Poble
Pravia és un municipi d'Astúries amb 7.792 habitants segons el padró de 2025, situat a la confluència dels rius Nalón i Narcea. El Nalón, històricament net i apte per a la pesca, va patir al segle XX l'abocament de la indústria minera i metal·lúrgica de la seva conca alta, tot i que des de 1990 es recupera; el Narcea és, juntament amb el Sella, un dels rius més importants del sud-oest d'Europa per a la pesca del salmó. El terreny pravià, de sòl paleozoic devonià, és més ondulat que muntanyós, amb l'altitud màxima del municipi al pic de Llan de Cubel, de 678 metres. Va ser capital del regne d'Astúries des de l'any 774, amb el rei Silo, de la cort del qual resta l'església preromànica de Santianes, i és avui el primer productor asturià de kiwi.
Monument
San Juan Evangelista és l'edifici més antic conservat de la monarquia asturiana: el van aixecar el rei Silo i la reina Adosinda al segle VIII, quan Pravia era capital del regne, i va tenir una inscripció en laberint amb la llegenda Silo princeps fecit.
Monument
Ajuntament neoclàssic del segle XVIII atribuït a l'arquitecte Ventura Rodríguez, de línies sòbries, que ordena la plaça principal de la vila i dona la mesura de la prestància que Pravia va tenir com a cap de comarca.
Monument
Construïda al segle XIV, té nau única amb capçalera quadrada i després se li van afegir el pòrtic i la sagristia al costat dret. És un dels pocs testimonis medievals que sobreviuen al concejo.
Monument
Torreó baixmedieval de planta quadrada aixecat pel llinatge dels Arango, de murs massissos i pocs buits, record de quan les cases nobles del baix Nalón s'havien de defensar pel seu compte. Forma part de l'actual palau d'Arango, construït entre els segles XVII i XVIII al nucli d'Arborio, dins de la parròquia d'Arango, al municipi de Pravia; el palau, de dues plantes amb la façana principal orientada al sud, cap al jardí, conserva aquesta torre de cinc pisos que probablement es remunti al segle XV.
Natura
Amb 678 metres és el sostre del concejo i un mirador sobre el baix Nalón i la rasa costanera. El seu nom el porta també un dels grups més coneguts de la música folk asturiana, que el va prendre d'aquest cim: fundat el 1984 en unir-se músics d'Oviedo i Cudillero, Llan de Cubel va debutar aquell mateix any al II Certame d'Arpa Céltica d'Uviéu i es va convertir amb el temps en un referent de culte del folk asturià, amb projecció internacional.
Monument
La col·legiata de Santa María la Mayor és un temple parroquial barroc de la vila de Pravia, al concejo asturià del mateix nom, que presideix el conjunt històric del baix Nalón. Va ser fundada el 1715 per Fernando Ignacio de Arango Queipo, que després d'acompanyar el seu oncle, arquebisbe de Charcas, al virregnat del Perú, va prometre aixecar-la en honor de la Virgen del Valle, patrona de la seva vila natal, en salvar-se d'un temporal en una travessia per Filipines. Al voltant de l'església va ordenar una plaça amb el palau de Moutas i vuit cases de canonges. L'edifici, de pedra, té planta de tres naus i creuer rematat per una cúpula semiesfèrica, nou retaules i va ser consagrat el 1727; el retaule major reuneix les imatges de la Virgen del Valle i de l'Assumpció.
Activitat
El Xiringüelu és un ball popular asturià de passos moguts, nascut al segle XVII i propi de les romeries amb gaita i tambor, que dona nom a la romeria que se celebra el primer o segon diumenge d'agost al prau Salcéu, vora el riu Nalón, al concejo de Pravia; abans se celebrava al poble de Cañedo. Nascuda el 1940 en un bar de Pravia, avui reuneix desenes de milers de persones, més de 30.000 en els últims anys, en casetes artesanals que aixequen les penyes del poble, on es consumeix sidra i bollos preñaos des del matí fins a la nit entre gaites. És Fiesta de Interés Turístico Regional (declaració d'interès turístic regional).
Fita
El rei Silo va traslladar la cort des de Cangas de Onís a Pravia en començar el seu regnat el 774; la vila, identificada amb la Flavionavia romana, va exercir de capital del regne asturià fins al final del regnat de Vermud I, el 791.