Poble
Águilas és un municipi costaner de gairebé 38.000 habitants (37.811, INE 2025) a l'Alto Guadalentín, Región de Murcia, cèlebre pel seu carnaval, declarat Fiesta de Interés Turístico Internacional (la màxima distinció turística que atorga l'Estat espanyol a una festa) el 2015. El seu topònim, documentat des del segle XI com Acla-Aqila, al·ludia al castell defensiu alçat sobre el penyal que avui corona el castell de San Juan de las Águilas, al voltant del qual, sobre un antic tómbol, es va originar el nucli urbà entre les badies de Poniente i Levante. El municipi, amb 28 quilòmetres de costa mediterrània, està envoltat per les sierras de la Carrasquilla i la Almenara, protegida pel seu valor ambiental, el pic Talayón de la qual, de 881 metres, és l'alçada màxima del terme. Comparteix amb Lorca el parc regional de Cabo Cope y Puntas de Calnegre.
Monument
El castell de San Juan de las Águilas és una fortificació militar situada sobre la població d'Águilas, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1982 i considerat el monument més emblemàtic de la localitat, amb vistes sobre tota la badia. El 1579, sota Felip II, es va aixecar en aquest promontori una torre vigia, la de San Juan, dins del projecte de defensa del litoral mediterrani contra els pirates berberiscos encomanat a Vespasiano I Gonzaga; un terratrèmol la va malmetre el 1596 i els berberiscos la van acabar destruint el 1643. Després d'una ordre de reconstrucció el 1652, no va ser fins a mitjan segle XVIII, regnant Ferran VI, quan l'enginyer Sebastián Feringán va projectar el castell actual, amb obres acabades el 1756. Restaurat, avui es pot visitar.
Monument
L'illa del Fraile és un illot escarpat i pedregós de 6,8 hectàrees davant la costa est d'Águilas, a la badia del Hornillo, amb ocupacions que van des de l'època romana tardana, quan s'hi va instal·lar una factoria de garum amb diverses piscines de salaó, fins a l'islam i començaments del segle XX; un projecte de recerca arqueològica excava l'enclavament des de 2020. Declarada Espai Natural Protegit, alberga una vegetació inframediterrània i un dels fons marins més rics del sud-est peninsular, amb extenses praderies de Posidonia oceanica; és lloc de pas de dofins i sosté una important colònia de gavines. Geològicament pertany a les serralades Subbètiques i és un enclavament popular per als esports nàutics.
Monument
Restes d'unes termes romanes del segle IV conservades al carrer Canalejas del nucli urbà, testimoni del passat romà de l'antiga Urcis o Alba, precedent històric d'Águilas.
Monument
La torre de Cope, també anomenada del Santo Cristo, és una torre vigia del segle XVI aixecada vora el mar, al nord del cap Cope, pel consell de Lorca per alertar dels atacs de corsaris berberiscos a pescadors i pastors. La seva construcció, ordenada el 1539 per Carles I, es va completar el 1574 després de la intervenció de l'enginyer Juan Bautista Antonelli i Vespasiano Gonzaga, i va quedar custodiada de manera permanent per tres o quatre vigies. De planta quadrada, conserva merlets, sageteres i un matacà, amb porta elevada a la qual s'accedia per una escala retràctil. Va ser restaurada entre 1990 i 1991, i el 1801 les seves dependències es van fer servir com a magatzem de productes de les almadraves.
Monument
Museu dedicat al ferrocarril miner que va unir Águilas amb les explotacions de l'interior, en funcionament entre 1890 i 1967; forma part d'una ruta patrimonial que inclou el monument al ferrocarril, l'antiga estació, el túnel i el moll d'El Hornillo.
Activitat
Festa declarada Fiesta de Interés Turístico Internacional (la màxima distinció per a festes a Espanya), una de les més antigues i participatives d'Espanya, amb desfilades de murgas, comparses i carrosses pels carrers de la localitat. Declarada el 2015, va ser el tercer carnaval espanyol a assolir aquesta categoria, després dels de Santa Cruz de Tenerife i Cádiz, tots dos de 1980. Els seus testimonis orals es remunten al segle XIX i les primeres imatges conservades són de 1903, tot i que algunes fonts el situen ja al segle XVIII, sota Carles III; unes ordenances municipals de 1886 ja regulaven els horaris de les màscares i prohibien portar armes o llançar aigua i farina. Prohibit en bona part durant la Guerra Civil i el franquisme, va sobreviure amb disfresses dissimulades, i avui tria a l'agost, en una gala de penyes, els seus personatges representatius.
Natura
Espai natural protegit del litoral d'Águilas que engloba les platges verges de Calarreona, La Carolina, La Higuerica i Cocedores, de gran valor paisatgístic per romandre sense urbanitzar.
Natura
Águilas té més de 30 platges i cales al llarg dels seus 28 quilòmetres de costa, des de platges urbanes amb bandera blava com Levante i Las Delicias fins a cales salvatges d'aigües transparents al seu litoral sud.
Curiositat
L'extens terme municipal d'Águilas (uns 251 km²) s'organitza en sis diputacions —Águilas, Barranco, Campo, Cope, Cocón i Tébar— que agrupen petits llogarets de l'interior com Tébar o La Majada, entre camps de secà i rambles.
