Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Paterna

Què veure i què fer a Paterna (L'Horta Nord, València): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Activitats · 3 Fites històriques

Pobles a prop de Paterna

Què veure a Manises 2 km · 8 llocs
Què veure a Quart de Poblet 2,2 km · 6 llocs
Què veure a Burjassot 2,6 km · 6 llocs
Què veure a Godella 3,1 km · 2 llocs
Què veure a Mislata 3,8 km · 5 llocs
Què veure a Rocafort 4,1 km · 1 lloc
Què veure a Xirivella 4,3 km · 4 llocs
Què veure a Aldaia 4,6 km · 8 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › L'Horta Nord › Paterna

Què veure i què fer a Paterna

Paterna
Poble
Paterna és un municipi de l'Horta Nord, a la vora del Túria, la novena ciutat de la Comunitat Valenciana i la tercera de l'àrea metropolitana, amb 76.019 habitants (INE 2025). D'origen romà, es va convertir en vicus cap al segle III; a l'edat mitjana va destacar per la seva ceràmica, de tradició terrissaire centenària entre els segles XII i XV, de la qual els socarrats són el producte més característic; el 10 d'abril de 1237 Jaume I va entrar al terme i va entregar l'alqueria a Artal de Luna. La decadència ceràmica del segle XVI, agreujada per les Germanies i l'expulsió dels moriscos, va donar pas a una economia agrícola que no es va diversificar fins al 1888, amb el ferrocarril. Conserva la torre àrab, el palau comtal i l'església de Sant Pere. Entre 1939 i 1956 van ser afusellades vora el cementiri 2.237 persones.
Festes de Paterna
Activitat
Paterna celebra la seva festa major l'últim diumenge d'agost, amb desfilades de Moros i Cristians i la Cordà de Paterna, declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional (declaració nacional de festa d'interès turístic) el 2017. La Cordà, d'origen incert encara que documentada des del segle XIX, és una manifestació pirotècnica nocturna d'uns 25 minuts que arrenca a la 1.30 de la matinada, durant la festa del Santíssim Crist de la Fe. Al llarg de 150 metres del carrer Major es pengen coets, coetons i femelletes, fins a sumar cada any uns 70000 coets i 1000 quilos de pólvora. El Coeter Major obre l'acte amb una bengala verda i el tanca una altra de vermella, mentre prop de 350 tiradors i tiradores, protegits amb roba gruixuda i granota de cuir, s'encarreguen d'encendre'ls.
L'entrada de Jaime I a Paterna
Fita
El rei va prendre sense combat el 1237 l'alqueria andalusina i la va lliurar a Artal de Luna; el lloc es va convertir en base propera per al setge de València i segles després passaria a l'infant Enric d'Aragó.
L'auge de la ceràmica de Paterna
Fita
Els terrissers de la vila van ser entre els segles XII i XV un dels grans centres ceràmics de la península, amb la pisa blava i verda i els socarrats, plaques de fang pintades que decoraven els sostres de les cases.
Els afusellaments del cementiri de Paterna
Fita
Vora la tàpia del cementiri van ser executades entre el 1939 i el 1956 més de dues mil dues-centes persones després de la Guerra Civil, prop de la meitat dels afusellats a tota la Comunitat Valenciana; les fosses s'han anat exhumant els darrers anys.