Poble
Alcañiz és la capital del Bajo Aragón, a la província de Teruel, amb 16.505 habitants (INE 2025) i un dels pocs municipis de la província amb creixement demogràfic enfront de la despoblació de la resta del territori. Corona la vila el Castillo Calatravo, i a la seva plaça major s'aixeca la Llotja gòtica. S'assenta vora el riu Guadalope, que l'envolta amb un meandre; el seu nom podria provenir de l'àrab al-qannis, «les canyes o canyissos». El seu origen com a assentament estable és incert, tot i que el poblament actual sembla d'època musulmana; les primeres referències documentades daten de 1157, quan Ramon Berenguer IV la va reconquerir, perdent-se després fins a la segona reconquesta del seu fill Alfons II d'Aragó. Al seu terme es troba el circuit MotorLand Aragón.
Monument
El castell dels Calatraus d'Alcañiz va ser lliurat el 1179 per Alfons II d'Aragó a l'Orde de Calatrava, que el va convertir en cap de la seva encomanda. Conserva un nucli medieval dels segles XII i XIII amb la torre de l'Homenatge, la capella i un claustre del segle XIV, decorats amb frescos gòtics de començaments del segle XIV que representen una cavalcada de cavallers calatraus i la roda de la Fortuna, un dels conjunts murals més importants d'Aragó. Al segle XVIII s'hi va afegir el palau barroc dels Comanadors, amb façana renaixentista acabada el 1738. Declarat monument el 1925, és avui Parador Nacional des de 1968.
Monument
La llotja d'Alcañiz és un edifici del gòtic tardà aragonès del segle XV que, juntament amb la casa consistorial renaixentista i la col·legiata de Santa Maria, forma un conjunt monumental a la plaça major del centre històric, inspirada en les llotges gòtiques italianes. El pis baix s'obre mitjançant tres grans arcs apuntats —dos angrellats— decorats amb arquets menors a l'intradós i cobert amb voltes de creueria; al segle XVI, en construir-se la casa consistorial, s'hi va afegir un pis superior a manera de galeria aragonesa d'arcs de mig punt sobre columnes, i al segle XVIII es va rematar amb un ràfec molt volat amb lunetes i òculs. Declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1931, el seu interior, molt remodelat, acull avui dependències administratives municipals.
Monument
La col·legiata, que ho va ser entre 1407 i 1851, combina les restes d'un temple gòtic, construït en la seva major part al segle XIII, amb la gran fàbrica barroca aixecada entre 1736 i diverses dècades després. De l'edifici medieval es conserva la gran torre-campanar, una de les més notables de l'antiga Corona d'Aragó, alçada com a símbol del poder municipal davant del proper Castell Calatrau, amb una doble funció civicoreligiosa i defensiva. L'obra barroca, de façana de dimensions catedralícies, es deu a l'arquitecte Domingo de Yarza, també responsable de la basílica del Pilar de Saragossa, i segueix el model d'església saló, amb les tres naus a la mateixa altura. És Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), amb categoria de Monument, des de 1988.
Natura
El Guadalope és el segon afluent per la dreta de l'Ebre en longitud, després del Jalón, amb 160 km de curs i una conca d'uns 3890 km²; està considerat el riu més ben regulat de l'Aragó. Neix a la serra de Gúdar, prop de Villarroya de los Pinares i Miravete de la Sierra, i en el seu recorregut forma, a més de l'embassament de Santolea, els de Calanda i Civán, a Caspe. En la seva conca es troba també l'aiguamoll de l'Estanca de Alcañiz. El tram que voreja el nucli històric de la ciutat rep les aigües ja regulades per Santolea abans de sumar les aportacions d'altres afluents camí de l'Ebre, al qual lliura uns 58 hm³ l'any.
Activitat
Festes patronals d'Alcañiz del 8 al 13 de setembre, en honor a la Virgen de los Pueyos i al Santo Ángel Custodio. El dia 9 se celebra una romeria al santuari dels Pueyos, i el dia 10 una processó fins al carrer de la Cueva, on la tradició situa l'aparició de l'Àngel.
Monument
Museu d'Alcañiz dedicat a la història del motor i la tècnica.
