Poble
La Pobla de Vallbona és un municipi d'El Camp de Túria, a València, a la subcomarca de La Vallbona, el nom de la qual —'vall bona'— al·ludeix a la fecunditat del paratge, regat pel Túria a través de les sèquies de l'Alguacil, Campés, Primera, Major i la Nova. Es va fundar poc després de la conquesta cristiana, al segle XIII, en terrenys de la vila musulmana de Benaguasil, amb traçat en quadrícula sobre el camí que la unia amb L'Eliana, i es va poblar de cristians per contrarestar la majoria musulmana de l'entorn; a finals del XVI tenia unes 150 famílies. Conserva un aljub medieval al costat de la Casa Gran, un museu etnològic en una antiga almàssera i celler, i el jaciment de La Covatella, camí ibero-romà amb petjades de rodes de carro a la roca. Té 27.471 habitants.
Activitat
La Pobla de Vallbona celebra San Sebastián els dies 20 i 21 de gener, amb missa solemne i focs artificials, i la Virgen del Rosario els dies 6 i 7 d'octubre, amb trasllat de la imatge des de la seva ermita i desfilada de les reines de festes.
Monument
Conjunt patrimonial de La Pobla de Vallbona format per un aljub medieval i la Casa Gran, testimoni de l'evolució històrica del municipi. La Casa Gran, propietat de l'ajuntament, va ser rehabilitada mitjançant diverses subvencions i projectes de formació amb l'objectiu d'instal·lar-hi un museu etnològic; avui acull una col·lecció de caràcter etnogràfic presentada com un habitatge tradicional.
Monument
L'església de Sant Jaume Apòstol va ser el primer temple que es va aixecar a La Pobla de Vallbona, pocs anys després de la fundació del poble el 1304, tot i que no es coneix amb exactitud la data de construcció. S'hi distingeixen tres grans etapes: una primera edificació petita, d'estil gòtic i decorada amb pintures del segle XV, que ocupava aproximadament el que avui és la nau central, d'uns 23 metres de llarg per 10 d'ample; una segona, a partir del segle XVII, en què es van afegir capelles barroques; i una tercera, ja en època recent, amb noves capelles, un creuer, una cúpula neoclàssica d'ordre corinti i una torre campanar de base hexagonal. És un dels principals edificis religiosos de la comarca d'El Camp de Túria.
Natura
La Manguilla, al nord del terme de La Pobla de Vallbona, juntament amb altres paratges com la Lloma Larga o els Aljubs, està catalogada com a Paisatge Natural Municipal dins del patrimoni natural del municipi, a la comarca del Camp de Túria.
Natura
Punt més elevat del terme de La Pobla de Vallbona, amb vistes panoràmiques sobre la comarca d'El Camp de Túria. El turó del Tos Pelat, de 225 metres sobre el nivell del mar, se situa al límit municipal amb Llíria i Olocau i s'alça sobre el Pla dels Aljups, una plana de sediments quaternaris que ocupa el sector nord del terme. Forma la unitat de relleu septentrional de l'estructura topogràfica del municipi, dividida en tres zones.
Activitat
Festes de La Pobla de Vallbona celebrades de mitjan juliol a mitjan agost, amb sopars populars, revetlles i activitats familiars. Dins d'aquest període estiuenc s'emmarca la Setmana Cultural, de l'1 al 15 d'agost, amb exposicions, teatre, mercats medievals, tallers, cursos, conferències i concerts.
Monument
L'ermita de Sant Sebastià, construïda a finals del segle XIX i catalogada com a Bien de Relevancia Local (figura de protecció patrimonial autonòmica, per sota del Bien de Interés Cultural), està situada vora el Calvario que presideix una plaça amb una font dedicada al sant màrtir, un dels enclavaments religiosos històrics del nucli urbà de La Pobla de Vallbona. Orientada d'est a oest, té la porta d'entrada, de fusta, al costat sud, i al seu costat la casa de l'ermità. A l'altar major, sobre la taula de sacrificis, es conserva una pintura mural de Sant Sebastià lligat a un arbre, obra del pintor decorador Benjamín Biot, nascut a Meliana, realitzada el 1945. Des de temps immemorials, cada 20 de gener té lloc la Pujà del Sant, la pujada de la imatge del sant a l'ermita.
Natura
El jaciment rep el nom de l'aqüeducte de La Covatella, un sistema de canalització que l'historiador Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano va identificar com una única obra de regadiu que discorre entre Benaguasil i Villamarchante i travessa els termes de La Pobla de Vallbona, l'Eliana, Paterna i Godella fins a les rodalies de Sagunt, prenent el nom d'una zona de Godella on es van trobar les primeres restes. A La Pobla de Vallbona, el tram catalogat com a patrimoni arqueològic protegit es localitza vora l'aparcament del centro comercial El Osito.
Monument
El Museu Etnològic de La Pobla de Vallbona ocupa la Casa Gran, una casa senyorial del segle XVIII de 498 metres quadrats que va pertànyer a la família de grans propietaris agrícoles Iranzo Benedito-Mata Mañez. L'Ajuntament la va adquirir el 1998, en estat ruïnós, i la va restaurar amb la col·laboració dels veïns, l'Associació d'Amics del Museu i la Diputació de València, convertint-la en la seu del primer museu del municipi. La casa, de dues plantes, conserva les dependències annexes a l'explotació agrícola: celler, molí, trulls i una botiga on es venien l'oli i el vi elaborats a la mateixa finca, al voltant d'un ampli pati interior amb pou. Avui reuneix eines, oficis i la memòria agrícola tradicional del poble.
Fita
La pobla, fundada al segle XIII després de la conquesta amb pobladors exclusivament cristians davant de la majoria musulmana de Benaguasil, va rebre un traçat en quadrícula sobre el camí que unia Benaguasil amb l'Eliana.