Poble
Capital d'Àlaba i del País Basc, i única localitat de la Cuadrilla de Vitoria-Gasteiz. Amb 260.699 habitants (INE, 2025) és la ciutat més poblada d'Euskadi. El seu nucli és a 539 m d'altitud, en un terme que oscil·la entre els 495 i els 1.029 m. Ja apareix esmentada el 1025 a la Reja de San Millán; el rei navarrès Sanç VI el Savi li va concedir fur de població el 1181 sota el nom de Nueva Victoria, sobre el llogaret de Gasteiz, i Joan II li va atorgar el títol de ciutat el 20 de novembre de 1431.
Monument
Catedral gòtica la construcció de la qual es va iniciar al segle XIII i es va prolongar fins al XVI. Va ser declarada Monumento Histórico-Artístico (figura de protecció patrimonial vigent entre 1931 i 1985) el 3 de juny de 1931 (avui Bien de Interés Cultural per aplicació de la Llei 16/1985) i forma part, des de 2015, del bé Patrimoni Mundial UNESCO "Caminos de Santiago de Compostela: Camino Francés y Caminos del Norte de España". El seu procés de restauració es va obrir al públic sota passarel·les elevades en el projecte "Abierto por obras", model després imitat per altres institucions.
Monument
Catedral neogòtica construïda a finals del segle XIX, coneguda com la "catedral nova" per diferenciar-la de la de Santa María.
Monument
L'ametlla medieval conserva un traçat de carrers concèntrics dels segles XII i XIII entorn del turó de la catedral, entre elles la Correría, la Zapatería i la Herrería, que donen nom als oficis que les van poblar.
Monument
La Plaza de España, porticada i neoclàssica, acull l'ajuntament, construït entre 1783 i 1791. Al costat, la Plaza de la Virgen Blanca conserva el monument a la batalla de Vitoria de 1813.
Natura
Cinturó de parcs periurbans que envolta la ciutat amb més de 10 milions de m² de zones verdes, prop de 42 m² per habitant. Va ser un dels mèrits que van portar la ciutat a ser distingida com a Capital Verda Europea el 2012.
Activitat
Festes patronals que arrenquen el 4 d'agost a les 18:00 amb el 'chupinazo' i la Baixada de Celedón des de la torre de San Miguel fins a un balcó de la plaça, on el personatge és substituït per un Celedón humà que travessa la plaça entre el públic. Acaben la nit del 9 al 10 d'agost, quan Celedón ascendeix de nou a la torre en el comiat amb processó d'espelmes.
Fita
El setembre de 1181 el rei navarrès Sanç VI el Savi va atorgar el fur de població al llogaret de Gasteiz, ja emmurallat des del segle XI, refundant-lo sota el nom de Nova Victoria; amb el temps la pronunciació local, majoritàriament bascoparlant, va perdre la 'c' i el nom va derivar en Vitoria.
Monument
Església gòtica on es venera la patrona de la ciutat i que conserva el que es considera el millor retaule del segle XVI del País Basc; en una fornícula de la seva façana es guarda el matxet sobre el qual juraven el càrrec els procuradors generals de la vila.
Monument
Construïda a finals del segle XIII i començaments del XIV al costat de la muralla medieval, va funcionar com a església-fortalesa integrada en el sistema defensiu del casc antic.
Monument
Aixecada sobre l'emplaçament de l'antic castell del primitiu nucli de Gasteiz, les seves torres gòtiques formen part del perfil històric de la ciutat.
Curiositat
Les torres gòtiques de les esglésies de Sant Miquel, Sant Vicenç i Sant Pere, juntament amb la de la Catedral de Santa María, dibuixen la silueta coneguda com 'les quatre torres', imatge històrica més reconeixible del perfil de Vitoria-Gasteiz.
Monument
Palau renaixentista situat al capdamunt del casc medieval, avui seu d'actes culturals i dels departaments municipals de Cultura i Educació.
Monument
Palau urbà renaixentista construït per Fernán López de Escoriaza i la seva esposa Victoria Pérez de Anda e Ibáñez de Esquivel, al capdamunt del carrer Villa Suso, dins del casc històric.
