Poble
Oímbra és un municipi de la província d'Ourense, a la comarca de Verín, al límit amb Portugal. Té uns 1.690 habitants i la seva economia descansa en l'agricultura i la ramaderia, amb el pebrot blanc com a producte estrella, emparat per una indicació geogràfica protegida i celebrat en una fira d'exaltació el primer cap de setmana d'agost. És l'ajuntament gallec amb més concentració de trulls rupestres, que es poden recórrer en una ruta senyalitzada, entre ells el celler rehabilitat d'Adega-Lagar das Barrocas; conserva també l'església de Santa María de Oímbra, d'origen romànic tot i que molt reformada al segle XVII. La seva festa més coneguda és l'Entroido de Oímbra, un dels carnavals més importants de Galícia.
Monument
Residència noble datada el 1786 i ampliada diverses vegades en aquest mateix segle, amb escuts heràldics a la façana i una capella barroca on es conserven els sepulcres de la família Yáñez de Lugo.
Monument
D'origen romànic, va ser reformada a fons el 1634; a la seva capella barroca s'obre la cripta de Juan Yáñez de Lugo, i al mateix concello s'alça el cruceiro de San Cibrao, del 1754, amb escenes de la Passió.
Curiositat
El concello reuneix la concentració més gran de trulls excavats a la roca de tota Galícia, amb rutes senyalitzades entre ells; al costat d'un s'hi va restaurar l'adega-lagar das Barrocas, de tres alçades i amb cambres subterrànies.
Curiositat
A Videferre es conserva un edifici de carreus que llueix l'escut del Sant Ofici, record dels tribunals inquisitorials que van actuar en aquesta franja fronterera entre els segles XV i XVII.
Natura
El Támega articula el municipi i al seu marge oriental s'hi va assentar Coelobriga, poblat romà pròxim al nucli actual; la vall sosté cereal, patata, horta, fruiters i oliverars recuperats els darrers anys.
Activitat
Festa gastronòmica declarada d'interès turístic gallec que se celebra a Oímbra, a la comarca de Verín, cada primer diumenge d'agost des de la seva primera edició el 1997, quan va néixer com a festeig popular fins a reunir una mitjana de 4000 visitants. Gira al voltant del pebrot blanc d'Oímbra, collit verd en un estat de maduració intermèdia i emparat per una Indicació Geogràfica Protegida, de sabor dolç i sense picant per la seva absència de capsaïcina. Se celebra a la Carballeira, al costat de la Casa do Concello, amb música folklòrica, fira agrícola i jocs infantils. El seu moment central és el dinar popular, en què se serveix el pebrot farcit o fregit juntament amb carns i pop, i un concurs que valora la creativitat dels plats elaborats amb aquest ingredient.
Monument
Temple del segle XVIII a la parròquia de Bousés, el de més mida del concello d'Oímbra; s'aixeca en una vall fronterera esquitxada de trulls excavats a la roca i cellers tradicionals.
Monument
Creu de pedra situada a la part oest de la parròquia de San Cibrao, al concello d'Oímbra, comarca de Verín, a tot just 500 metres de la frontera amb Portugal. A la base, treballada en granit, es conserva la inscripció que data l'obra: «Esta obra mandouna facer Francisco Crespo, año 1754». Amb els instruments de la Passió esculpits al capitell, està considerada una de les peces més importants de la diòcesi d'Ourense.
Natura
Elevació d'uns 400 metres sobre la vall del Támega a la qual es va traslladar la població al segle VI després de la destrucció dels assentaments de la plana; sobre ella s'assenta el nucli d'Oímbra.
Curiositat
Celler de tres altures rehabilitat a Oímbra, concello que reuneix la concentració més gran de trulls rupestres de Galícia, piles excavades a la roca on es trepitjava el raïm des d'època antiga.
Fita
Una incursió portuguesa durant la Guerra de Restauració va arrasar i va incendiar la torre que defensava la vila; el conflicte de frontera marcaria la vall fins al tractat de Lisboa de 1668.
Fita
L'exèrcit del marquès de la Romana va creuar el 1809 aquestes terres frontereres en el seu replegament davant de l'avanç francès; dos mesos després les tropes de Soult serien derrotades a l'altra banda de la ratlla, a Amarante.
Gastronomia
L'olivar de la vall del Támega, el conreu del qual es remunta a època romana, va estar a punt de desaparèixer a mitjan segle XX i avui es recupera; el seu oli conviu amb el pebrot blanc, l'altre producte local.