 de novembre de 2018.
Monument
El Temple del Pilar de Calanda es va erigir a partir de 1640 en agraïment pel miracle de Calanda, la curació de la cama de Miguel Pellicer; les obres es van ampliar des de 1668, quan es va col·locar la imatge de la Virgen del Pilar a l'altar major, i la darrera gran ampliació va començar el 1739. El temple va patir grans destrosses durant la Guerra Civil: les milícies republicanes el van fer servir com a cinema i van destruir el retaule major, procedent del Convent del Desert, el joc de campanes i els sepulcres, entre ells el del cardenal Antonio María Cascajares. Va ser restaurat a gran escala entre 1978 i 1984 sota la direcció de José Arbiol. Conserva una col·lecció d'un centenar de mantells que vesteixen la imatge, i cada 12 d'octubre se celebra una romeria en el seu honor.
Activitat
La Rompida de la Hora és l'acte central de la Setmana Santa de Calanda (Bajo Aragón, Terol), bressol de la tradició del tambor i el bombo. Té lloc al migdia del Divendres Sant, després d'una vetlla nocturna que comença a mitjanit del Dijous Sant protagonitzada pels anomenats putuntunes, figures vestides de soldats romans. Una personalitat convidada dona, juntament amb l'alcalde, el primer cop a un bombo gegant a la plaça d'Espanya, amb el qual arrenca el repic conjunt de milers de tambors. Declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional e Internacional (la màxima declaració espanyola de festa d'interès turístic), va ser reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2018. El cineasta Luis Buñuel, nascut a Calanda, va difondre aquest so en el seu cinema i el va evocar a les seves memòries, Mi último suspiro (El meu últim sospir).
Fita
Reconquerida definitivament cap al 1169 per Alfons II, la localitat va rebre carta de poblament el 1360 i va quedar sota l'Orde de Calatrava. La seva població morisca no va abandonar el lloc fins a començaments del segle XVII.
Fita
El 29 de març de 1640 es va atribuir a la Verge del Pilar la restitució de la cama amputada de Miguel Juan Pellicer. Una acta notarial va recollir el cas el 2 d'abril d'aquell any i l'arquebisbat el va declarar autèntic el 27 d'abril de 1641.
Fita
La batalla de Calanda va ser un dels episodis de la primera guerra carlina, iniciada després de la negativa del pretendent Carlos a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó. El 6 de desembre de 1833, en els primers compassos del conflicte, les forces liberals a les ordres del coronel Linares van derrotar, al costat de l'ermita de Santa Bárbara, a les afores de la vila, les partides carlines de Rafael Ram de Víu, que es van replegar a les trinxeres de Calanda abans de ser capturades; els liberals van ocupar la localitat el 10 de desembre. Ram de Víu va aconseguir fugir, però va ser capturat el 27 de desembre a Manzanera, jutjat i afusellat a Teruel el 12 de gener de 1834.