Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a la Nou de Gaià

Què veure i què fer a la Nou de Gaià (Tarragonès, Tarragona): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments

A quina distància del centre de la Nou de Gaià és cada lloc

Castell de el Baró de les Quatre Torres 50 m

Pobles a prop de la Nou de Gaià

Què veure a la Riera de Gaià 2,2 km · 4 llocs
Què veure a Vespella de Gaià 2,7 km · 5 llocs
Què veure a la Pobla de Montornès 3,5 km · 3 llocs
Què veure a el Catllar 4 km · 3 llocs
Què veure a Altafulla 4,4 km · 6 llocs
Què veure a Torredembarra 4,6 km · 4 llocs
Què veure a Salomó 5,3 km · 3 llocs
Què veure a Creixell 6 km · 5 llocs

Espanya › Catalunya › Tarragona › Tarragonès › la Nou de Gaià

Què veure i què fer a la Nou de Gaià

La Nou de Gaià
Poble
La Nou de Gaià és un petit municipi de la comarca del Tarragonès, amb 603 habitants, documentat des de 1011 com a part de la donació del castell d'Albinyana. Vinculat a la senyoria d'Altafulla des del segle XI, va passar després als Requesens i, al XVII, a la família Montserrat, fins a la fi de les senyories; fins a 1916 es va anomenar simplement la Nou. Viu de l'agricultura de secà, sobretot la vinya, amb una cooperativa agrícola des de 1963. Conserva el castell del Baró de les Quatre Torres, construït al segle XVIII sobre restes d'un edifici del XII i declarat bé d'interès cultural, i l'església parroquial de Santa María Magdalena, també del XVIII.
Castell de el Baró de les Quatre Torres
Monument
Castell d'origen medieval, documentat des de l'any 1011, a la frontera fortificada de la línia del Gaià, transformat en gran casal residencial a finals del segle XVIII i al XIX. Vinculat als Claramunt al segle XII, va passar als Requesens al XIV, a Pere de Castellet al XV, als Corbera-Santcliment al XVI i a Francesc de Montserrat, marquès de Tamarit, al XVII, família que va mantenir la jurisdicció fins a l'abolició senyorial de 1837. Conserva tres torres -dues rectangulars i una hexagonal més baixa- i el 1982 va ser cedit al municipi juntament amb els seus jardins. Bé Cultural d'Interès Nacional.