Poble
Barbastro és una ciutat i municipi de la província d'Huesca, capital de la comarca del Somontano de Barbastro, la tercera ciutat més poblada de la província i la setena d'Aragón. S'assenta a 341 metres d'altitud, a la zona prepirinenca, i és travessada pel riu Vero; les seves terres produeixen olivera, ametller i la vinya de la Denominación de Origen Somontano. Presa pels àrabs el 711, va ser més tard capital del districte nord-oriental de la Taifa de Zaragoza. El 1064 una expedició internacional amb un fort contingent franc va prendre la ciutat musulmana, episodi considerat una protocroada que va impulsar el moviment croat a França, després de la predicació del papa Alexandre II el 1063; els musulmans de la taifa de Lleida la van recuperar l'any següent.
Monument
Catedral del segle XVI, construïda entre 1517 i 1533 sota la direcció dels mestres Juan de Segura i Juan de Sariñena, a Barbastro (Somontano, Osca), que així va recuperar la seu episcopal perduda el 1149, restaurada oficialment el 1573. Combina el gòtic tardà en les seves formes amb una concepció de l'espai més propera al renaixement: tres naus d'igual alçada amb voltes estrellades sobre esveltes columnes d'uns 15 metres. El retaule major, d'alabastre i fusta policromada, va ser iniciat per Damián Forment i continuat pel seu deixeble Juan de Liceyre, amb escenes de la Passió acabades cap al 1560 i el cos superior acabat entre 1600 i 1602 per Juan Miguel Orliens. És Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1931.
Activitat
Festival Vino Somontano, que se celebra a Barbastro des de 1999, durant la primera setmana d'agost, de dijous a diumenge. Reuneix els vins dels cellers de la Denominació d'Origen Somontano amb una mostra gastronòmica en què els restaurants i establiments hostalers de la localitat ofereixen tapes per tastar al seu costat, tot acompanyat d'actuacions d'artistes de renom nacional i internacional.
Activitat
Barbastro celebra les seves festes de San Ramón del Monte, patró de la ciutat, al voltant del 31 d'agost, amb la tradicional encesa de fogueres als barris de Santa Bárbara, San Joaquín o El Ariño, i un aplec fins a l'ermita de San Ramón portant el braç reliquiari del sant.
Curiositat
Varietat de raïm blanc aromàtica que s'ha convertit en senya d'identitat dels vins de la D.O. Somontano.
Curiositat
La Ruta del Vino Somontano recorre els cellers de la Denominación de Origen Somontano, creada el 1980 i registrada a la Unió Europea el 1986, amb centre a Barbastro (Huesca). Les vinyes s'estenen entre els 350 i els 1.000 metres d'altitud, en una zona de transició entre la vall de l'Ebre i el Pirineu, i sumen unes 4.644 hectàrees repartides entre 34 cellers, amb una producció propera als 120.000 hectolitres anuals. Juntament amb varietats autòctones com la moristel, el tempranillo, la garnatxa negra, la parraleta, el macabeu, la garnatxa blanca i l'alcanyó, s'hi cultiven altres d'internacionals com el cabernet sauvignon, el merlot, el pinot noir, la syrah, el chardonnay, el gewürztraminer, el sauvignon blanc i el riesling, combinació que dona als vins del Somontano el seu caràcter propi.
Activitat
Barbastre celebra les seves festes locals el 21 de juny i el 4 de setembre, segons el calendari oficial d'Osca; la ciutat és a més capital de la D.O. Somontano i seu del Festival Vino Somontano.
Fita
La croada de Barbastro, o setge de Barbastro, va ser una expedició internacional sancionada pel papa Alexandre II per arrabassar la ciutat als musulmans; hi van participar sobretot francs i borgonyons juntament amb un contingent papal italonormand i tropes dels exèrcits de Barcelona, Urgell i Aragó, aquest últim dirigit pel futur rei Sancho Ramírez, a més del duc d'Aquitània Guillem VIII, que va travessar el Pirineu pel Somport. Després del setge, la ciutat, aleshores part de la taifa de Lleida, va caure el 1064 sense rebre reforços i va ser saquejada sense pietat. L'any següent els musulmans la van recuperar en un contraatac que va acabar amb la petita guarnició cristiana. Pel seu abast internacional se la considera un preludi de les croades dels dos segles següents.
Fita
Ramir II el Monjo va desposar el 1137 la seva filla Peronella, d'un any, amb el comte de Barcelona i li va lliurar el regne reservant-se el títol; el pacte segellat al barri de l'Entremuro va donar origen a la Corona d'Aragó.
Fita
Pere I va recuperar el 1101 la ciutat per al regne d'Aragó i hi va traslladar la seu episcopal que fins aleshores residia a Roda d'Isàvena, convertint-la en cap religiós i comercial de tot el Somontano.
Fita
Cinquanta-un missioners claretians, la majoria estudiants joves, van ser afusellats l'agost del 1936 als afores de la ciutat durant les primeres setmanes de la guerra; la diòcesi va perdre prop del vuitanta-set per cent del seu clergat.
Gastronomia
Tomàquet gran i carnós, de pell fina i molt poques llavors, dolç i de poca acidesa, de color rosat en lloc del vermell intens habitual en altres varietats; es cull d'agost a novembre, tot i que es pot cultivar tot l'any. Compta amb una marca col·lectiva registrada el 2014 a nom de l'Associació d'Hortolans de l'Alt Aragón, que va reconèixer així la propietat intel·lectual del tomàquet. Des de 2013 se celebra anualment el Congrés Nacional del Tomàquet Rosa de Barbastro, dins la Fira Regional de Barbastro (FERMA), dedicat a promocionar el producte.
Gastronomia
Cada 25 de març es fregeixen crespillos, fulles de borratja arrebossades en massa de farina, ou, llet i anís i empolsades de sucre, en un ritu que segons la tradició servia per prenyar les oliveres del Somontano.