Poble
Valle de Hecho és un municipi de la Jacetania, a la província de Huesca (Aragó), la capital del qual, la població de Hecho, té art contemporani a l'aire lliure i un centre d'interpretació del megalitisme. Agrupa també Siresa, Embún, Urdués i Santa Lucía, i part del seu terme és dins el Parque Natural de los Valles Occidentales i el Paisaje Protegido de las Fozes de Fago y Biniés. A la Selva de Oza hi ha la major concentració de monuments megalítics del Pirineu: dòlmens i cromlecs des del 3000 aC, entre ells la Corona de los Muertos, amb 120 cercles de pedra en els quals s'han trobat fins a 5.000 peces de sílex. El seu entorn va ser hàbitat dels últims óssos bruns pirinencs purs i avui acull exemplars reintroduïts, a més de trencalòs i gall fer.
Monument
Col·lecció d'escultura contemporània repartida pels carrers de Hecho, iniciada als anys setanta.
Natura
La Selva de Oza és un extens bosc de faigs i avets a la capçalera de Valle de Hecho (La Jacetania, Huesca), un dels indrets més emblemàtics del Pirineu aragonès, integrat al Parque Natural de los Valles Occidentales i recorregut pel riu Aragón Subordán, envoltat de pics d'entre 2300 i 2700 metres com el Bisaurín o el Castillo de Acher. Conserva tres dòlmens i restes d'una via romana de l'època d'Antoní Pius, usada també com a camí a Santiago. Al costat dels faigs i els avets hi creixen teixos, aurons i bedolls, i el bosc acull fauna com óssos, isards, cabirols i trencalossos, mentre que el riu, ric en truites, discorre sota un clima de precipitacions abundants, amb una temperatura mitjana anual de 8,1 graus.
Natura
Sepulcre megalític de corredor situat a 1.600 metres d'altitud, a l'entrada de la vall d'Aguas Tuertas, al Pirineu oscà, dins del ric conjunt dolmènic del Pirineu occidental. És un dolmen senzill, de cambra única, format per tres lloses verticals de gres i conglomerat i una gran llosa de coberta de 2 per 2,70 metres; la seva cambra interior fa 2,20 per 0,75 metres. Els estudis el daten en el III mil·lenni abans de Crist, a finals de l'Eneolític. No es conserven restes del túmul original. Va ser estudiat per primera vegada per Martín Almagro en els anys quaranta del segle XX, i forma grup amb els dòlmens de Cardal i del Puerto de Escalé.
Curiositat
Conjunt de dòlmens i túmuls a la zona de Guarrinza, capçalera de la vall de Hecho (La Jacetania, Huesca), on juntament amb la Selva de Oza i al llarg del riu Aragón Subordán i els seus afluents es concentra la major densitat de monuments megalítics de tota la serralada pirinenca. Els dòlmens i cromlecs de la zona daten aproximadament del 3000 aC.
Natura
Sepulcre megalític de la vall de Hecho, catalogat com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya).
Monument
El centre explica els cinc mil anys de presència megalítica a les valls de Hecho i Ansó, una de les zones amb més concentració de monuments megalítics de tot el Pirineu. A la Selva de Oza, Guarrinza i al llarg del riu Aragón Subordán i els seus afluents es conserva bona part d'aquest patrimoni, entre el qual destaca La Corona de los Muertos, un conjunt amb 120 cercles de pedra.
Activitat
Les festes del Valle de Hecho se celebren en un municipi on el 833 el comte d'Aragó Galindo Garcés i la seva esposa Guldregut van donar terres al monestir de San Pedro de Siresa, primera notícia escrita del cenobi.
Activitat
Les festes d'hivern del Valle de Hecho se celebren en un municipi amb art contemporani a l'aire lliure, al costat de la Selva de Oza, extens bosc de fajos i avets a la capçalera de la vall.
Fita
El comte d'Aragó Galí Garcés i la seva esposa Guldregut van donar el 833 terres al monestir de San Pedro de Siresa, primera notícia escrita del cenobi; la tradició hi situa la criança del futur Alfons I el Bataller.
Gastronomia
Mongeta blanca menuda i de pell molt fina, varietat autòctona conreada de manera artesanal a Embún i a la vall de l'Aragón Subordán. És el llegum que dóna cos a l'olla jacetana i la seva sembra s'ha recuperat els darrers anys.