Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Massamagrell

Què veure i què fer a Massamagrell (L'Horta Nord, València): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 2 Activitats · 1 Curiositats

Quan anar a Massamagrell: calendari de festes

Març: Falles de Massamagrell (març)

A quina distància del centre de Massamagrell és cada lloc

Pobles a prop de Massamagrell

Què veure a Museros 800 m · 8 llocs
Què veure a La Pobla de Farnals 1,1 km · 1 lloc
Què veure a Emperador 1,8 km · 1 lloc
Què veure a Massalfassar 2,6 km · 1 lloc
Què veure a Rafelbunyol 2,6 km · 7 llocs
Què veure a Albuixech 2,8 km · 1 lloc
Què veure a Albalat dels Sorells 3,1 km · 1 lloc
Què veure a El Puig 3,2 km · 5 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › L'Horta Nord › Massamagrell

Què veure i què fer a Massamagrell

Massamagrell
Poble
Massamagrell és un municipi de la província de València, a la comarca de l'Horta Nord, a 15 quilòmetres de la capital, amb 17.566 habitants (INE 2025). D'origen andalusí, va ser una alqueria que després de la conquesta cristiana va rebre carta pobla el 1271 sota el domini de l'Orde de Calatrava; el 1646 comptava amb només 500 habitants, xifra que havia crescut fins a 2.852 cap al 1897. Conserva un convent caputxí fundat el 1596 i una església neoclàssica de 1797 de façana rococó. Un monument de 1954 recorda el Pare Lluís Amigó, fundador al poble de les Terciàries Caputxines.
Festes de Massamagrell
Activitat
Les Falles de Massamagrell, a la comarca de l'Horta Nord, reuneixen set comissions falleres (plaça Immaculada, el Tro, Les Casetes, l'Amistat, Rei en Jaume, la Raval i Mas de Grell) i més de 2.000 fallers i falleres, la qual cosa les converteix en una de les cites festives més multitudinàries del municipi. Se celebren durant el mes de març amb passacarrers, mascletàs, castells de focs artificials i l'Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, i culminen la nit de Sant Josep amb la tradicional cremà, en què es cremen els monuments fallers.
Església de San Juan Evangelista de Massamagrell
Monument
Església parroquial situada a la Plaza de la Constitución de Massamagrell, a la comarca de l'Horta Nord, el temple de la qual data de 1797, en ple segle XVIII. Compta amb una torre barroca de planta quadrada de 47,5 metres d'alçada fins a la punta, amb remat de decoració clàssica i pilastres d'estil dòric als arcs semicirculars, i acull cinc campanes conegudes com el Cimbolet, la Marina, la Valenciana, la Secana i la Saguntina. El sacerdot i pintor Joan Celda de la Visitació, titular de la parròquia entre 1980 i 1995, va deixar mostra de la seva obra a les parets del temple. L'edifici té la condició de Bien de Relevancia Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit autonòmic al País Valencià).
Convent de la Magdalena de Massamagrell
Monument
El convent de la Magdalena, o dels Caputxins, de Massamagrell (València) va ser fundat el 1596 pel patriarca Sant Joan de Ribera sobre l'antiga ermita de la Magdalena, del segle XV, al voltant de la qual es va aixecar després el conjunt conventual. El 1665 el pintor Jeroni Jacint Espinosa va realitzar per als caputxins la seva obra més important, L'última comunió de la Magdalena, avui al Museu de Belles Arts de València, de la qual al presbiteri es conserva una còpia. El claustre de la cisterna, de la segona meitat del segle XVIII, és un quadrat irregular amb galeria coberta de volta d'aresta, i al seu pati central hi ha una imatge de la Immaculada de fang cuit posterior a 1939. El cementiri, de 1883, acull una senzilla capella.
Monument al Pare Luis Amigó
Monument
Escultura de José Esteve Edo dedicada al pare Luis Amigó, fundador del Convent de Caputxines Terciàries de Massamagrell, inaugurada el 17 d'octubre de 1954 a la Plaza de la Constitución del poble on va néixer. L'obra representa el pare Luis al costat de dos nens i una nena. Frare caputxí nascut a Massamagrell el 1854 i mort a Godella el 1934, va fundar diverses congregacions religioses i va dedicar la seva vida al treball teològic i pastoral en diversos punts d'Espanya.
Carta pobla de Massamagrell de 1271
Curiositat
Massamagrell va rebre la seva carta pobla el 1271 sota l'Orde de Calatrava, que aleshores tenia el domini del lloc. Abans, el 1238, el rei Jaume I ja havia concedit l'assentament a diversos particulars després de la conquesta. El 1392 la Corona va cedir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família del qual va adquirir després els drets de l'Orde de Calatrava el 1426 i la jurisdicció criminal el 1437.
Falles de Massamagrell
Activitat
Les Falles de Massamagrell se celebren al març, organitzades per set comissions falleres -plaza Inmaculada, el Tro, Les Casetes, L'Amistat, Rei en Jaume, la Raval i Mas de Grell- que reuneixen més de 2.000 fallers i falleres. Els actes inclouen desfilades amb vestits tradicionals, mascletàs, castells de focs artificials, cercaviles i l'Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats. La festa culmina la nit de Sant Josep amb la cremà, en què els set monuments fallers són reduïts a cendres.