Quadern de bitàcola · 3 indrets

Què veure i què fer a Llutxent

Què veure i què fer a Llutxent (La Vall d'Albaida, València): 3 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Fites històriques

Pobles a prop de Llutxent

Què veure a Benicolet 2,7 km · 2 llocs
Què veure a Quatretonda 4,1 km · 2 llocs
Què veure a Pinet 4,8 km · 2 llocs
Què veure a Montitxelvo/Montichelvo 5,9 km · 1 lloc
Què veure a Terrateig 6,2 km · 2 llocs
Què veure a Almiserà 6,8 km · 1 lloc
Què veure a Aielo de Rugat 6,8 km · 1 lloc
Què veure a Pobla del Duc la 6,8 km · 1 lloc

Espanya › Comunitat Valenciana › València › La Vall d'Albaida › Llutxent

Què veure i què fer a Llutxent

Llutxent
Poble
Llutxent és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida, a la província de València, situat en una conca travessada de nord a sud pel riu de Pinet, entre els contraforts de la serra del Buscarró i la serra Marchuquera, el punt més alt de la qual, el Puig-Agut, arriba als 593 metres. El seu nom prové del llatí, de l'assentament romà Pagu Lucianu que va existir al lloc. Al paratge natural El Surar es conserva la reserva d'alzines sureres més meridional de la Comunitat Valenciana. La tradició situa aquí l'origen del miracle dels Corporals de Daroca, esdevingut el 1239; en aquest paratge els dominics van fundar al segle XV el Monestir del Corpus Christi, la basílica del qual, de gòtic mediterrani, va ser declarada Monumento Nacional (figura de protecció del patrimoni, avui equivalent a Bé d'Interès Cultural) el 1982. Té 2.314 habitants (INE 2025).
El miracle dels Corporals de Daroca
Fita
Segons la tradició, durant una escaramussa contra els musulmans el 1239 el sacerdot va amagar sota uns corporals les hòsties consagrades, que van aparèixer ensangonades. Les relíquies van acabar a Daroca i l'episodi va donar origen al culte local.
El Monestir del Corpus Christi
Fita
Fundat al segle XV per frares dominics a l'indret on se situa el miracle dels Corporales, conserva una basílica de gòtic mediterrani declarada monumento histórico-artístico (Monumento Histórico-Artístico, figura de protecció patrimonial espanyola vigent entre 1931 i 1985) el 1982. Domina el terme des d'un turó a les afores del poble.