Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Altafulla

Què veure i què fer a Altafulla (Tarragonès, Tarragona): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Altafulla és cada lloc

Pobles a prop de Altafulla

Què veure a Torredembarra 1,6 km · 4 llocs
Què veure a la Riera de Gaià 2,7 km · 4 llocs
Què veure a la Nou de Gaià 4,4 km · 2 llocs
Què veure a la Pobla de Montornès 5 km · 3 llocs
Què veure a el Catllar 5,5 km · 3 llocs
Què veure a Creixell 6,2 km · 5 llocs
Què veure a Vespella de Gaià 7,1 km · 5 llocs
Què veure a Roda de Berà 8,2 km · 5 llocs

Espanya › Catalunya › Tarragona › Tarragonès › Altafulla

Què veure i què fer a Altafulla

Altafulla
Poble
Altafulla és una vila costanera del Tarragonès, a la província de Tarragona, amb un casc antic emmurallat ben conservat i el seu castell termenat, documentat ja el 1059. Situada entre Torredembarra i Tarragona, s'alça a 52 metres sobre el nivell del mar, amb una platja que arriba fins al promontori del castell de Tamarit, en terme de Tarragona. Fundada després de les campanyes de Ramon Berenguer I a la Catalunya Nova, va ser feu comtal fins al segle XIV i va passar després pels Requesens i els Montserrat, marquesos de Tamarit. Va viure un període d'esplendor econòmic al segle XVIII gràcies a l'exportació marítima de productes agrícoles, i va ser saquejada diverses vegades durant la Guerra del Francès, als afores de la qual es va lliurar la batalla d'Altafulla.
Castell de Altafulla
Monument
El castell d'Altafulla, conegut també com a castell de Montserrat, va ser reconstruït a partir de plànols del segle XV. És un edifici de planta poligonal irregular amb aspecte de fortalesa, dotat de troneres i garites, que conserva un pati original i una galeria renaixentista, tot i que l'interior s'ha modificat en diverses ocasions. Des de 1669-1673 va pertànyer a la família Montserrat, els hereus de la qual, els Suelves, van mantenir la jurisdicció del municipi. Es conserva en molt bon estat i domina el nucli antic emmurallat de la localitat.
Torrassa de Sant Antoni
Monument
Antiga torre de telègraf òptic al costat de l'ermita de Sant Antoni, a la part alta del nucli urbà, a 80 metres d'altitud; de planta quadrada de 5 per 5 metres i uns 8 metres d'alçada, segons el model estàndard Mathé. Va formar part de la línia civil que unia Madrid amb València i Barcelona, amb prolongació fins a la Jonquera, operativa des de 1849. Es conserva en bon estat, tot i que és propietat privada i no visitable per dins. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Muralla de Altafulla
Monument
La muralla d'Altafulla, de la qual només queden restes, es va començar a construir al segle XIV i va ser reconstruïda després del segle XVII, tancant el petit nucli urbà medieval avui conegut com la Vila Closa. Es conserven restes com el passatge de Santa Teresa, al costat del castell, dues torres de cantonada —una molt restaurada—, i tres dels portals d'accés, als carrers de Dalt, del carreró dels Espinac i la plaça del Pou, les dovelles de les quals porten gravades les dates de 1618 i 1678. El desenvolupament urbanístic del segle XVIII va superar el recinte emmurallat i va deixar sense ús defensiu les torres, que es van condicionar per a habitatge; una d'elles es troba avui en ple centre de la població.
Nucli antic d'Altafulla
Monument
Conegut com la Vila Closa, és el nucli medieval emmurallat d'Altafulla, la primera referència històrica del qual data de la segona meitat del segle XI; conserva restes de muralla, torres i portals, reformats després de la guerra dels Segadors i al segle XVIII, època a la qual corresponen la majoria de les cases visibles avui, pròsperes gràcies a l'exportació agrícola a les colònies americanes. Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 1998.
Vil·la romana dels Munts
Fita
La vil·la romana dels Munts s'alça sobre un petit turó vora la platja d'Altafulla, a 12 quilòmetres de Tarragona, i forma part del conjunt arqueològic de Tarraco declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2000. Construïda al segle I sobre un promontori costaner, va ser una residència luxosa complementària a l'habitatge urbà d'un alt càrrec de l'administració de Tàrraco, amb termes, mosaics i pintures murals de gran qualitat que avui permeten documentar com era aquest tipus de casa senyorial romana. Com la resta de les grans vil·les de l'entorn de Tàrraco, combinava la funció residencial amb l'explotació agrícola mitjançant edificis de labor i habitatges per al servei. Va assolir el seu esplendor al segle II i va patir un incendi al III.