Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Coirós

Què veure i què fer a Coirós (Betanzos, la Corunya): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 3 Natura

A quina distància del centre de Coirós és cada lloc

Església de Santa María de Ois 2,7 km
Muntanya de o Gato 7,3 km

Pobles a prop de Coirós

Què veure a Paderne 4,7 km · 7 llocs
Què veure a Betanzos 6,3 km · 17 llocs
Què veure a Irixoa 9,2 km · 4 llocs
Què veure a Oza-Cesuras 9,8 km · 4 llocs
Què veure a Aranga 11 km · 6 llocs
Què veure a Bergondo 11 km · 7 llocs
Què veure a Abegondo 12 km · 6 llocs
Què veure a Monfero 12 km · 14 llocs

Espanya › Galícia › la Corunya › Betanzos › Coirós

Què veure i què fer a Coirós

Coirós
Poble
Coirós és un municipi de la comarca de Betanzos, a A Coruña, situat en un esglaó de transició entre la meseta lucense i les Mariñas coruñeses, entre els rius Mandeo, límit al nord, i Mendo, al sud; té uns 1.950 habitants en sis parròquies. El territori va estar poblat des de la cultura castrexa, i a A Espenuca hi va haver després un cenobi paleocristià destruït al segle V, al costat de vestigis romans. Allà s'alçava el castell de la Speluncan, donat el 1130 a l'arquebisbe de Santiago, de l'època del qual data l'església de Santa Eulalia de la Espenuca, documentada ja el 881. El municipi conserva sis esglésies romàniques, entre elles Santiago i Santa María de Ois, i els petròglifs de Pena Furada; del castell da Mota, dels Andrade, amb prou feines queden restes després de les revoltes irmandiñas.
Església de Santa María de Ois
Monument
L'església de Santa María de Ois, d'estil romànic rural, es data el 1183 i dona nom a la parròquia homònima del concello de Coirós, a la vall del Mandeo, que el 2013 comptava amb 454 habitants repartits en dotze entitats de població. El topònim Ois seria un antropònim preromà amb arrel en 'freixo' (freixe), anterior al segle III. És un dels cinc conjunts romànics que conserva aquest petit concello, juntament amb els de Lesa, Colantres i Santiago de Ois, l'atri del qual guarda a més un cruceiro.
Ermita de Santa Baia da Espenuca
Monument
L'ermita de Santa Baia da Espenuca, annexa a l'església de San Xulián de Coirós, és un dels primers exemples d'arquitectura romànica de la península ibèrica, enfilada en un alt rocós sobre la vall del Mandeo. L'església constantiniana va ser destruïda per Leovigild, reconstruïda i consagrada per un bisbe -potser Ildulfo-Félix, entre el 675 i el 688- i refeta i acabada l'1 de març de l'any 881, segons una inscripció conservada. El 1063 va ser incorporada per donació al monestir de San Salvador de Cis. És d'una sola nau petita, amb absis de volta de mig canó i portalada d'arc de mig punt sense motllures; al voltant del temple es conserven sarcòfags de pedra. Documentada així ja al segle IX, és un dels testimonis epigràfics més antics de la comarca de Betanzos.
Paratge de Chelo
Natura
Tram fluvial del Mandeo a la vall de A Espenuca declarat paratge pintoresc pel decret 2646/1972; conserva catorze molins entre verns, freixes i bedolls, i és un dels pocs rius on conviuen salmó, truita i anguila.
Muntanya de o Gato
Natura
El Monte do Gato, amb 512 metres, és un dels cims més alts de la comarca de Betanzos i fa de límit natural entre els concellos d'Aranga, Coirós i Oza-Cesuras. En el seu vessant nord-est, al peu de la muntanya, s'obre el pas natural que comunica A Coruña amb Lugo, per on discorre la carretera N-VI, i a la zona es localitza també la torre de Teodomiro, al costat de diversos camps de mámoas i petròglifs. Cim el més alt del concello, amb àmplies vistes sobre la comarca das Mariñas i la ria de Betanzos, als seus vessants de matoll i bosc es refugien senglars i gats mesquers; un itinerari per a bicicletes, la ruta SM.15 del Plan Mandeo, recorre avui el seu contorn.
El Mandeo al seu pas per O Chelo
Natura
Paratge fluvial on el Mandeo alterna gorgs, ràpids i vells molins sota una densa verneda. És un dels trams més ben conservats del riu que dóna nom a la reserva de la biosfera Mariñas Coruñesas e Terras do Mandeo.