Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Almenara

Què veure i què fer a Almenara (La Plana Baixa, Castelló): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Almenara és cada lloc

Castell de Almenara 600 m
Marjal de Almenara 3 km

Pobles a prop de Almenara

Què veure a La Llosa 2,4 km · 1 lloc
Què veure a Benavites 3,1 km · 3 llocs
Què veure a Quartell 3,7 km · 8 llocs
Què veure a Quart de les Valls 4,3 km · 3 llocs
Què veure a Faura 4,5 km · 7 llocs
Què veure a Chilches/Xilxes 4,6 km · 1 lloc
Què veure a Benifairó de les Valls 4,6 km · 5 llocs
Què veure a La Vall d'Uixó 7,8 km · 8 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › Castelló › La Plana Baixa › Almenara

Què veure i què fer a Almenara

Almenara
Poble
Almenara és un municipi de la Plana Baixa, a la província de Castelló, dominat pel seu castell musulmà del segle X, amb 6.813 habitants. El nom prové de l'àrab al-manara, el far o la talaia, en referència a les torres àrabs del turó del Castell des de les quals s'encenien focs com a avís. El terme, pla al sud i a l'est i més accidentat al nord i a l'oest, on s'alça la Muntanya de la Frontera, s'estén entre la Plana i la vall de Segó, amb una costa arenosa de més de tres quilòmetres darrere la qual s'estén el marjal, dedicat al cultiu de l'arròs des de mitjan segle XIX. Al turó del castell s'hi han trobat un poblat i una necròpolis ibèrics, i altres jaciments donen testimoni d'una intensa romanització de la zona, vinculada a la veïna Sagunt.
Castell de Almenara
Monument
Fortalesa musulmana del segle X alçada sobre restes romanes en un turó de 175 metres, amb dues torres conegudes com L'Agüelet i L'Agüeleta. El seu nom, Al-manara, significa far o talaia, per la seva funció a la frontera entre les taifes de València i Tortosa; les primeres referències escrites són del segle XI i el 1238 va ser conquerida per Jaume I i incorporada al Regne d'Aragó, episodi recollit al Llibre dels feits. De planta irregular i tres recintes, el castell superior ocupa una plataforma de 4.000 metres quadrats i conserva un aljub i les restes d'una mesquita. La torre Bergamuza va ser reedificada entre 1862 i 1865 amb pedres de l'enderrocat convent de Dominics, com a torre de comunicacions. Declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1985, apareix esmentat al Cantar de Mío Cid.
Marjal de Almenara
Natura
El marjal d'Almenara és un aiguamoll protegit inclòs a la Xarxa Natura 2000 i al Catàleg de Zones Humides de la Generalitat Valenciana, dins del grup d'albuferes i marjals litorals. Té 1.550 hectàrees i, el 2017, una superfície de 1.473,9 hectàrees va ser declarada lloc Ramsar. S'estén entre el sud de la província de Castelló i el nord de la de València, a les comarques de la Plana Baixa i el Camp de Morvedre, i abasta part dels termes de Xilxes, La Llosa, Almenara, Sagunt, Benavites i Quartell. En el seu paisatge costaner conviuen hàbitats molt variats, entre ells estanys amb vegetació hidròfita, torberes calcàries i pasturatges i estepes salines mediterrànies.
Festes de Almenara
Activitat
Almenara celebra la seva festa patronal l'últim dissabte de setembre en honor de Nuestra Señora del Buen Suceso i San Roque, a més de festes de San Roque a l'agost a la platja i de San Antonio al gener amb foguera veïnal i benedicció d'animals.
La batalla d'Almenara
Fita
L'exèrcit del virrei, comandat pel duc de Sogorb, va derrotar el 1521 uns sis mil agermanats de València i Morvedre; amb més de dos mil baixes, la revolta va perdre definitivament el nord del regne. La batalla, també anomenada de Morvedre, es va lliurar el 18 de juliol a la partida de Montíber, prop de l'actual carretera nacional 340: el campament reialista era a Almenara i el dels agermanats, a Sagunt. La revolta de les Germanies havia arrencat anys abans de les tensions gremials contra l'oligarquia urbana valenciana, i va tenir en Joan Llorenç el seu ideòleg i fundador, sota l'impuls del qual els gremis van arribar a formar una junta de tretze síndics per governar la ciutat de València.
All i pebre d'anguila
Gastronomia
Les anguiles capturades als canals de la marjal es guisen amb patata, pebre roig, nyora i molt all, en una cassola de fang; és el plat clàssic dels pobles d'aiguamoll d'aquesta franja litoral.