Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a Benicolet

Què veure i què fer a Benicolet (La Vall d'Albaida, València): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Curiositats

Pobles a prop de Benicolet

Què veure a Llutxent 2,7 km · 3 llocs
Què veure a Montitxelvo/Montichelvo 3,2 km · 1 lloc
Què veure a Terrateig 3,6 km · 2 llocs
Què veure a Aielo de Rugat 4,2 km · 1 lloc
Què veure a Rugat 4,6 km · 2 llocs
Què veure a Almiserà 5,2 km · 1 lloc
Què veure a Llocnou de Sant Jeroni 5,4 km · 1 lloc
Què veure a Quatretonda 5,7 km · 2 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › La Vall d'Albaida › Benicolet

Què veure i què fer a Benicolet

Benicolet
Poble
Benicolet és un municipi de la Vall d'Albaida d'origen musulmà, situat en una plana al costat del riu Vernisa, al peu d'un turó. Va ser conquerit per Jaume I i cedit el 1258 a Juan de Bardají; el 1609, abans de l'expulsió dels moriscos, l'habitaven 35 famílies morisques, i va integrar després la baronia de Llutxent i el marquesat de Dos Aguas. Viu de l'agricultura, amb oliveres de secà i tarongers i fruiters d'os de regadiu, tot i que en els últims anys l'abandonament de terres ha donat lloc al moviment Preus justos per a la Vall. Conserva l'església parroquial de San Juan Bautista, fundada el 1530, i riuraus, construccions tradicionals per a l'assecatge de la pansa. Té 610 habitants (INE 2025).
Riuraus de Benicolet i Montitxelvo
Curiositat
Construccions rústiques tradicionals, originalment destinades a l'assecatge del raïm passe, característiques del paisatge rural de la Vall d'Albaida. Protegien de la pluja i la humitat els raïms de moscatell posats a assecar, orientats generalment cap al sud, amb un espai obert o secador al davant on el fruit rebia el sol directe; els exemplars més grans arriben a tenir dos cossos amb entre deu i catorze buits o ulls. Van sorgir al segle XIX a l'escalf de l'expansió del cultiu de la pansa, i la primera referència documentada apareix al diccionari geogràfic de Madoz, a mitjan aquella centúria. Des de 2007 l'associació Riuraus Vius en promou la conservació com a patrimoni cultural.