Monument
L'embarcador del Hornillo, també anomenat pont del Hornillo, se situa a 1,5 quilòmetres d'Águilas, en una petita badia protegida per la Punta del Caballo a l'oest, la Punta del Cambrón a l'est i la Isla del Fraile al nord. Es va construir per iniciativa de l'enginyer britànic Gustavo Gillman, amb obres a càrrec de la Great Southern of Spain Railway Company, per potenciar la línia fèrria Águilas-Lorca-Baza explotant les mines de ferro de la sierra de los Filabres, entre elles les de Las Menas, a Serón, i Bacares. Es va inaugurar el 1903, tot i que no va funcionar a ple rendiment fins al 1904, quan es van completar millores sobre el projecte inicial; el mineral arribava per la línia Almendricos-Águilas, prolongada aquell mateix any fins a enllaçar amb el mateix embarcador. Declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2009, està considerat el segon embarcador d'aquest tipus en importància d'Espanya, i des del 2017 es pot visitar com a museu ferroviari.
Curiositat
Calabardina és una petita pedania pesquera d'Águilas, protegida dels temporals de llevant per la serra, l'activitat de la qual es remunta a l'almadrava que ja hi practicaven els àrabs, tot i que el nucli actual es va poblar a partir del segle XIX; avui aquesta pesquera ha desaparegut. Forma part del Parc Regional de Cabo Cope y Puntas de Calnegre i s'ha convertit en localitat turística, apreciada pels seus fons per al busseig i les seves platges, la de Calabardina i la de La Cola. Al seu costat es troba l'accés a la Torre de Cope, antic vigia costaner de la zona.
Natura
El Parque Regional de Cabo Cope y Puntas de Calnegre protegeix, des de 1992, més de 17 km de costa verge entre Águilas i Lorca, al llarg de la bahía de Mazarrón, amb penya-segats de pissarra, cales i dunes fòssils; és Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i el recorre el GR-92. A les seves coves s'hi han trobat restes del Neolític i un assentament argàric al Cerro de la Cruz, i hi destaca la torre de Cope, del segle XVI, aixecada contra els atacs dels pirates berberiscos. El 1974 va ser escenari de l'oposició a un projecte de central nuclear, liderada per Mario Gaviria, Paco Rabal i professors de la Universitat de Múrcia, que en van aconseguir la retirada quatre anys després.
Monument
Mercat municipal inaugurat l'agost de 1928, concebut com un espaiós edifici lluminós i ventilat que es va convertir en referent comercial de la localitat en una època sense cambres frigorífiques. Continua sent un element emblemàtic del patrimoni arquitectònic aguileny.
Activitat
Processons de més de dos-cents anys d'antiguitat organitzades per nou confraries, entre elles els Azules de la Virgen de los Dolores i els Morados de Jesús Nazareno, les més antigues de la ciutat. En destaca el Divendres de Dolors, amb la serenata i ofrena floral a la Mare de Déu i la seva processó nocturna a coll acompanyada de manoles abillades amb mantellina.
Curiositat
La cuina aguilenya gira al voltant de productes del mar com el moll i la gamba vermella, juntament amb guisats mariners com el caldero, l'arròs a la marinera, la sípia en salsa o els gurullos amb pop, herència de la tradició pesquera del seu port.
Natura
Águilas compta amb una trentena de cales i 36 platges, moltes verges, entre els camins del Parc Regional de Cabo Cope y Puntas de Calnegre, espai protegit que el municipi comparteix amb Lorca. A la zona de la Marina de Cope, dins del parc natural, es troben cales com La Galera, Las Pulgas o el Pozo de las Huertas; al paisatge protegit de las Cuatro Calas destaquen Calarreona, La Higuerica i La Carolina, amb bandera blava, juntament amb La Tortuga i la playa de los Cocedores.
Fita
El comte d'Aranda va plantejar el 1765 aixecar en aquesta badia una població independent de Lorca; el projecte el va impulsar després el comte de Floridablanca, que va nomenar superintendent de les Reials Obres el seu cunyat Antonio de Robles Vives.
Fita
Durant el regnat de Carles III (1759-1788) una reial ordre va adjudicar a la nova vila d'Águilas una jurisdicció de dues llegües al seu voltant, consolidant la repoblació il·lustrada que en pocs anys havia multiplicat el seu veïnatge i despertat el recel de Lorca i de Vera.
Fita
Després de dècades de plets polítics i econòmics amb Lorca, que va tractar de frenar els ajuts a la nova població, el 1834 va quedar constituït l'ajuntament definitiu d'Águilas i es va tancar el llarg procés d'emancipació municipal.
Fita
La companyia britànica The Great Southern of Spain Railway va obrir a la dècada del 1890 la línia que unia Llorca amb Baza i el ramal fins al port d'Águilas, concebut per donar sortida per mar al mineral de les serres de l'interior almerienc i murcià.
Gastronomia
Plat humil del litoral: patata bullida i picada amb una allada d'alls fregits, comí i pebrot sec, que dóna el seu color rogenc al conjunt; a la costa aguilenca se serveix sovint acompanyant peix o com a guarnició del caldo.
Gastronomia
El taperer creix silvestre als secans i rambles del terme i el seu botó floral, recollit a mà a l'estiu i curat en salmorra o vinagre, és un dels productes identitaris del rebost aguileny juntament amb el tomàquet i el moll.