Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Ivars d'Urgell

Què veure i què fer a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell, Lleida): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 2 Activitats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Ivars d'Urgell és cada lloc

Església de Ivars d'Urgell 50 m
Estany d'Ivars i Vila-sana 3,1 km

Pobles a prop de Ivars d'Urgell

Què veure a Barbens 2,7 km · 6 llocs
Què veure a Castellnou de Seana 3,7 km · 4 llocs
Què veure a la Fuliola 4,7 km · 3 llocs
Què veure a Vila-sana 5 km · 6 llocs
Què veure a Tornabous 6,3 km · 4 llocs
Què veure a Bellpuig 6,4 km · 8 llocs
Què veure a Golmés 6,7 km · 6 llocs
Què veure a Vilanova de Bellpuig 7,5 km · 4 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Pla d'Urgell › Ivars d'Urgell

Què veure i què fer a Ivars d'Urgell

Ivars d'Urgell
Poble
Ivars d'Urgell és un municipi del Pla d'Urgell, a la província de Lleida, que comparteix amb Vila-sana l'estany d'Ivars i Vila-sana, una de les grans zones humides de Catalunya. Té 1.578 habitants (INE 2025) i agrupa, a més de la vila d'Ivars, títol atorgat pel rei Alfons XIII, els nuclis de Vallverd, la Cendrosa i Montalé. Viu de l'agricultura, la ramaderia i les indústries derivades, amb un ampli sector de serveis. Conserva l'ermita de la Mare de Déu de l'Horta, del segle XVIII, l'església parroquial de Sant Andreu, barroca, i diverses masies, entre elles el gran casal de Montalé, documentat des del segle XII. Cada nucli celebra la seva pròpia festa major, i el febrer se celebra la matança del porc de Vallverd, que a Ivars coincideix amb el carnaval.
Estany d'Ivars i Vila-sana
Natura
L'estany d'Ivars i Vila-sana, situat entre aquests dos termes municipals del Pla d'Urgell, és juntament amb el de Banyoles una de les zones humides interiors més grans de Catalunya, amb una superfície de gairebé 157 hectàrees. El seu origen és antic, per l'acumulació d'aigua sobre un fons impermeable sense sortida lateral, però la construcció del canal d'Urgell el 1861 va multiplicar la seva mida fins a les 135 hectàrees, convertint-lo en centre de vida social i econòmica dels pobles veïns, amb una caça d'ànecs i una pesca d'anguila molt apreciades. Després d'un primer intent fallit el 1914, l'estany va ser finalment dessecat el 1951 per guanyar terres de conreu, en contra de la voluntat popular; va romandre viu en la memòria de la comarca fins a la seva recuperació, que va arrencar el 2005.
Església de Ivars d'Urgell
Monument
L'església parroquial d'Ivars d'Urgell, al costat de l'estany recuperat d'Ivars i Vila-sana, està dedicada a Sant Andreu, advocació que dona nom oficial al temple: Sant Andreu d'Ivars d'Urgell.
Festa Major d'Ivars d'Urgell
Activitat
Ivars d'Urgell té la seva església parroquial dedicada a Sant Andreu, patró del municipi, la festivitat del qual (30 de novembre) dona data a la festa d'hivern del poble, al costat de l'estany d'Ivars i Vila-sana.
Festes de invierno d'Ivars d'Urgell
Activitat
Les festes d'hivern d'Ivars d'Urgell se celebren en un municipi l'estany del qual, dessecat el 1951 malgrat l'oposició veïnal, per guanyar terres de conreu, s'ha recuperat des de 2005 com una de les majors zones humides interiors de Catalunya.
Dessecació de l'estany d'Ivars
Fita
L'estany d'Ivars, la llacuna més gran de Catalunya juntament amb la de Banyoles, ocupava una cubeta endorreica d'origen mil·lenari que, poc profunda i d'aigües salabroses, arribava a assecar-se del tot alguns estius. La construcció del canal d'Urgell el 1861 va aportar aigües del Segre que la van convertir en un aiguamoll molt més gran -135 hectàrees, fins a 2.500 metres de llarg i 3,8 de profunditat- i en centre de la vida social i econòmica dels pobles veïns, amb caça d'ànecs i una pesca d'anguila molt apreciada. Un primer intent de dessecació el 1914 va fracassar per l'oposició dels regants, però el 1951, dins del Projecte de Sanejament i amb l'objectiu de guanyar terres de conreu, la llacuna va ser dessecada en contra de la voluntat popular.