Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Rivas-Vaciamadrid

Què veure i què fer a Rivas-Vaciamadrid (Área Metropolitana, Madrid): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Natura · 1 Activitats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Rivas-Vaciamadrid és cada lloc

Llacuna de el Campillo 2,5 km
Parc Regional del Sud-est 6,4 km

Pobles a prop de Rivas-Vaciamadrid

Espanya › Comunitat de Madrid › Área Metropolitana › Rivas-Vaciamadrid

Què veure i què fer a Rivas-Vaciamadrid

Rivas-Vaciamadrid
Poble
Rivas-Vaciamadrid, a 16 km de Madrid, ha passat de 653 veïns el 1981 a uns 103.000. La vila de Rivas va ser fundada cap al 1100 pel capità quinyoner segovià Guillermo de Ribas; el 1845 va incorporar Vaciamadrid, nom que procedeix de l'àrab Faḥṣ Maŷrit, «camp de Madrid», pels conreus que en època andalusina proveïen la capital. Els seus dos pobles van quedar arrasats al front del Jarama durant la guerra civil i es van reconstruir com un únic nucli el 1954, ja amb el nom actual. Tres quartes parts del seu terme estan avui al Parc Regional del Sud-est, on conflueixen el Jarama i el Manzanares entre talussos de guix i llacunes de graveres amb una colònia de cigonyes. Els barris de Covibar i Pablo Iglesias, de cooperatives obreres, van donar a Rivas fama de «cinturó roig».
Llacuna de el Campillo
Natura
Làmina d'aigua d'unes 35 hectàrees i uns quatre quilòmetres de diàmetre, situada al parc regional del Sureste, a Rivas-Vaciamadrid (Madrid), nascuda de les graveres que es van explotar a la vega del Jarama als anys seixanta i setanta en excavar-se per sota del nivell freàtic; després del cessament de l'activitat i la restauració de l'entorn, és avui la segona llacuna en extensió del parc, després de la d'El Porcal. Al seu costat passava el traçat de l'antic ferrocarril del Tajuña, inaugurat el 1886 i clausurat el 1997, pel qual avui circula el Tren de Arganda, un servei turístic amb material ferroviari històric entre l'estació de La Poveda i un apartador al costat de la llacuna, on hi ha també un centre d'interpretació de la natura.
Parc Regional del Sud-est
Natura
Declarat el 1994 al voltant dels cursos baixos del Manzanares i el Jarama, aquest parc regional suma 31.552 hectàrees repartides per setze municipis de la Comunitat de Madrid, entre ells Rivas-Vaciamadrid, Arganda del Rey, San Martín de la Vega i Getafe, i protegeix talussos i cingles guixencs, planes cerealistes, boscos de ribera i riberes fluvials i nombrosos aiguamolls i llacunes nascuts d'antigues graveres. Un dels seus enclavaments més emblemàtics són els Cerros de la Marañosa, amb una alçada màxima de 698 metres; la zona conserva també jaciments arqueològics i paleontològics.
Trinxeres de la batalla del Jarama
Activitat
Al Cerro del Telégrafo i als cingles del Jarama es conserven fortins, parapets, pous de tirador i llocs d'observació de la batalla lliurada entre el 6 i el 27 de febrer de 1937, un dels episodis més sagnants de la guerra, avui recorreguts a peu. L'ofensiva, iniciada per l'exèrcit sublevat per tallar les comunicacions de Madrid, es va desenvolupar sobretot a Rivas-Vaciamadrid, on encara es poden veure a la muntanya les coves que va fer servir el bàndol republicà. Les tropes republicanes, disperses a l'inici, es van reagrupar el 15 de febrer sota el comandament del general José Miaja en quatre divisions que van aconseguir frenar l'avanç cap a Arganda del Rey; entre els combatents hi van figurar les Brigades Internacionals XI, XII, XIV i XV, que van lluitar entre el Jarama i Morata de Tajuña.
La batalla del Jarama
Fita
Els sublevats van creuar el riu el febrer de 1937 pels ponts de Pindoque i San Martín per tallar la carretera de València. El front es va aturar després de tres setmanes de combats i desenes de milers de baixes, amb la via de proveïment de Madrid a salvo. La major part de la batalla es va lliurar a Rivas-Vaciamadrid, on encara es poden veure a la muntanya les coves excavades pel bàndol republicà; les tropes, disperses al principi, es van reagrupar el 15 de febrer sota el comandament del general José Miaja en quatre divisions que van frenar l'avanç cap a Arganda del Rey. També hi van combatre les Brigades Internacionals XI, XII, XIV i XV, entre el Jarama i Morata de Tajuña; la resistència republicana va retardar tant el setge de Madrid com el desenllaç final de la guerra.