Monument
Instal·lat des de 1942 al palau d'Agustín Zulueta, reuneix art espanyol dels segles XVIII a XX, amb especial atenció a l'art basc de 1850 a 1950 i diverses sales dedicades al pintor Fernando de Amárica.
Monument
El palau de Bendaña, de 1525, alberga des de la seva fusió el conjunt BIBAT ('dos en un' en euskera), que reuneix el Museo de Arqueología de Álava i el Museo Fournier de Naipes, amb la col·lecció de naips reunida per Heraclio Fournier, fundador el 1868 de la fàbrica de naips de la ciutat, una de les més importants del món en el seu gènere.
Monument
Casa-torre defensiva de començaments del segle XV, una de les conservades de l'antiga muralla de Vitoria; des de 1986 alberga el Museo de Ciencias Naturales de Álava.
Monument
Edifici del segle XV construït pel convers Juan Sánchez de Bilbao entorn d'una torre-casa preexistent; pren el seu nom del cordó franciscà esculpit a la seva façana i avui és seu de la Fundación Vital.
Monument
Antiga casa de postes del segle XV on s'allotjaven els mercaders de pas per Àlaba, amb elements renaixentistes, gòtics i mudèjars; rehabilitat a mitjan segle XX, és el restaurant amb més història de la ciutat.
Fita
Deu el seu nom al jurament que el procurador general de la ciutat prestava davant el poble sobre un matxet, comprometent-se a defensar els privilegis municipals sota pena de perdre el cap si els incomplia; l'última vegada que se'n va celebrar la cerimònia va ser l'1 de gener de 1841.
Natura
Jardí d'estil neoclàssic i influència francesa construït entre 1820 i 1855 pels arquitectes Ángel Chávez, Juan de Velasco, Ramón Ortiz de Velasco i Manuel Arana; conserva un itinerari botànic amb les quaranta espècies més notables del parc.
Fita
El 21 de juny de 1813 les tropes franceses que escortaven Josep Bonaparte van ser derrotades a prop de Vitoria per un exèrcit aliat hispanoanglèsportuguès al comandament d'Arthur Wellesley, futur duc de Wellington; la victòria va suposar la retirada definitiva de les tropes napoleòniques d'Espanya, excepte de Catalunya.
Natura
Zona humida a l'est de la ciutat, dins de l'Anillo Verde, formada per les llacunes de Betoño, Arkaute, Larregana i Duranzarra; drenada en el passat per a ús agrícola, va ser objecte d'un projecte de recuperació hidrològica iniciat el 1994 que li va retornar la seva riquesa natural. El 2002 va ser inclosa a la llista d'aiguamolls d'importància internacional del Conveni Ramsar.
Curiositat
La Comissió Europea va atorgar a Vitoria-Gasteiz el títol de Capital Verda Europea de 2012 en reconeixement al seu desenvolupament sostenible i a l'extensió dels seus espais verds urbans, entre ells l'Anillo Verde.
Curiositat
El ninot de drap amb boina, capa i paraigua que 'baixa' des de la torre de Sant Miquel per donar inici a les festes de la Virgen Blanca va ser ideat el 1957 per un grup d'amics, inspirat en la figura de Juan Celedonio de Anzola, natural de Zalduondo. El 2012, any de la Capital Verda Europea, el paraigua de Celedón va canviar excepcionalment la seva tradicional franja blanca per una de verda.
Monument
Museu d'Art Contemporani del País Basc, amb bona part de la seva superfície expositiva sota terra; la seva col·lecció és una referència per a l'art basc i espanyol contemporani des dels anys 50 fins avui, amb obres exteriors d'Eduardo Chillida, Jorge Oteiza i Richard Serra.
Curiositat
La ciutat va veure néixer els tres germans Maeztu: el pintor Gustavo de Maeztu (1887), l'assagista Ramiro de Maeztu, figura de la Generació del 98 afusellat el 1936 a l'inici de la Guerra Civil, i la pedagoga María de Maeztu, impulsora de la Residencia de Señoritas de Madrid.
Monument
Torre medieval de Vitoria-Gasteiz, testimoni de les lluites banderitzes entre els llinatges de Calleja i Ayala durant els segles XIV i XV.
Monument
El Palau de Montehermoso va ser utilitzat com a residència per Josep Bonaparte durant l'ocupació francesa. La propera Casa Etxezarra va allotjar Napoleó Bonaparte entre el 5 i el 9 de novembre de 1808.