Activitat
MotorLand Aragón és un circuit de curses i complex multifuncional del món del motor situat a uns 8 quilòmetres d'Alcañiz, a la província de Terol. És seu del Gran Premi d'Aragó de Motociclisme, així com de proves del Mundial de Superbikes, del Campionat d'Espanya de Turismes i de l'European Le Mans Series. Ocupa 350 hectàrees, més que el mateix municipi adjacent, i reuneix sis circuits: el de velocitat, dissenyat per l'enginyer alemany Hermann Tilke, amb traçats per a motociclisme i automobilisme; un d'internacional de kàrting; i quatre pistes de terra per a autocròs, dirt-track, supermotard i motocròs. Inclou a més el TechnoPark MotorLand, de 21 hectàrees, dedicat a la investigació en mobilitat i seguretat viària.
Fita
El 1157 Ramon Berenguer IV va concedir a Alcanyís una carta de poblament que fixava els drets dels nous pobladors. El document va servir de model per a altres viles del Baix Aragó i va ser la base jurídica del concejo durant segles.
Fita
El 1412 els representants de la Generalitat d'Aragó, reunits a Alcañiz, i els de Catalunya, reunits a Tortosa, van arribar el 15 de febrer a la Concòrdia d'Alcañiz, l'acord que va establir el procediment per triar successor de Martí I d'Aragó, mort sense hereu. El seu articulat, molt pragmàtic, encarregava a nou comissaris en representació de tota la Corona d'Aragó que triessin rei, en un termini de dos a tres mesos, entre els candidats reunits a la vila aragonesa de Caspe: el procés que va culminar setmanes després en el Compromís de Caspe. La Concòrdia va ser important perquè va fixar un protocol eficaç per anomenar rei en un termini raonable, després dels més de vint mesos transcorreguts sense acord des de la mort de Martí I, el 31 de maig de 1410.
Fita
Després de la invasió napoleònica de 1808 i el triomf francès a Tudela i Somosierra, l'Aragó va quedar sota domini gal: el 26 de gener de 1809 el general Watier va assaltar Alcañiz, aixafant la resistència d'una milícia de voluntaris entre els seus 4.000 habitants. El 20 de maig va arribar a la ciutat l'Exèrcit d'Aragó i València, amb 8.500 infants, 500 genets i 19 canons a les ordres de Joaquín Blake, davant el qual les tropes franceses es van retirar sense combatre fins a Híjar. Blake va prendre posicions a les altures al nord-oest de la ciutat, amb la infanteria oculta en un olivar, la cavalleria a les ordres d'Ibarrola i altres tropes al turó de Perdiguer, i el 23 de maig de 1809 va derrotar l'exèrcit del mariscal Suchet en una victòria clau de la guerra de la Independència a la regió.
Fita
El 3 de març de 1938 l'aviació italiana al servei del bàndol sublevat va bombardejar la ciutat, aleshores en rereguarda republicana, causant una matança entre la població civil. L'atac va quedar com un dels episodis més greus del front d'Aragó. Va tenir lloc entre el final de la batalla de Teruel, el 22 de febrer, i l'inici de l'ofensiva d'Aragó, el 7 de març, sobre una ciutat que no era objectiu militar. Quinze bombarders Savoia-Marchetti S.79, a les ordres del tinent coronel Ranieri Cupini i procedents de l'aeròdrom d'Agoncillo, a Logroño, van llançar en tot just dos minuts, des de les 16:10, cinquanta bombes de cent quilos i cent vint de cinquanta; en no sonar les sirenes, van caure als llocs més concorreguts.
Fita
Al segle XVI Alcanyís va viure un moment intel·lectual notable amb figures com Juan Sobrarias i Juan Lorenzo Palmireno, humanistes i pedagogs vinculats a l'ensenyament del llatí i a la impremta universitària del seu temps.
Gastronomia
La denominació d'origen protegida Aceite del Bajo Aragón empara olis elaborats amb un mínim del vuitanta per cent d'oliva empeltre. La zona reuneix la major densitat d'olivar d'Aragó i l'oli es mol en almàsseres de la mateixa comarca.
Gastronomia
Fregit de pebrot, tomàquet, ceba i carbassó de l'horta regada pel Guadalope, servit sol o amb ou. És el plat d'estiu més característic de la ciutat i acompanya també els rostits i els peixos en salaó.