Poble
El Montmell és un municipi de muntanya del Baix Penedès, a Tarragona, amb 1.958 habitants (INE 2025), format per vuit nuclis, entre ells la Joncosa de Montmell, Aiguaviva i l'abandonat Marmellar. El seu nom prové del llatí monte macellum, 'muntanya àrida'. La zona va estar sota domini sarraí fins a mitjan segle X, i en un document de 974 ja apareix el castell de Montmell; la repoblació no va ser efectiva fins a finals del segle XI per ser territori fronterer. Marmellar, documentat des de 1023, es va originar a l'empara del seu castell i va quedar abandonat el 1976 arran d'un incendi. Del castell de Montmell resten petites ruïnes de la seva torre. Municipi de muntanya que acull el poble abandonat de Marmellar i diversos castells termenats, viu sobretot de l'agricultura de secà.
Monument
El castell de Marmellar va donar origen al despoblat del mateix nom, al terme del Montmell, a 532 metres d'altitud. La primera referència documental data de 1023, en una venda dels comtes de Barcelona a Guillem Amat de Castellvell on s'esmenten el terme i el castell. El poble, que s'abastia de l'aigua de la riera de Marmellar, avui seca, va arribar a tenir 65 habitants el 1717 i només 26 el 1970; el 1976 un incendi va assolar la zona i poc després va quedar definitivament abandonat. El 1993 la troballa del cadàver d'una jove al paratge va alimentar diverses llegendes urbanes sobre el lloc.
Monument
Castell de Sant Miquel del Montmell, al municipi del Montmell (Baix Penedès, Tarragona), a uns 780 metres sobre el nivell del mar. Data d'època medieval, amb consolidació a partir del segle XI; l'any 974 el bisbe Vives va concedir una carta de població i franqueses als repobladors del castell, i entre els segles XII i XIII va estar sota control de la família Banyeres. Es compon d'una torre de planta rectangular i un recinte amb diverses sales; als seus peus es troba l'església romànica de Sant Miquel, documentada des de 1279.
Monument
Antiga torre de guaita del Montmell, al Baix Penedès, declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), situada dins la propietat de la masia de Vallflor, al camí que va de Sant Jaume dels Domenys i Aiguaviva a Can Ferrer. En queden restes d'una petita torre de planta lleugerament trapezoidal, amb murs d'entre 60 i 80 centímetres de gruix i una alçada d'uns cinc metres pel costat nord, que devia tenir almenys un pis superior; sembla una petita guàrdia construïda en un moment tardà, cap al segle XIII. Relacionada amb la propera casa de Vallflor, feia de talaia sobre els camps de la vall de Sant Marc; les ordenances del Montmell de 1341 citen un tal Berenguer de Vallflor, propietari d'oliveres a la Cogullada.
Monument
Torre de vigilància medieval, també coneguda com a Torre de Cal Saumell, situada al terme del Montmell, al costat de la carretera d'Aiguaviva a Vila-rodona; ha donat nom al turó on s'aixeca. És una torre circular de menys de tres metres de diàmetre i set d'alçada, amb l'espai inferior tancat per una falsa volta; originalment tenia un pis superior on s'obria la porta d'accés. Al seu interior es conserven vestigis d'opus spicatum, la tècnica d'aparell en espiga pròpia de construccions altmedievals.
Monument
El conjunt de Can Ferrer i el Mas de les Ventoses, al terme del Montmell (Baix Penedès, Tarragona), combina una torre defensiva d'origen medieval, aixecada entre els segles XIII i XV sobre un afloriment rocós, amb una masia que es va anar ampliant al voltant. La torre, de planta quadrangular i pedra escairada unida amb morter de calç, conserva tres plantes, sagetes i un arc apuntat al seu interior; els murs del mas presenten talús, i el conjunt inclou a més un forn i diverses estances. L'emplaçament ofereix una vista oberta cap al mar en direcció sud, cosa que suggereix un origen defensiu deliberat. Està declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
El Castellot de Mas Mateu, declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), és una fortalesa medieval al terme del Montmell de la qual es conserva una torre quadrada en ruïnes, de deu per deu metres en planta i nou metres d'alçada conservada, construïda amb grans carreus ben aparellats. A l'interior s'aprecien restes d'un mur mitger que dividia l'espai en dues estances.
Natura
La Serra del Montmell és una serralada d'alzinars situada al municipi del Montmell, al Baix Penedès, entre aquesta comarca i l'Alt Camp, amb un gran mirador i restes de castells i ermites. El seu punt més alt és el Puig de la Talaia, amb 861,3 metres d'altitud.
Curiositat
Nucli despoblat des de mitjan segle XX, amb el seu castell i església en runes, al cor de la serra del Montmell.
Activitat
Festa major del Montmell, municipi de la comarca del Baix Penedès (Tarragona). L'article del municipi la situa a la Joncosa, capital del terme, on se celebra el primer cap de setmana d'agost. El calendari festiu local recull també la fira de Sant Pere, el 29 de juny, i la festa de la verema, a la tardor.
Activitat
Aplec tradicional de Sant Jaume al Montmell.
Fita
La serra va ser durant el segle X línia de frontera entre els comtats catalans i els territoris andalusins. El seu castell, documentat en aquells anys, controlava els passos cap al pla i va organitzar la repoblació posterior del Penedès.