Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Oliva

Què veure i què fer a Oliva (La Safor, València): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Activitats · 3 Fites històriques

Quan anar a Oliva: calendari de festes

Juliol: Moros y Cristianos de Oliva (tercer cap de setmana de juliol)

Pobles a prop de Oliva

Què veure a Piles 2,6 km · 2 llocs
Què veure a Alqueria de la Comtessa (l') 3,4 km · 1 lloc
Què veure a Palmera 3,7 km · 1 lloc
Què veure a Miramar 3,9 km · 1 lloc
Què veure a Rafelcofer 4,2 km · 1 lloc
Què veure a Font d'en Carròs (la) 4,2 km · 5 llocs
Què veure a Bellreguard 4,6 km · 6 llocs
Què veure a Guardamar de la Safor 5,4 km · 3 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › La Safor › Oliva

Què veure i què fer a Oliva

Oliva
Poble
Oliva és un municipi de la comarca de la Safor, a la província de València, al límit amb Alacant, amb 26.813 habitants. El seu nom prové de l'àrab Awraba, alternant en valencià les formes Oriva i Oliva fins que aquesta es va imposar al segle XVI. El terme combina una zona muntanyosa, amb el Puig del Frare com a punt més alt, un pla central d'horta guanyat a antigues zones pantanoses i una franja litoral de 8,8 quilòmetres de platges, en part dins el parc natural del Marjal de Pego-Oliva. El riu Bullent, després de rebre les aigües del Racons, es converteix en el Molinell, que separa Oliva i Dénia abans d'arribar a la Mediterrània. El clima és càlid, amb més de 230 dies l'any de màximes per sobre dels 20 graus. Oliva conserva un nucli històric d'origen musulmà i extenses platges.
Nucli històric d'Oliva
Monument
El casc antic d'Oliva, d'origen musulmà, conserva carrers estrets i sinuosos propis de la trama urbana andalusina. A ponent del nucli primitiu es va desenvolupar des del segle XIII la moreria o barri del Raval, entorn d'una mesquita sobre la qual després es va aixecar l'església de Sant Roc. Avui es distingeixen quatre barris tradicionals -Santa Maria, el més antic i seu de l'església de Santa Maria la Major, Sant Roc, El Pinet i Sant Francesc-. El recinte emmurallat, construït a mitjan segle XV per Serafín de Centelles i ampliat després pel seu nebot Francisco amb el palau comtal, s'obria als portals del Mar, del Molí, del Raval, del Pi i del Carme.
Moros y Cristianos de Oliva
Activitat
Festes de Moros i Cristians d'Oliva (la Safor, València), que se celebren el tercer cap de setmana de juliol en commemoració de les lluites entre cristians i musulmans durant la Reconquesta. La tradició local situa el seu origen al febrer de 1599, quan durant una festa reial a El Molinell es va escenificar un atac de pirates berberiscos que molts olivans consideren la seva primera representació festera. Les festes modernes es documenten des del 2 de maig de 1921, en honor al Santíssim Crist de Sant Roc, amb interrupcions el 1925 pel seu cost i la seva desaparició el 1956; el 1975, per iniciativa de Rafael Boronat i el gremi del metall, dues esquadres van desfilar en la cavalcada de juliol, un èxit que va consolidar la celebració fins avui.
Concessió del comtat d'Oliva
Fita
Alfons el Magnànim va concedir el 1449 el títol de comte d'Oliva a Francesc Gilabert de Centelles. Els Centelles van fortificar la vila a mitjan segle XV i en van ampliar les defenses el 1545, segons les inscripcions conservades; el comtat va acabar unit a la casa de Borja.
Gregori Mayans i Siscar, il·lustrat nascut a Oliva
Fita
Gregori Mayans i Siscar va néixer a Oliva el 1699. Jurista, bibliotecari reial i erudit, va publicar el 1737 la primera biografia de Cervantes i va mantenir correspondència amb mitja Europa, cosa que el va convertir en la figura central de la Il·lustració valenciana.
Aiguat del 3 de novembre de 1987
Fita
El temporal del 3 de novembre de 1987 va deixar a Oliva 817 litres per metre quadrat en vint-i-quatre hores, la precipitació diària més gran registrada a Espanya. El desbordament de barrancs va negar la marjal i les hortes d'Oliva, Gandia i Pego durant dies.