Poble
El Condado de Treviño és un municipi d'uns 1.470 habitants que, juntament amb La Puebla de Arganzón, forma l'enclavament burgalès envoltat per Álava, a 101 km de Burgos capital; el seu relleu el marca la vall del río Ayuda, afluent del Zadorra, entre els montes de Vitoria i la sierra de Cantabria. La seva capital, Treviño, és conjunt historicoartístic des de 1983 i va ser fundada oficialment el 1161 pel rei de Navarra Sanç VI el Savi; el 1200 va passar a Castella després de la victòria d'Alfons VIII sobre Navarra. A la pedania de Laño s'obren les coves eremítiques de Las Gobas, habitades per ermitans fa més de mil cinc-cents anys, amb gravats d'animals i inscripcions. La despoblació del segle XX va portar el 1974 a dissoldre diverses juntes veïnals.
Monument
Temple gòtic del segle XIII la torre barroca del qual caracteritza tot el caseriu de Treviño. De la seva construcció medieval conserva la portada, d'estil romànic tardà, amb una rica decoració en arquivoltes, capitells, brancals i intercolumnis; a la sisena arquivolta alternen els signes del zodíac amb escenes de les feines agrícoles de cada mes. A l'exterior destaca una talla en pedra del segle XIII de la Virgen Blanca. La torre es va aixecar al segle XVIII: el cos de campanes és de José de Ejalde (1774) i la cúpula i llanterna, de Juan Agustín de Echeverría (1790). A l'interior, de planta de creu llatina, hi ha un retaule xurrigueresc de 1720, una pica baptismal del segle XIII, un crist gòtic i dues creus processionals renaixentistes.
Monument
L'ermita de la Purísima Concepción és un temple romànic construït a finals del segle XII, situat en una petita elevació als afores de San Vicentejo, localitat burgalesa pertanyent al municipi del Condado de Treviño, al costat de la carretera de Treviño a Vitoria-Gasteiz. Segons una inscripció de la seva façana sud, el temple va estar dedicat en origen a San Vicente i la seva construcció es data cap al 1162. És un edifici d'una nau amb dos trams i presbiteri, d'uns 18 per 10 metres, amb marques d'almenys dos tallers de picapedrers: un, més hàbil, va treballar l'absis i el presbiteri, amb arqueries cegues superposades i capitells de gran riquesa decorativa; l'altre va completar la nau. Restaurada el 1963 per la Diputació d'Álava després d'un greu estat de ruïna, va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1994.
Monument
Tretze coves artificials excavades a la roca calcària vora Laño, habitades per comunitats eremítiques altmedievals; juntament amb el veí conjunt de Santorkaria van ser declarades conjunt historicoartístic el 23 de juny de 1978.
Activitat
Itinerari senyalitzat que enllaça els dos conjunts rupestres de Laño, tretze cavitats a Las Gobas i divuit a Santorkaria, al racó peninsular amb més concentració d'eremitoris excavats d'època visigoda.
Activitat
Recorregut que enllaça les esglésies i ermites romàniques repartides per les aldees de l'enclavament, de la portada historiada de Saraso a San Pedro de Aguillo i l'ermita del Granado d'Albaina, en tot just uns quilòmetres de campinya.
Fita
El rei Sanç VI de Navarra va fundar la vila de Treviño el 1161 per assegurar la frontera; tot just quaranta anys després, el 1200, el territori va passar a mans d'Alfons VIII de Castella, origen de l'enclavament burgalès que perdura avui.
Fita
L'enclavament ha votat dues vegades la seva integració a Àlaba: el 1940 un 98 per cent es va pronunciar a favor i en la consulta no vinculant de 1998 ho va fer un 68 per cent, sense que cap de les dues hagi tingut efecte administratiu.
Curiositat
De l'aldea deshabitada des del 1936 sobresurt la torre de l'església de Sant Miquel, del segle XVI, vora l'ermita de Burgondo i una necròpolis medieval; la seva fama de poble maleït va néixer als anys vuitanta i no la sosté cap document.
Monument
Ermita romànica situada vora Albaina, poblat de traçat medieval i bona arquitectura; al seu entorn i al veí Laño es concentra el major conjunt d'esglésies rupestres d'època visigoda de la península.
Monument
L'església de la petita aldea de Saraso conserva una portada romànica de contingut iconogràfic especialment ric, una de les peces que justifiquen el sobrenom de Capadòcia treviñesa aplicat a aquest racó burgalès.
Natura
El riu Ayuda, anomenat Ihuda en euskera, neix als Montes de Vitoria, prop d'Oquina, i és afluent del Zadorra, que al seu torn tributa a l'Ebre. La seva major bellesa s'amaga al congost que excava de sud a nord entre les localitats d'Oquina i Sáseta, amb l'aspecte típic d'un riu de muntanya cantàbric entre fagedes i boscos variats; hi destaca la cascada de Rodavieja. El congost travessa el Condado de Treviño, enclavat a la província de Burgos i limítrof amb Àlaba, abans que el riu surti a una zona més plana a Urarte, topònim basc que significa 'entre aigües'. A les seves parets s'obren els eremitoris rupestres i sobre elles nien rapinyaires que cacen sobre els camps de cereal del comtat.
Natura
Les muntanyes del sud-est de l'enclavament enllacen amb el parc natural d'Izki, que atresora la major massa contínua de roure reboll d'Europa; a la tardor el rebollar tenyeix d'ocre tot el vessant del comtat.