Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Arraia-Maeztu

Què veure i què fer a Arraia-Maeztu (Cuadrilla de Campezo-Montaña Alavesa, Álava): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 2 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Arraia-Maeztu és cada lloc

Parque Natural de Izki 5,4 km

Pobles a prop de Arraia-Maeztu

Què veure a Campezo/Kanpezu 8,8 km · 8 llocs
Què veure a Iruraiz-Gauna 9,5 km · 4 llocs
Què veure a Harana/Valle de Arana 11 km · 8 llocs
Què veure a Genevilla 12 km · 1 lloc
Què veure a Marañón 12 km · 1 lloc
Què veure a Alegría-Dulantzi 13 km · 8 llocs
Què veure a Cabredo 13 km · 1 lloc
Què veure a Agurain/Salvatierra 13 km · 10 llocs

Espanya › País Basc › Álava › Cuadrilla de Campezo-Montaña Alavesa › Arraia-Maeztu

Què veure i què fer a Arraia-Maeztu

Arraia-Maeztu
Poble
Municipi de 812 habitants (2025) i baixa densitat (6,6 hab/km²), format per 16 pobles organitzats en 10 concejos, entre ells el Real Valle de Laminoria (sis llogarets amb centre a Cicujano). Va néixer el 1958 de la fusió de tres municipis sota el nom de Maestu, i va adoptar la seva denominació actual, Arraia-Maeztu, el 1987. Maeztu, la seva capital, aplega prop de la meitat de la població.
Muralla y recinto amurallado de Corres
Monument
Corres (Korres), concejo d'Arraia-Maeztu dins del Parc Natural d'Izki, conserva el traçat de la seva antiga fortalesa i muralla medieval, de la qual queden llenços i vestigis del castell. Va rebre furs d'Alfons X el Savi el 3 de febrer de 1256. És l'únic nucli de població dins dels límits del parc natural.
Parque Natural de Izki
Natura
Declarat parc natural el 1998 (Decret 65/1998), s'estén per 9.143 hectàrees repartides entre Arraia-Maeztu, Bernedo i Campezo. Alberga la major reserva europea de reboll (Quercus pyrenaica) i la major concentració de bedolls d'Àlaba. El seu cim més alt és el mont Kapildui (1.177 m), refugi d'àguila reial, falcó pelegrí, trencalòs i voltor.
Despoblados históricos de Arraia-Maeztu
Fita
El municipi conserva memòria documental de diversos despoblats: Aizpilleta, Atauri de Yuso, Bahanesta, Donas, Gesalba, Igoroin, Kerrianu, Luzcando (despoblat a finals del segle XIX), Oquerruri, Santa Pía, Villaverde i Zalmadura, testimoni del buidatge progressiu dels petits nuclis de la Montaña Alavesa.
La fusión municipal de 1958
Fita
El municipi actual va néixer el 1958 de la unió dels antics municipis d'Apellániz, Arraya i Laminoria (aquest últim format al seu torn per sis aldees: Alecha, Arenaza, Cicujano, Ibisate, Leorza i Musitu). Es va dir primer "Maestu" i va adoptar el nom compost "Arraia-Maeztu" el 1987.
Trufa negra de la Montaña Alavesa
Gastronomia
La Montaña Alavesa és, juntament amb Rioja Alavesa i els Valles Alaveses, una de les comarques tuferes del País Basc; s'hi va instal·lar un centre de recepció, classificació i comercialització de la tòfona negra (Tuber melanosporum), que es recol·lecta entre desembre i març. La presentació anual de la campanya de la tòfona alavesa se celebra al restaurant Izki de Maeztu.
Fiesta de la Cruz del Pañuelo
Activitat
Se celebra a Maeztu el primer cap de setmana de maig amb una romeria fins a una creu situada als afores del poble. El programa inclou concurs de bestiar, fira d'artesania amb productes típics (mongeta pinta d'Àlaba, mel, rebosteria), concurs gastronòmic i exhibició d'esport rural i pilota.