Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Museros

Què veure i què fer a Museros (L'Horta Nord, València): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 3 Activitats · 1 Curiositats

Quan anar a Museros: calendari de festes

Agost: Festes Majors de San Roque de Museros (16 d'agost)
Setembre: Nit Estellés de Museros (setembre)

Pobles a prop de Museros

Què veure a Massamagrell 800 m · 7 llocs
Què veure a Emperador 1,3 km · 1 lloc
Què veure a La Pobla de Farnals 1,8 km · 1 lloc
Què veure a Albalat dels Sorells 2,5 km · 1 lloc
Què veure a Massalfassar 2,7 km · 1 lloc
Què veure a Albuixech 2,7 km · 1 lloc
Què veure a Rafelbunyol 3 km · 7 llocs
Què veure a Foios 3,3 km · 4 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › L'Horta Nord › Museros

Què veure i què fer a Museros

Museros
Poble
Museros és un municipi de la comarca de l'Horta Nord, a la província de València, situat a 11 quilòmetres de la capital i a només 2 de la costa, en un terme pla de 12,45 quilòmetres quadrats; té 6.871 habitants. D'origen musulmà, que li va donar el seu nom actual, la seva torre va ser conquerida per Jaume I el 1235 i donada després a l'Orde de Santiago, que li va atorgar carta pobla a fur de València el 1279. Conserva a més una masia dominica de 1471 que va servir de baluard defensiu durant la Guerra de la Independència. Al seu terme s'han trobat restes de diverses vil·les rústiques romanes i vestigis d'antigues conduccions d'aigua, testimoni d'una ocupació agrícola continuada des d'època romana fins a l'actual horta valenciana.
Festes de Museros
Activitat
Les festes majors de Museros, a la comarca valenciana de l'Horta Nord, estan dedicades a Sant Roc i se celebren el 16 d'agost. Dins dels festejos destaca el 14 d'agost, dia gran dedicat al toro brau: la jornada arrenca amb un encierro al matí, segueix a la tarda amb la solta de diversos toros de ramaderies importants i culmina a la nit amb el tradicional toro embolat, organitzat cada nit de la setmana taurina per una ramaderia diferent. La tradició local inclou també toros embolats i solta de vaquetes.
Església Parroquial de l'Assumpció de Museros
Monument
Església parroquial de Museros, a la comarca de l'Horta Nord valenciana, completada el 1734, amb una sola nau i capelles laterals decorades amb rajola valenciana. Està catalogada com a Bien de Relevancia Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit autonòmic al País Valencià) segons la Llei del Patrimoni Cultural Valencià. Al costat de la façana principal s'alça un campanar de planta quadrada que conserva un conjunt de campanes característic de la comarca: la major, de 1983, està dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció; la mitjana, refosa el 1969, honra Sant Roc, patró del poble; i la més petita data de 1917.
Ermita de San Roque de Museros
Monument
L'ermita de San Roque de Museros, de construcció senzilla a l'estil de les esglésies de conquesta, ja existia al segle XVI, tot i que data de 1542; està catalogada com a Bien de Relevancia Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit autonòmic al País Valencià). El seu campanar d'espadanya, de rajola pintada de blanc i decorat amb pilastres toscanes aparellades i dos petits obeliscs als costats, és obra barroca del segle XVIII. Conserva una sola campana, fosa el 1944 i dedicada a la Sagrada Família.
Masia de Sant Onofre de Museros
Monument
Edifici dominic de 1471 a Museros, que va servir de baluard defensiu durant la Guerra del Francès. Va funcionar com a convent de frares dominics fins al segle XVIII. A partir de 1811 va tenir un paper destacat en la guerra, ja que va ser el reducte des del qual els veïns es van defensar dels atacs de les tropes del general Suchet; l'estructura va quedar destrossada després de la batalla, la qual cosa va obligar l'orde dominicà a abandonar Museros definitivament.
Conquesta de la torre de Museros per Jaume I
Curiositat
La torre de Museros va ser conquerida per Jaume I el 1235 i va rebre carta pobla el 1279 de mans de l'Orde de Santiago. Després de la conquesta, la torre va ser donada a aquest orde militar, que va atorgar la carta pobla a fur de València aquell mateix any. El 1553 l'Orde de Santiago va concedir una nova carta pobla al municipi, tot i que es va reservar per a si mateix el castell, els forns i l'església. La conquesta va marcar la transició de Museros, el nom del qual té origen en els segles de domini musulmà previs, cap a la repoblació cristiana.
Festes Majors de San Roque de Museros
Activitat
Les Festes Majors de San Roque de Museros són les festes patronals del municipi, a la comarca de l'Horta Nord, amb bous embolats i solta de vaquilles, i són entre les processons més multitudinàries de la comarca. Se celebren entorn del 16 d'agost, amb el 14 com a jornada del bou: comencen amb un encierro i continuen amb la solta de diversos bous d'importants ramaderies i el tradicional bou embolat, que cada nit de la setmana taurina organitza una ramaderia diferent. L'endemà es disputa un concurs de recortes amb recortadors del poble, i la festa es tanca amb una discomòbil organitzada per l'ajuntament.
Nit Estellés de Museros
Activitat
Celebració poètica a l'aire lliure de Museros (l'Horta Nord, València), coneguda com a Festa Estellés o Sopar Estellés, que se celebra un divendres a la nit durant la segona quinzena de setembre. Aquella nit els veïns de Museros reciten poemes de l'escriptor de Burjassot Vicent Andrés i Estellés, així com altres textos escrits en valencià. Forma part de les festes civils i de cultura laica del municipi, diferenciades de les celebracions religioses tradicionals, i reivindica la lírica, l'alta cultura, la llengua i la identitat valencianes.