Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Almenar

Què veure i què fer a Almenar (Segrià, Lleida): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Almenar és cada lloc

Església de Santa Maria d'Almenar 200 m
Castell de Almenar 300 m

Pobles a prop de Almenar

Què veure a Alfarràs 3,8 km · 3 llocs
Què veure a Ivars de Noguera 6,1 km · 1 lloc
Què veure a Algerri 6,2 km · 3 llocs
Què veure a Alguaire 7 km · 3 llocs
Què veure a la Portella 8,8 km · 2 llocs
Què veure a Albesa 9,2 km · 4 llocs
Què veure a Vilanova de Segrià 10 km · 1 lloc
Què veure a Castillonroy 11 km · 5 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Segrià › Almenar

Què veure i què fer a Almenar

Almenar
Poble
Almenar és una vila del nord del Segrià, a Lleida, al límit amb la Noguera i l'Aragó, amb 3.369 habitants (INE 2025), que inclou el nucli de La Bassa Nova. El seu nom prové de l'àrab al-menar, «talaia per fer almenares», documentat ja al segle XI. Va ser escenari el 1642, durant la Guerra dels Segadors, del setge en què el capità Jaume d'Algerri va resistir amb un centenar d'arcabussers fins a l'arribada de reforços, i el 1710, a la Guerra de Successió, de la batalla d'Almenar, en què la cavalleria anglesa de James Stanhope va derrotar les tropes de Felip V davant tots dos pretendents a la corona. Viu de l'agricultura de regadiu, amb aigua del canal d'Aragó i Catalunya, i de la ramaderia. Conserva el castell i l'església de Santa Maria, del segle XIV.
Església de Santa Maria d'Almenar
Monument
L'església de Santa Maria d'Almenar és un temple gòtic que s'alça a la plaça Major d'Almenar (Segrià), davant de l'ajuntament, sobre un turó amb àmplies vistes sobre la comarca. Declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) el 2011, es va construir en dues etapes: la primera, a la primera meitat del segle XIV, li va donar la seva nau única de planta de creu llatina amb absis pentagonals i façana sòbria de carreus amb finestrals gòtics; al segle XVIII s'hi va afegir el campanar barroc vuitavat, d'uns seixanta metres d'alçada. Durant la guerra dels Segadors es va destruir la cúpula original, i no es va reconstruir fins després de la Guerra Civil, contesa en què també es van cremar el retaule de fusta i l'orgue.
Castell de Almenar
Monument
El castell d'Almenar corona un turó sobre el poble d'Almenar, al Segrià (Lleida). El seu nom prové de l'àrab al-manar, torre de senyals, i les seves restes, trams de muralla i una torre central de planta quadrada, es remunten a l'època andalusina. El Cid el va prendre el 1085 com a plaça estratègica; després de la seva conquesta definitiva el 1093, el comte Ramon Berenguer IV en va impulsar la colonització el 1147 mitjançant concessió a pobladors. Va servir de fortalesa fronterera durant la Guerra de Successió (1702-1714) i va tornar a patir danys durant la Guerra Civil, quedant molt deteriorat cap al 1938. Avui es conserva en estat ruïnós i compta amb protecció com a bé cultural.
Batalla d'Almenar de 1710
Fita
La batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710, durant la campanya més intensa de la Guerra de Successió, quan l'exèrcit aliat de l'arxiduc Carles, al comandament del mariscal Guido Starhemberg i amb l'anglès James Stanhope com a segon, va derrotar als plans al costat de la Noguera Ribagorçana les tropes borbòniques del marquès de Villadarias, que combatien en nom de Felip V. El rei Felip V havia sortit de Madrid el 3 de maig cap al campament de Lleida, amb la intenció de conquerir la plaça forta de Balaguer després de creuar el Segre; l'exèrcit aliat, reforçat amb tropes arribades d'Itàlia i reclutes holandesos, va respondre amb rapidesa a aquests moviments. La victòria va obrir als austriacistes el camí cap a Saragossa.