Poble
Llíria és la capital de la comarca d'El Camp de Túria, a la segona corona metropolitana de València, amb 25.333 habitants (INE 2025), assentada sobre l'antiga ciutat ibèrica d'Edeta, capital de l'Edetània, el jaciment del qual, el Tossal de Sant Miquel, es conserva a uns 500 metres del nucli històric. El mateix topònim procedeix de l'àrab Lyria, que al seu torn derivaria del nom ibèric Leiría; durant l'edat mitjana, l'actual Vila Vella va ser una medina islàmica amb aquest nom. El terme s'estén pel peu de mont fins a la marge esquerra del riu Túria, regat també per la font de San Vicente, que abasteix l'horta des d'època romana. El 2019 va ser declarada Ciutat Creativa de la Música per la Unesco.
Natura
Restes d'Edeta, una de les ciutats ibèriques més importants, capital de l'Edetània, que al segle I aC s'estenia des del Xúquer fins al Palància. Ha proporcionat la millor col·lecció de ceràmica pintada de la cultura ibèrica, amb peces com el Vas dels Guerrers.
Activitat
Llíria celebra les seves festes majors en honor de San Miguel Arcángel, el 29 de setembre, amb la baixada del sant el dia 28 i la pujada el 30; també festeja San Vicente Ferrer el primer dilluns després de Pasqua, amb mercat medieval, i la Purísima i el Remedio a finals d'agost i principis de setembre.
Monument
Museu situat a la part alta de la Vila Vella de Llíria, fundat el 1997 sobre les ruïnes de l'antiga alcassaba islàmica i el castell cristià medieval, en un edifici dissenyat pels arquitectes Gemma Casany i Ignacio Docavo. Reuneix una important col·lecció arqueològica ibèrica, romana i medieval: ceràmica ibèrica de les excavacions del Tosal de San Miguel, amb vasos de decoració epigràfica i figurada; un dels tresors de denaris més importants de tota la Hispània romana, amb unes 6000 monedes de plata, i la reconstrucció d'un thermopolium o taverna romana; i, del període medieval, ceràmica dels segles XIV i XV juntament amb dues pintures sobre taula de l'església de la Sangre.
Monument
Els mausoleus romans de Liria, protegits com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1990, es troben al carrer San Vicente de la ciutat, dins la necròpolis de l'antiga Edeta, la ciutat ibero-romana sobre la qual s'assenta Liria. Es tracta de tres edificis de planta rectangular, formats cadascun per una base esglaonada, un podi i una cambra funerària on es feia la cremació dels difunts. A principis del segle XXI van quedar integrats dins un edifici d'habitatges, però van ser recuperats i avui es poden visitar, com un dels conjunts funeraris romans més ben conservats que es coneixen.
Activitat
Els Moros i Cristians de Llíria (València) se celebren entre finals d'agost i principis de setembre, dins de les festes de la Purísima i del Remedio, herència respectivament dels franciscans i els trinitaris. El programa inclou desfilades de moros i cristians, cavalcades, bous al carrer i gegants i capgrossos, entre altres actes tradicionals.
Monument
Complex termal i santuari endevinatori romà d'uns 3.600 m², amb banys diferenciats per a homes i dones alimentats pel brollador de Sant Vicent, descobert sota el nucli de Llíria, l'antiga Edeta.
Monument
Monestir de fundació reial per Jaume II al tossal de Sant Miquel, reformat per Martí l'Humà el 1406 i amb església rococó construïda entre 1756 i 1774; continua sent un centre actiu de culte i de peregrinació local.
Fita
La gran ciutat ibèrica edetana, que dominava des del seu turó un ampli territori, va ser arrasada l'any 76 aC durant les guerres civils romanes; els seus habitants van baixar després a la plana i van aixecar l'Edeta-Lauro romana.
Fita
La vila musulmana de Lyria va caure en mans cristianes el mateix any que València; la repoblació amb colons arribats del nord es va organitzar cap al 1248 i 1249, sobre el caseriu de l'actual Vila Vella.
Fita
Acabada la Guerra de Successió al seu favor, Felip V va crear el 1707 el ducat de Llíria i el va concedir al duc de Berwick, el general que havia manat les seves tropes; el títol va quedar unit després a la casa d'Alba.
Fita
La UNESCO va incorporar el 2019 la ciutat a la seva xarxa de ciutats creatives per la música, reconeixement d'una tradició bandística que manté dues societats musicals centenàries i milers de músics en un municipi petit.