Poble
Ansó és una vila del Pirineu occidental oscense, a la comarca de la Jacetania, situada al curs mitjà de la vall del riu Veral. Té 409 habitants (INE 2025) i forma part, des de 2015, de l'associació Los Pueblos Más Bonitos de España, l'acreditació de la qual reconeix el seu nucli històric ben conservat i el seu famós vestit tradicional. El seu terme, fronterer amb França, limita a l'est amb Valle de Hecho i a l'oest amb Navarra, i s'estén pel Parque Natural de los Valles Occidentales i el Paisaje Protegido de las Fozes de Fago y Biniés. Riu amunt del Veral es troba l'enclavament de Zuriza, amb un càmping instal·lat en un imponent edifici del segle XIX que va ser alberg del cos de Carrabiners fins a la seva dissolució als anys 1940.
Monument
El Museu del Vestit Ansotà es va inaugurar el 2011, el mateix any en què la Festa del Vestit Ansotà va ser declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional (festa d'interès turístic nacional), i ocupa l'antiga ermita de Santa Bárbara, a Ansó (La Jacetania, Huesca). Abans d'aquesta data, al mateix edifici ja existia un petit museu parroquial que des de 1970 mostrava el patrimoni etnogràfic local durant les festes. La col·lecció recorre cronològicament les etapes i transicions de la vida ansotana a través de la seva indumentària: roba de treball i de festa diferenciada per sexes, vestits infantils de bateig, confirmació i ús diari, indumentària de noces, de la confraria i dels majordoms, a més de joies tradicionals de la comarca.
Monument
Museu dedicat a la cultura popular i els costums tradicionals d'Ansó, a la comarca de La Jacetania (Huesca), instal·lat a l'edifici de l'església parroquial de San Pedro i obert al públic des de 1974.
Monument
Museu instal·lat a la sagristia de l'església de San Pedro de Ansó, temple del segle XVI de nau única i voltes de creueria gòtica; reuneix orfebreria, talles, llibres parroquials i pergamins del segle XVI, junt amb pintures murals d'estil pompeià restaurades el 1995.
Natura
La vall d'Ansó és una vall pirinenca situada en el punt més occidental de la Jacetania oscense, formada per dues localitats, Ansó i Fago. Limita amb la vall de Roncal, a Navarra, a l'oest, amb el Bearn francès al nord, amb Valle de Hecho a l'est i amb la Canal de Berdún al sud; té 25.850 hectàrees i està inclosa al Parque Natural de los Valles Occidentales. Els seus recursos es gestionen de forma conjunta entre Fago, amb una cinquena part, i Ansó, amb les quatre restants, a través de la Mancomunidad Forestal Ansó-Fago. S'hi accedeix per Biniés; la vall s'eixampla al poble d'Ansó, es tanca a Zuriza i s'obre de nou a la vall de Zuriza, al nord, dividida en dues petites valls glacials. El riu Veral n'és l'eix principal.
Natura
Sepulcre megalític de la vall d'Ansó.
Activitat
Les festes d'Ansó se celebren a la vila on el 1375 sis homes bons, encapçalats per l'alcalde Sancho Gracia, van dictar a l'atri de l'església de San Pedro la sentència que va resoldre el plet de pastures entre les valls de Roncal i Barétous, origen del tribut de les tres vaques.
Natura
La Foz de Biniés, congost del riu Veral, s'obre al terme d'Ansó, l'alcalde del qual, Sancho Gracia, va encapçalar el 1375 la sentència arbitral que va resoldre el plet de pastures amb les valls franceses de Roncal i Barétous.
Curiositat
Indumentària tradicional de les valls d'Ansó i Hecho, un dels vestits populars més singulars del Pirineu aragonès. A Ansó es va mantenir el seu ús quotidià fins al 1930, i alguns veïns el van continuar vestint fins a finals del segle XX. Des de 1971, l'últim diumenge d'agost se celebra el Dia de l'Exaltació del Vestit Ansotà, festa declarada d'Interès Turístic Nacional pel valor cultural d'aquesta tradició.
Activitat
Les festes d'hivern d'Ansó se celebren a la vila coneguda pel seu vestit tradicional, un dels més singulars del Pirineu aragonès, i per l'ovella ansotana, raça emparada pel Ternasco de Aragón.
Natura
La Boca del Infierno, congost del riu Veral a la vall d'Ansó, s'obre al terme de la vila famosa pel seu vestit tradicional i el seu nucli històric ben conservat.
Fita
Sis homes bons d'Ansó, encapçalats pel seu alcalde Sancho Gracia, van dictar el 1375 a l'atri de l'església de San Pedro el veredicte que va resoldre el plet de pastures entre les valls de Roncal i Barétous, origen del tribut de les tres vaques.
Gastronomia
L'ansotana és una raça ovina autòctona aragonesa, distribuïda sobretot per la província d'Huesca, a les valls d'Hecho i d'Ansó, d'on pren el nom; el Catàleg Oficial de Races Ramaderes d'Espanya la inclou entre les races en perill d'extinció. Pertany al tronc entrefí del Pirineu i ha estat tradicionalment molt lligada a l'ovella rasa aragonesa; és un animal molt rústic, de velló semitancat, en què tots dos sexes poden desenvolupar banyes, tot i que són més freqüents en els mascles. S'explota sobretot per a carn, i l'ansotana és una de les races emparades per la indicació geogràfica protegida Ternasco de Aragón, que exigeix xais de menys de noranta dies criats amb llet materna i canals d'entre vuit i tretze quilos.