Monument
Dos antics convents de Vitoria-Gasteiz; el de Santa Clara va arribar a acollir un institut de secundària i avui és la seu del Parlament Basc.
Monument
Museu de Vitoria-Gasteiz dedicat a les armes i la història militar, entre els principals espais museístics de la ciutat juntament amb el Museu de Belles Arts i BIBAT.
Monument
Palau d'estil neobasc construït entre 1918 i 1920 per l'arquitecte suís Alfredo Baeschlin per a l'industrial Serafín Ajuria Urigoitia. Després de funcionar com a centre educatiu i museu, el Govern Basc el va adquirir el 1980 i és des de llavors la residència oficial del lehendakari, amb un jardí botànic de més d'una hectàrea.
Fita
Al Palau d'Ajuria Enea de Vitoria-Gasteiz es va signar l'anomenat Pacte d'Ajuria Enea, un acord polític de referència entre les principals forces democràtiques basques davant el terrorisme.
Natura
Jardí botànic integrat al parc d'Olarizu, dins del Cinturó Verd de Vitoria-Gasteiz, amb més de deu milions de metres quadrats de parcs i zones verdes en el conjunt de la ciutat.
Natura
Espai forestal del Cinturó Verd de Vitoria-Gasteiz que acull senglars, esquirols, rapinyaires i una trentena d'espècies d'ocells petits com pinsans i pit-roigs.
Natura
Refugi ecològic del Cinturó Verd de Vitoria-Gasteiz que dona aixopluc a mosteles, llebres, guineus i aus aquàtiques.
Curiositat
Els aiguamolls de Salburua, un dels enclavaments més importants del País Basc per a la reproducció d'aus aquàtiques (gairebé 200 espècies), acullen també una població de visó europeu, espècie amenaçada, i cérvols reintroduïts a finals dels anys 1990.
Fita
El topònim Gasteiz apareix documentat per primera vegada a la Reja de San Millán, un document del monestir de San Millán de la Cogolla.
Fita
Després de la fundació de Nova Victoria per Sanç VI de Navarra el 1181, la vila va passar del domini navarrès al castellà després d'un setge de vuit mesos.
Fita
El rei Joan II de Castella va atorgar a Vitoria el títol de ciutat.
Fita
Durant la primera guerra carlina, un intent de setge sobre Vitoria va ser rebutjat per la Milícia Urbana de la ciutat.
Curiositat
Beethoven va compondre l'obra orquestral «Wellingtons Sieg» o «La Victoria de Wellington» (op. 91) en conèixer la notícia de la Batalla de Vitoria de 1813, i va consolidar la repercussió internacional de l'enfrontament.
Curiositat
La restauració de la Catedral de Santa María es va convertir en atractiu turístic en si mateixa gràcies al mètode «Abierto por Obras», que permetia visitar passarel·les elevades entre les bastides i va rebre més de 350.000 visites en cinc anys, el Premi Europa Nostra el 2002 i el Premi Europeu de Patrimoni Arqueològic el 2019. L'escriptor Ken Follett va presentar al pòrtic de la catedral la seva novel·la «Un món sense fi» el 9 de gener de 2008, en reconeixement a la inspiració que el temple li havia donat per a «Els pilars de la Terra».
Activitat
Festival de jazz fundat pel col·lectiu Jazzteiz, que va començar amb un format de dos dies i ha arribat a programar estrelles com Oscar Peterson o Muddy Waters. És un dels festivals de jazz de referència a Espanya i va representar el país en l'organització europea de festivals de jazz creada el 1988.
Monument
Santuari romànic del segle XI situat a Argandoña, a uns 8 km de Vitoria-Gasteiz, dalt d'un promontori amb vistes sobre la plana alabesa. Té planta senzilla coronada per tres absis, capitells historiats i l'ornamentada «Puerta Speciosa». Va passar a mans de monjos cluniacencs de Nájera el 1138, va ser venut a Fernán Pérez de Ayala el 1431 i donat a l'Hospital de Santiago de Vitoria el 1542; des de 1923 el custodien monjos benedictins, que van coronar canònicament la imatge el 6 de maig d'aquell any. Nuestra Señora de Estíbaliz és la patrona d'Álava.